Resultats de la cerca

Tenen el dors cobert d’escates petites, arrodonides i juxtaposades El llangardaix comú o ocellat Llepida ateny uns 60-75 cm de llargada, té el dors verd fosc amb taques negres i els costats adornats amb una vistosa filera d’ocels blancs Habita en llocs àrids, en brolles i garrigues Es nodreix d’insectes, fruits i vertebrats de petita grandària, com granotes, sargantanes, ratolins, musaranyes, etc És completament inofensiu Durant l’hivern entra en letargia És freqüent al SW d’Europa, i comú als Països Catalans El llangardaix verd Lviridis ateny uns 35-50 cm de llargada i és de color verd,…

La coloració de les parts superiors del cos és grisenca, amb taques grogues visibles que sovint varien de color segons l’ambient S'alimenta de rosegadors, saures, ocells, etc Viu en zones desèrtiques, als oasis o prop d’ells, i s’enfonsa a la sorra amb gran rapidesa

Les colobres tenen costums molt diversos i s’alimenten en general de mamífers petits, ocells, amfibis i rèptils Una gran majoria són tropicals, però en la fauna de la península Ibèrica són representades per unes 10 espècies, que viuen generalment en els llocs àrids Cal destacar-ne les següents colobra verda i groga Coluber viridiflavus , que pot arribar a fer 190 cm, però que normalment no sobrepassa els 120 cm té el dors de color verd groguenc, amb franges transversals negres, i les parts inferiors, de color groc blanquinós és diürna i resisteix bé les variacions de temperatura Habita el NE…

Els tritons europeus pertanyen als gèneres Triturus i Euproctus El gènere Triturus , amb la morfologia típica de la família, inclou les espècies Talpestris tritó alpí , Tboscai tritó boscà , Thelveticus tritó suís o palmat , Tmarmoratus tritó marbrat i Pleurodeles waltl tritó meridional , úniques existents a la península Ibèrica, de les quals només el tritó palmat, el marbrat i el meridional viuen als Països Catalans El tritó palmat només ateny 8 cm, i presenta diverses estries longitudinals sota el cap, una de les quals li travessa l’ull la gola és de color clar, sense taques, i al…

Les potes anteriors són més desenvolupades que les posteriors, i tenen forma d’aletes La cua és molt curta, i el color dels adults és verd d’oliva al dors, amb taques negres Habita a la vora de les cales, i neda sobretot a la superfície de l’aigua S’alimenta de substàncies vegetals, sobretot fanerògames Pon els ous a les costes, la qual cosa, juntament amb la pesca de què és objecte, fa que, malgrat l’elevat nombre d’ous per posta, comencin a ésser molt rares als Països Catalans, sobretot a les costes continentals També és difosa a l’oceà Índic i a l’Atlàntic

És d’un color grogós, amb taques fosques o negres, i l’escut ventral és de color groc al mig, amb bandes laterals negres Habita en pinedes litorals, garrigues o terrenys arenosos molt exposats al sol S'alimenten gairebé exclusivament de vegetals, i fan uns estralls considerables en els camps de patates i de maduixes, a part les herbes silvestres Hivernen fins a l’abril, que comença el període de zel, amb freqüents combats entre mascles Viuen molts anys 70 o 80, i a vegades han passat de 100 Habiten als Balcans, la península Ibèrica, Occitània, Còrsega, Sardenya i la Itàlia continental i…

El varà del Nil pot assolir prop de 2 m de llargària, i té el dors de color grisós amb taques grogues, mentre que a les parts inferiors és groc amb bandes fosques Habita als illots sorrencs, baixos i sense vegetació i a les riberes desertes dels rius de l’Àfrica tropical, i descansa sobre les branques dels arbres que s’estenen sobre l’aigua Neda molt bé, i es nodreix d’ocells, rèptils, mamífers, peixos i insectes Quan hom l’acosa, mossega i dóna cops amb la cua El varà del desert , molt més petit, habita a les zones àrides i desèrtiques de l’Àfrica, Aràbia i l’Àsia oriental El varà cabaragoia…

Els adults no presenten brànquies i respiren per pulmons Habiten llocs humits i ombrívols i s’alimenten de cucs, larves d’insectes i molluscs, que capturen al capvespre Tenen glàndules que secreten substàncies tòxiques, les quals poden provocar la mort de petits animals i produeixen irritació a les mucoses de l’home Durant l’hivern presenten letargia i a la primavera té lloc la reproducció Són generalment ovovivípars i les larves que en neixen tenen brànquies i passen a l’aigua un període de llur vida A Europa hi ha dues espècies, la salamandra comuna Salamandra salamandra , de coloració…

El tronc és oval, amb els membres anteriors curts i els posteriors llargs, amb els dits units per una membrana La pell és llisa i d’un color uniforme variable verdosa, terrosa, negrenca, bruna o bé amb taques El mascle té dos sacs vocals que produeixen el rauc característic Habita a les aigües quietes estanys, basses, pous, etc, i també als torrents i rierols amb vegatació abundant La reproducció té lloc durant la primavera, quan cada femella pon de cinc mil a deu mil ous envoltats d’una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la metamorfosi i passen a capgròs i a adult A l’hivern es…

Els mascles transporten la posta d’ous una dotzena fixada a llurs cames, com el gripau llevadora, del qual és filogenèticament pròxim, bé que a l’inrevés d’aquest no té hàbits excavadors sinó escaladors És endèmic de torrents encaixats de la muntanya de Mallorca, on fou descobert primer en estat fòssil 1977 i després en forma de petita població relicta encara vivent 1980