Resultats de la cerca

Agrupen líquens de tallus crustaci o esquamulós, terrícoles o calcícoles, d’algues clorococcals, amb apotecis sèssils o immersos, dotats d’un excípul rudimentari, ben caracteritzats per la presència d’antraquinones Els ascs tenen un tolus amiloide amb una estructura característica, en forma de tub més fosc, que delimita el cos axial Les paràfisis són simples o poc ramificades Les espores són ellíptiques o unicellulars, sense halo Un altre liquen que es fa a les fissures amb molt poca terra és Protoblastenia testacea , de tallus esquamulós i apotecis de color testaci de rajola, a causa de la…

Les lepràries formen crostes sorediades totalment pulverulentes, principalment en superfícies que no reben la pluja directa Com que han perdut la capacitat per a formar fructificacions, hom les estudia entre els líquens estèrils En la fotografia, destaquen els tallus grocs de Leproplaca xantholitha , una espècie relacionada amb les Caloplaca , que conté parietina, i els grisos, de Lepraria crassissima , una espècie calcícola, gairebé lobulada Javier Etayo Els líquens estèrils constitueixen un collectiu heterogeni de gèneres que presenten formes de multiplicació asexual soredis, fragmentació…

Les dades que tenim de la capella del castell de Bellpuig, dedicada a la Mare de Déu, són gairebé nulles D’altra banda, ben poca cosa sabem del castell de Bellpuig, que, malgrat el seu nom, era realment un palau fortificat o fortia , que pertanyia als Bellpuig, llinatge feudatari dels barons de Sales El posseïdor més antic del castell de Bellpuig del qual tenim notícia fou Berenguer de Bellpuig, documentat l’any 1252 El terratrèmol de l’any 1428, que tant afectà les terres de la Garrotxa, destruí el palau fortificat de Bellpuig, i la seva capella, els quals foren…

Torre esmentada els anys 997 i 1006, de la qual no tenim més referències Es trobava situada en el terme dels Monjos, però avui dia se’n desconeix totalment la possible localització

Únicament tenim una referència documental d’aquesta fortalesa, que figura entre els castells que Guillem Guitard de Caboet deixà al seu fill Bernat en el seu testament de l’any 1110 kastrum de Abizela

De l’església romànica de Sant Llorenç Savall no en queda altre rastre que les seves referències documentals La primera notícia que en tenim és de l’any 996, en la venda d’unes terres, feta pels esposos Agela i Sesenanda a Fruila, situades a Laceres, “in apendicio Sancti Laurenti” Coneixem també l’existència en aquesta església d’un altar dedicat a sant Climent, perquè va jurar-s’hi l’any 1052 el testament sagramental d’un tal Arbert Precisament, en aquest testament deixa 1 cafís d’ordi a la mateixa església de Sant Llorenç Savall “ad ipsa opera” , fet que indica que, en aquells…

Aquesta església és situada al petit agregat de Ratera, a ponent de Concabella És un edifici del segle XVIII que no podem descartar que tingui uns orígens romànics, si tenim en compte que el lloc de Ratera és documentat des de l’any 1098 Devia ser una sufragània de la parròquia de Concabella

Poques dades tenim d’aquest antic santuari dependent de l’església parroquial de Ramió Tanmateix, les Rationes decimarum del 1280 en fan referència i la vinculen al monestir de Santa Maria de Roca-rossa Coneixem, també, un llegat de sis diners a favor d’aquesta capella, atorgat per Ramon Molera el 1331

Del santuari de Sant Climent o Sant Clem, ara totalment arruïnat, no en tenim referències d’època medieval Fou inclosa com a capella en culte de la parròquia de Salàs, en la visita pastoral del 1758 i en la relació del 1904 Pel seu titular és possible que tingui uns orígens romànics