Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
retort
Indústria tèxtil
Teixit de cotó blanquejat, amb lligat de plana, en el qual tant l’ordit com la trama són fils de dos caps retorçats, emprats per a confeccionar roba interior de gran resistència, com la destinada a usos militars.
Hom en fabrica una imitació, que gairebé l’ha substituït, anomenada semis
màquina de brodar
Indústria tèxtil
Màquina que fabrica brodats mecànicament, en la qual el teixit base va muntat sobre un bastidor vertical que canvia de posició mitjançant un pantògraf amb què és resseguit un dibuix, fet a gran escala, que les agulles, fixes, reprodueixen damunt el teixit.
Actualment el pantògraf és substituït per un sistema de cartons perforats que comuniquen automàticament el moviment al bastidor
rentatge en sec
Indústria tèxtil
Procediment de rentatge de teixits amb dissolvents orgànics en lloc de solucions aquoses, amb què hom evita l’inflament de la fibra, els encongiments i que s’escampin els colors.
Actualment, són emprats el tricloroetilè, el tetraclorur de carboni i el percloroetilè, que han substituït el benzè, el querosè i la benzina, tòxics Per tal de recuperar totalment el dissolvent per filtració o per destillació, el rentatge es fa en màquines de tambor perforat totalment closes
mecanisme de garrot
Indústria tèxtil
Mecanisme d’impulsió de la llançadora constituït per un arbre vertical que porta a l’extrem superior el garrot i a l’inferior un rodet cònic que és en contacte amb l’excèntrica.
En girar l’excèntrica, aparta bruscament el rodet i fa girar sobre el seu eix l’arbre vertical i, amb ell, el garrot, l’extrem del qual descriu un arc de circumferència i fa moure, per mitjà d’una corretja anomenada tiratac , el tac a dins del calaix , i projecta, així, la llançadora a l’altre extrem de les taules Actualment aquest mecanisme ha estat substituït pel d'espasa
condicionament
Indústria tèxtil
Establiment públic dotat de les instal·lacions necessàries per a poder determinar amb exactitud certes circumstàncies, com és ara el grau d’humitat, la llargada i la finor de la fibra, etc, que determinen la classificació i el valor comercial de certs productes tèxtils com la llana, la seda, el cotó, etc.
El seu origen prové de l’assecatge de la seda que en altre temps feien els mateixos comerciants italians i francesos i que molt aviat fou substituït per establiments creats sota la garantia de l’estat i vigilats per les cambres de comerç El primer d’aquests establiments fou fundat a Torí l’any 1750, i el més important és el de Lió, fundat per decret el 12 d’abril de 1805 A Catalunya hi ha els condicionaments de Terrassa i Sabadell, fundats el 17 de setembre de 1906 i l’1 d’abril de 1908, respectivament
semis
Indústria tèxtil
Teixit de cotó cru fortament carregat en el paratge, amb lligat de plana i amb trama fluixa, que imita el retort, el qual ha substituït gairebé totalment.
contínua
Indústria tèxtil
Màquina per a filar o retòrcer de funcionament continu, a diferència de la selfactina
, que és intermitent.
El tipus més corrent per a filar és la contínua d’anells , que transforma la metxa produïda per la metxera en un fil molt més fi amb la torsió suficient perquè les seves fibres no s’escorrin les unes sobre les altres Els elements de la màquina són una fileta que sosté les bobines de metxa, un tren d’estiratge usualment de gran estiratge, un guiafils o cua de porc, situat a l’eix del fus, un anell antibaló, el fus que fa girar la fusada i, al voltant d’aquesta, l’anell que guia el corredor La metxa s’aprima considerablement en el tren d’estiratge, a la sortida del qual rep la torsió que li…
jacquard
Esquema d’una màquina jacquard
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina que, acoblada a un teler, permet l’evolució independent de cadascun dels fils d’ordit i, així, la reproducció de dibuixos més grans i més complicats que amb la maquineta de lliços.
Consta, fonamentalment, d’una taula la taula d’encolers amb un gran nombre de forats per on passen els encolers i sobre la qual descansen els ganxos , a cadascun dels quals va fermat un encoler De cada encoler poden penjar tantes arcades com vegades sigui repetit el dibuix a l’amplada del teixit, les quals es distribueixen tot a l’ample del teixit per mitjà de la taula d’arcades Cada arcada porta un malló , per on passa un fil d’ordit i, al capdavall, un pes de plom Cada ganxo passa per l’ull d’una agulla horitzontal que una petita molla cuquet manté en una posició en la qual el ganxo s’…
pita
Indústria tèxtil
Teixit llustrós amb l’ordit de pèl de cabra i tramat amb cotó, que era usat per a folres de mànigues en els vestits d’home i que actualment ha estat substituït, en aquests usos, per l’alpaca.