Resultats de la cerca

És un dels pocs jaciments de la meitat septentrional de l’illa on hi ha una taula, monument talaiòtic  abundant al sector meridional menorquí Hi ha també una torre amb una forma esglaonada a causa de la rampa helicoidal que l’envolta i puja al seu cim Alguns experts defineixen aquesta torre com a talaiot, tanmateix, sembla que n’és una variant, o bé forma part d’un tipus diferent No gaire lluny, s’hi trobaren també les restes de diverses cases i, en el camí que duu a la costa, les d’una naveta funerària pretalaiòtica, o del que avui s’…

Aquest llindar és constituït per una depressió allargassada i parcialment endorreica, formada per materials quaternaris a l’entorn dels estanys des Tamarells i de ses Gambes, de límits constants i compartits amb el terme de Santanyí i vers on s’escorren aigües del puig de Randa El litoral corresponent a la depressió és baix però relativament accidentat, de l’illa Llarga a la platja des Dolç, separada per sa Puntassa de la cala Galiota Segueix cap al SE un litoral inarticulat fins a cala en Togores, compartida amb Santanyí, amb llargues platges obertes a garbí i algunes illes na…

A llevant del cap de Ses Salines, la plataforma sedimentària del migjorn mallorquí és bruscament tallada per una costa de penya-segats Yves Hennechart El cap de Ses Salines 14, entre els principals espais naturals de Mallorca La punta meridional de Mallorca és una gran plataforma que acaba, quasi en angle recte, al cap de Ses Salines La costa de llevant s’alça, lleugerament i progressiva, cap a Santanyí, amb un màxim de 80 m d’altitud als Baus, ja immediats a la cala de S’Almonia, al límit d’aquest espai natural Cap a ponent, en canvi, la costa es manté baixa, tot alternant trams rocosos, en…

Vista aèria de l’amfiteatre de Tarragona, amb les ruïnes de l’església romànica de Santa Maria del Miracle, successora d’una església d’època visigòtica ECSA - J Todó El temple cristià té un paper de primer ordre per al coneixement de l’estructura social i política del món romà des del moment de l’oficialitat del cristianisme, amb el triomf de l’ortodòxia catòlica en els darrers edictes de Teodosi, sobretot el del 8 de setembre del 392 Codi Teodosià XVI, 21-22 El temple també esdevindrà símbol del poder dels grups urbans i catalitzador del món del camp, amb una real ordenació de la societat…