Resultats de la cerca

Membre d’una família de músics, aprengué piano i després saxo Al principi dels anys quaranta treballà com a saxofonista en la big band de Tiny Bradshaw El 1945 s’incorporà a l’orquestra de Billy Eckstine, i més tard formà part del sextet i de la big band de Dizzy Gillespie A partir del 1950 alternà el saxòfon alt amb el tenor i, breument, tocà també el baríton Coliderà un septet amb Gene Ammons el 1960 formà part del quintet de Miles Davis, amb el qual enregistrà el disc Live in Stockholm , i en 1971-72 tocà amb el grup Giants of Jazz Feu nombrosos enregistraments, entre els quals destaquen…

Inicià els estudis de piano i saxo contralt de ben petit i el 1946 emprengué els de saxo tenor A disset anys debutà tocant aquest instrument en orquestres de rhythm-and-blues Aviat es guanyà una reputació i actuà i gravà amb músics de la talla de Bud Powell, Tadd Dameron, Thelonious Monk i Miles Davis, entre d’altres El 1955 entrà en el quintet de Clifford Brown i Max Roach Es mostrà com un dels millors saxofonistes i improvisadors de jazz i realitzà alguns dels enregistraments més importants de l’època, com ara l’àlbum Saxophone Colossus Experimentà amb un trio compost a més per contrabaix…

De formació musical universitària, tocà amb Sonny Stitt i amb una orquestra militar Posteriorment dirigí un grup amb Kenny Dorham i arribà ràpidament a la fama en els grups de Horace Silver 1964-66 i Herbie Hancock 1969-70 A partir d’aleshores dirigí diversos grups Tocà regularment amb Freddie Hubbard i altres instrumentistes en un estil d’improvisació dintre del jazz modern que influí molt en altres intèrprets del saxo tenor Menys influït per John Coltrane que la majoria dels saxofonistes de la seva generació, aprengué l’estil de Sonny Rollins amb la música soul i d…

Davanter fitxat com a substitut de Ronaldo, milità en el FC Barcelona dues temporades 1997-99 Guanyà la Lliga les dues temporades i guanyà una Copa del Rei 1998 i una Supercopa d’Europa 1997 Disputà 55 partits ofi-cials i marcà 21 gols Posteriorment actuà a l’Olympique de Lió i al Vila-real

L’intèrpret obté els diferents sons bufant o aspirant en una cambra sonora o altra, tot desplaçant lateralment l’instrument En la classificació Horbonstel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta El nom d’harmònica deriva de la facilitat que posseeix l’instrument per a tocar acords, en bufar o xuclar en diversos canals alhora Per a obtenir sons aïllats, la tècnica consisteix a tapar els canals no desitjats amb la llengua L’instrument data del segle XIX i la seva invenció és atribuïda a Christian Friedrich Luwdig Buschmann 1805-1864, que construí un primer model anomenat Aura…

Considerat, juntament amb Paul Butterfield, el músic més interessant del moviment del blues blanc de la meitat dels anys seixanta, Charlie Musselwhite fou l’hereu del mític bluesman Sonny Boy Williams De petit es traslladà a Memphis, on començà la seva carrera al costat de grans guitarristes de blues Després es traslladà a Chicago, on es donà a conèixer en els clubs de blues negre Entre els seus discos destaquen Stand back Here Comes Charlie Musselwhite i Ace of Harps

Començà tocant el saxòfon, i s’inicià en la bateria a divuit anys Després de debutar amb Joe Marsala treballà amb moltes formacions, entre les quals cal destacar la de Coleman Hawkins i les orquestres de Stan Kenton i Woody Herman Establert a Los Angeles, el 1952 esdevingué una de les principals figures de l’estil anomenat West Coast Jazz , liderant els seus propis grups i collaborant amb una llarga llista de solistes, entre els quals s’inclouen Ray Brown, Sonny Rollins, Bill Evans, etc Els anys setanta fou membre del grup Los Angeles Four Manne fou reconegut per l’estil melòdic…

Començà la seva carrera amb grups de rhythm-and-blues i rock and roll , amb músics com Amos Milburn i Bo Diddley Més endavant collaborà amb Dexter Gordon i Thelonious Monk 1959-60 El 1960 gravà Free Jazz amb Ornette Coleman A partir de llavors esdevingué un dels bateries de jazz més enregistrats Es destaquen els discos fets amb Sonny Rollins, Lee Morgan, Cedar Walton, Tete Montoliu, Milt Jackson, Pat Metheny i Joshua Redman, entre molts altres Actiu fins al final del anys noranta i sempre amb el seu estil aparentment senzill i restringit, Higgins es compenetrà còmodament amb…

L' ostinato més freqüent consisteix en l’articulació de la primera corxera de cada dos compassos de 4/4 El procediment acostuma a durar mitja estrofa o bé una S’emprà sobretot en l’estil Nova Orleans, tal com s’observa durant el solo de Louis Armstrong en Potato Head Blues 1927 També se’n fa força ús per a acompanyar passatges de ballarins de claqué En altres estils apareix amb menor freqüència, però n’hi ha mostres, com en el solo de Sonny Rollins en Just One of Those Things Max Roach plus Four , 1956 En algunes composicions de blues s’empra una variant de stop time en els…