Resultats de la cerca

Feu estudis a Viena i a Leipzig, on estudià amb M Reger A deu anys debutà com a pianista en un concert interpretant algunes obres pròpies, i poc després tocà acompanyat per l’Orquestra Simfònica de Viena, amb la qual debutà com a director al cap de sis anys Entrà com a director assistent a la Staatsoper de Berlín, i el 1917 obtingué la titularitat de l’Òpera d’Estrasburg, que mantingué fins l’any 1919 Dirigí successivament les òperes de Praga 1919-21, Darmstadt 1921-22 i Düsseldorf 1922-24 El 1924 assumí la direcció de la Staatsoper de Berlín, càrrec que abandonà el 1929 arran del seu…

Es formà musicalment al Conservatori de Frankfurt i, un cop acabats els estudis, començà a dirigir a les òperes de Friburg i Darmstadt, fins que el 1929 marxà a Praga, on treballà durant sis anys amb George Szell El 1935 fugí de la capital txeca davant la invasió alemanya i es traslladà a Suècia Cinc anys més tard s’establí als Estats Units, on, per mediació de Georges Szell, començà a dirigir a la Metropolitan Opera House de Nova York, institució de la qual fou conseller artístic entre el 1950 i el 1958 Sense trencar mai els seus lligams amb el Metropolitan, també…

Estudià al Conservatori de Praga, i posteriorment amplià la seva formació com a director d’orquestra amb G Szell a l’Acadèmia Alemanya de Música de la capital txeca El 1934 ingressà a l’Òpera Alemanya de Praga com a assistent de G Szell, i el mateix any debutà dirigint La Traviata Des del 1933 fou pianista del Trio Txec, activitat que mantingué fins el 1942, malgrat l’exili londinenc del grup de l’any 1938 En 1943-45 fou director musical de l’Òpera Carl Rosa a Londres, i el 1946 anà a Glasgow per dirigir l’Orquestra Nacional Escocesa durant sis anys Fou titular de l…

N'han estat directors N Sokolov 1918-33, A Rodzinski 1933-43, E Leinsdorf 1943-46, G Szell 1946-70, el qual la situà entre les primeres a nivell mundial, L Maazel 1970-84, Ch von Dohnanyi entre 1984 i 2002 i FWelser-Möst, que la dirigeix des d’aquest darrer any

Des dels seus inicis s’ha dedicat a la divulgació de la música mitjançant gires nacionals, concerts educatius, gravacions comercials i programes de ràdio, a més dels concerts d’abonament que ofereix a la seva seu A Rodzinski 1933-43 i E Leinsdorf 1943-46, que succeïren Sokolov al capdavant de l’orquestra, seguiren la línia marcada pel seu primer director L’arribada a la direcció musical de G Szell 1946, però, suposà l’inici d’un nou període per a l’Orquestra de Cleveland S’incrementà el nombre de músics i s’allargà la temporada de concerts També fou en aquesta etapa que es fundà…

Estudià al Conservatori de Praga, on fou deixeble de F Finke i G Szell Inicià la seva carrera com a pianista, carrera que fou interrompuda el 1931 pel seu nomenament com a director musical del Teatre Alemany de Praga, càrrec que exercí fins el 1938 En 1939-41 passà al Teatre d’Aussig i posteriorment dirigí a les òperes de Bremen 1941-45 i Mannheim 1947-49 Mai no abandonà del tot, però, la seva activitat pianística, que prosseguí durant la Segona Guerra Mundial, període en què fundà un trio El 1949 substituí H Rosbaud com a director de l’Orquestra Filharmònica de Munic, que dirigí…

Fill del baríton Mack Harrell 1909-1960, estudià amb Leonard Rose a la Juilliard School L’any 1960 debutà al Carnegie Hall amb la Filharmònica de Nova York Del 1965 al 1971 fou primer violoncellista de l’Orquestra de Cleveland, que dirigia Georg Szell Des del 1971 desenvolupà una important carrera com a solista La seva amplíssima discografia inclou les Suites per a violoncel sol de JS Bach, els trios per a piano, violí i violoncel de Beethoven i els concerts d’E Elgar, R Schumann, A Dvorák i C Saint-Saëns Debutà a la Gran Bretanya l’any 1975 en un concert amb la Simfònica de…

D'origen jueu, en aliar-se Bulgària amb els països de l’Eix, el 1943 fugí del país del país amb la seva mare i el mateix any ingressà al Conservatori de Jerusalem i després de la Segona Guerra Mundial a la Juilliard School de Nova York, on el 1947 guanyà el prestigiós premi Leventritt per a joves pianistes L’any següent debutà al Carnegie Hall sota la direcció de Georg Szell A mitjan anys cinquanta fixà la seva residència a França La seva anomenada començà el 1968, quan actuà al Festival de Salzburg seleccionat per Herbert von Karajan , amb el qual enregistrà una famosa edició…

El seu pare, Robert Peinemann, amb qui feu les primeres lliçons de música, era violinista i membre d’una orquestra de Magúncia Continuà els seus estudis de violí amb Heinz Stanske a Heidelberg 1951-53 Es traslladà a Londres per ingressar a la Guildhall School of Music and Drama i, parallelament, es perfeccionà amb Max Rostal 1953-56 Fou la guanyadora del Concurs Internacional de Música de les Corporacions Radiofòniques d’Alemanya, celebrat a Munic, amb només dinou anys Aquest fet li obrí les sales més importants d’Alemanya, en concerts dirigits per Herbert von Karajan, Joseph Keilberth,…

Fill del musicòleg H Ringmann, perdé la família durant la Segona Guerra Mundial i prengué els cognoms dels seus pares adoptius Inicià els estudis musicals a Hamburg, els continuà a l’Escola Superior de Música de Colònia i després tornà a Hamburg, on estudià amb Eliza Hansen i W Brückner-Rüggeberg El 1965 guanyà a Suïssa el Concurs de Piano Clara Haskil Convidat als festivals més prestigiosos, ha collaborat amb directors com Herbert von Karajan i George Szell El 1968 estrenà el Concerto lirico de Günter Bialas i el Concert per a piano núm 2 de HW Henze El 1972 debutà com a…