Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
taiasuids
Zoologia
Família d’artiodàctils del subordre dels suïformes, l’únic representant de la qual és el pècari.
Hom la considera sovint inclosa a la família dels suids
suïformes
Mastologia
Subordre de mamífers artiodàctils amb l’estómac no dividit en cambres, i, per tant, sense remugament i dentadura completa amb incisives superiors i canines.
Les incisives inferiors són inclinades cap endavant, i a vegades es troben gairebé en posició horitzontal les canines tenen creixement continu i formen defenses en forma de ganivet, de llargada variable, que surten o no de la boca quan és tancada, i les molars són de tipus binodont, amb els tubercles arrodonits No tenen banyes, les extremitats acaben en quatre dits, cadascun dels quals és envoltat d’un peüngla la pell és gruixuda, amb un pannicle adipós considerable i amb pocs pèls Inclou tres famílies els suids amb el porc , el senglar i la babirussa , els taiasuids amb el…
artiodàctils
Mastologia
Ordre de la classe dels mamífers, integrat per individus ungulats i ungulígrads.
Els artiodàctils tenen un nombre parell de dits a les extremitats dels cinc dits que primitivament presenten els mamífers, el primer ha desaparegut totalment, i el segon i el cinquè són molt reduïts només el tercer i el quart són desenvolupats si fa no fa de manera igual L’eix de l’extremitat passa entre el tercer i el quart dits Els segments inferiors de les extremitats són molt allargats, i els superiors són curts, estructura que els aproxima als perissodàctils Són animals ben adaptats a la marxa o a la carrera El crani té forma especial allargada en general moltes espècies tenen dues…
pècari
Mastologia
Gènere de mamífers artiodàctils, de la família dels taiasuids, de repartició americana, considerats com a equivalents dels porcs de l’antic continent.
Una diferència important entre ambdues famílies és que els pècaris tenen les canines superiors sense corbar-se cap a dalt Comprèn dues espècies, Ttajasu i Tpecari , que habiten des del sud dels EUA fins a la Patagònia, bé que la primera és més típica de les zones àrides
Els artiodàctils: senglar, isard, cabra, cérvol i afins
Diferents adaptacions del peu dels artiodàctils al medi muntanyenc En el cas de la cabra A, A’ , el peu s’adapta al medi rocós presenta soles toves i elàstiques, que permeten una gran adherència, i amb els voltants durs per apuntalar el peu a les anfractuositats de la roca 1 no té membrana interdigital, la qual cosa li permet d’obrir independentment els dos dits i que actuïn com de pinça i presenta unglots rudimentaris en els dits segon i cinquè, que poden fer de taló de fre accessori en el descens 2 En el cas de l’isard B , el peu té un septe o membrana entre els dos dits 3 que li permet…
Aproximació sumària a la mastofauna del món
La distribució mundial dels mamífers Les adequacions mastològiques i la corologia Moltes de les característiques anatomofisiològiques dels mamífers poden ésser considerades com adaptacions que s’han seleccionat al llarg del procés evolutiu Aquestes característiques, homeotèrmia i viviparisme entre altres, els ha donat una elevada independència respecte al medi, que els ha permès d’ocupar territoris vedats a altres grups de vertebrats Les espècies terrestres s’estenen des de l’Àrtic fins a l’extrem de l’Amèrica Meridional i les illes de les mars del S A les muntanyes, es troben per sobre de…