Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
Centre d’Estudis Teològics de Mallorca (CETEM)
Historiografia catalana
Institució docent creada a Palma el 1970 pel bisbe de Mallorca Rafael Álvarez Lara amb l’objectiu de dedicar-se a l’estudi, l’ensenyament i la divulgació de les ciències teològiques, i al mateix temps unificar la tasca acadèmica del Seminari Major de Mallorca amb els Teologats dels Franciscans T.O.R., els Teatins i també els Missioners dels Sagrats Cors.
Desenvolupament enciclopèdic Inicialment prengué el nom de Centre d’Estudis Superiors Eclesiàstics CESE El Centre es regia per un consell rector, integrat pels bisbes i provincials, i amb el suport d’un consell directiu, constituït pel rector del Seminari Diocesà i pels delegats dels altres membres del consell rector A més, hi havia el consell acadèmic, format per tots els professors i un alumne de cada curs El curs inicial 1970-71 estigué marcat per un fort dinamisme i, sobretot, per la decisió del claustre d’obrir el CESE, a més dels seminaristes, a sacerdots, religioses i seglars Al juny…
acadèmia eclesiàstica
Cristianisme
Universitat d’estudis teològics de l’Església ortodoxa russa.
Les primeres acadèmies eclesiàstiques foren fundades per l’emperador Pere el Gran quan, el 1917, la Revolució Russa abolí les institucions tsaristes, foren suprimides les de Kíev, Moscou, Sant Petersburg i Kazan El 1945 foren reobertes les de Moscou amb seu al monestir de la Santíssima Trinitat i de Sant Sergi, a Zagorsk i Leningrad
gaó
Judaisme
Títol honorífic, equivalent a ‘excel·lència’, que hom donà —durant l’anomenada època gaonítica (ss VI-XIII)— als mestres del període posttalmúdic i, sobretot, als caps de les acadèmies babilòniques.
Resten dels gaons nombrosos dictàmens judicials, escrits teològics i de gramàtica, pregàries i himnes
supersubstancial
Religió
Espiritual.
En determinats corrents teològics, sobretot de caràcter místic, és dit de Déu com a absolutament transcendent
ensenyament eclesiàstic
Cristianisme
Ensenyament estructurat per a la formació dels destinats a funcions ministerials dins l’Església, dels monjos i religiosos o dels qui, en general, cursen estudis teològics o afins.
A mesura que l’Església romana s’anà organitzant, sorgiren les escoles catedralícies o episcopals , organitzades pels bisbats, i les conventuals o monacals , assignades d’antuvi a la promoció dels futurs monjos i en les quals la instrucció incloïa l’estudi de l’Escriptura, música, càlcul del calendari eclesiàstic i treballs manuals Als Països Catalans, les primeres escoles destinades a la formació de nous clergues es formaren, sobretot, entorn de personalitats com ara el bisbe Ató de Vic o el bisbe Miró Bonfill de Girona segle X Els escolars, fins al segle XI, havien de conèixer, abans de l’…
Filoteu Kòkkinos
Cristianisme
Patriarca de Constantinoble (1353-54 i 1364-76).
Defensor de l’hesicasme, canonitzà Gregori Palamàs S'alià amb els occidentals contra el perill turc, però fou enemic de la unió Deixà escrits teològics i pastorals
Antonio Arbiol y Díez
Literatura
Cristianisme
Franciscà i escriptor aragonès.
Defensà María de Agreda, però atacà tant els illuminats com Miguel de Molinos són trenta-tres les seves obres publicades sobre diversos temes teològics, però especialment ascètics i místics illuminisme
Anastasi d’Antioquia
Cristianisme
Patriarca d’Antioquia.
Fou exiliat per l’emperador Justí II Escriví sobre temes teològics i s’oposà a Joan Filopon, que exagerava la seva defensa de la Trinitat fins a afirmar que les tres persones eren tres déus La seva festa se celebra el 21 d’abril
moral
Filosofia
Disciplina que té per objecte determinar la rectitud i el sentit del comportament humà segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.
Atès que etimològicament signifiquen el mateix, la moral i l'ètica només es poden distingir convencionalment, i en aquest sentit hom sol entendre la segona com a disciplina més estrictament filosòfica, mentre que en la moral són inclosos també elements sociològics, lingüístics i culturals, sobretot teològics
Ratramnus
Cristianisme
Teòleg.
Fou monjo benedictí a Corbie sota l’abat Pascasi Radbert Augustinià declarat, els seus escrits són eminentment teològics De corpore et sanguine Domini a propòsit del tractat homònim de Pascasi, De praedestinatione a favor del predestinacionisme del seu amic Gottschalk i Contra Graecorum opposita propugna el filioque , entre altres obres
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina