Resultats de la cerca
Es mostren 315 resultats
actum ut supra
Diplomàtica i altres branques
Locució que significa ‘datat com a dalt’.
Als registres de les cancelleries, indica que la data d’un document és la mateixa de l’anterior
data
Dret
Inscripció indicativa del dia, mes i any (i sovint del lloc i àdhuc de l’hora) feta en un escrit, document o actuació judicial i que en nombrosos actes i negocis jurídics és element essencial per a la seva validesa.
Hom utilitza la data ‘ut retro' per a evitar la reiteració d’un mateixa data en un document i indica l’assenyalada en la pàgina anterior, i la data ‘ut supra' per a indicar la mateixa data que figua en l’encapçalament d’un escrit
Antonio Valente
Música
Compositor i organista italià, actiu entre el 1565 i el 1580.
Cec de naixement, fou organista de l’església de Sant’Angelo a Nido de Nàpols L’any 1576 publicà a Nàpols, amb el títol Intavolatura de cimbalo, recercate, fantasie e canzoni francese , un llibre de tabulatura per a teclat, un dels primers exemples d’aquest tipus d’edicions Poc més tard, publicà una collecció de versets per a orgue en partitura Versi spirituali supra tutte le note Nàpols, 1580
prefix
Gramàtica
Afix afegit al principi d’un mot per formar-ne un altre: inadequat, refer, desfer, disgust, conciutadà, preveure, contrasentit, etc.
Els prefixos poden ésser adverbis o preposicions de la mateixa llengua, partícules heretades de formes llatines o gregues o bé, encara, elements grecs usats sobretot en la formació culta de neologismes Els prefixos catalans que contribueixen a la formació de mots són a, an, ante, anti, arxi-, avant, ben, bes, bi, bis, circum, con co, col, com, cor, contra, des, dis, entre, es, ex-, extra, fora, in i, il, im, ir, infra, inter, intra, mal, menys, mig, no-, per, post pos, pre-, pro, prop, pseudo-, quasi-, re, semi, sobre, sota, sots-, sub, super, supra, trans tras, ultra, vice- I…
Sant Pere de Ferrerons (Moià)
Art romànic
Situació Vista de conjunt del temple des del costat de tramuntana El temple primitiu, molt reformat, ha pogut encara fer-nos arribar alguns elements de l’obra romànica F Junyent-A Mazcuñan La parròquia de Sant Pere de Ferrerons és situada prop del mas la Granoia i presideix un conjunt d’edificacions emplaçades a la banda nord-oriental del terme i no gaire allunyades de la carretera de Manresa a Vic Long 2°07’39” - Lat 41°49’40” Per a visitar aquesta església cal emprendre l’esmentada carretera, en la qual, entre els quilòmetres 29 i 30, es troba, a mà esquerra, una pista en molt bon estat que…
Acta del sínode de Toluges, convocat pel bisbe Oliba en representació del bisbe d’Elna, en què es confirma la Pau i Treva
Art romànic
Data 16 de maig de 1027 "Anno dominicae Incarnationis XXVII post millesimum, XVII kalendas ioni, convenint Òliba pontífex Osonencs, ad visem Pernejaria Alenessis episcopi, tune temporis in transmarinis partibus peregrini, una cum Idalchero sanctae Helenensis ecclesiae arcipresbitero, et Gaucelino archidiacono, et Ellemaro sacriscrinio et choratile Gauzberto, et caeteris praefatae Sedis canonicis, coetuque sacrorum ducum, caterva quoque fidelium, non solum virorum, sed etiam feminarum, convenerunt in comitatu Rossilionense, in prato Tuluies Quo cum convenissent, primo rogantes Domini…
Sant Martí d’Ogassa
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’edifici des del costat de llevant, amb l’absis, sense ornamentació, a primer terme, mig tapat pel cos d’edifici de la sagristia M Anglada L’església parroquial de Sant Martí d’Ogassa es troba a l’extrem nord-occidental del terme municipal, al peu de la Portella d’Ogassa, al vessant de migjorn de la serra Cavallera, a ponent de Surroca de Baix, a 1 370 m d’altitud i a la vista del Taga Mapa 256M781 Situació 31TOG405797 S’hi arriba per una pista en bon estat que surt de Surroca i hi porta amb un recorregut de menys de 2 km en direcció al nord-oest, amb trams de…
Santa Margarida de Vallors (Sant Hilari Sacalm)
Art romànic
Esglesiola dependent de la parròquia de Sant Hilari Sacalm, construïda a la fi del segle IX, probablement als voltants de l’any 886, en què n’arriben les primeres referències Fou renovada pel noble Guerau de Salitja, propietari de la domus de Vallors, d’acord amb l’ardiaca de Vic posteriorment, el bisbe Pere de Redorta efectuà la consagració el 14 de juliol de 1133 Entre el 1680 i el 1743 es va renovar i modificar la vella estructura, alçant una nova façana coronada amb un petit campanar i ampliant-la amb dues capelles laterals i amb la construcció d’una sagristia, a la qual s’afegí poc…
Sant Miquel de la Cot (Santa Pau)
Situació Un detall del mur de ponent del temple actual, en el qual és perfectament visible la part romànica, corresponent al temple anterior A Martí L’església de Sant Miquel de la Cot o Sant Miquel de Sacot centra el poble homònim d’hàbitat dispers, situat a l’extrem de ponent O del terme municipal, al pla de la Cot, entre els antics cràters de la Roureda de Colltort, a ponent, de Santa Margarida, a llevant, i del Croscar, a tramuntana Mapa 295M781 Situació 31TDG615655 L’accés és per la carretera que mena d’Olot a Banyoles, per Santa Pau i Mieres A uns 5 km d’Olot hom trobarà la casa de Can…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina