Resultats de la cerca

Començà a estudiar música a Valls amb el carmelita Joan Miret i inicià estudis de solfeig a sis anys Al cap de poc, ingressà com a tiple de l’Escolania de Montserrat Allí tingué J Boada i B Brell per mestres i aprengué violí, orgue i piano Romangué al monestir fins que el 1835, amb la desamortització, la comunitat es dispersà Al cap de dos anys, la seva mare el portà a Barcelona, on continuà estudis com a tiple de la capella de música de la catedral El 1840, amb motiu de la visita de la reina Isabel II acompanyada de la seva capella reial, hi fou admès com a …

La denominació ’soprano’ aparegué al segle XVII i coexistí, fins a imposar-se com a denominació preferent a partir del segle XVIII, amb termes que també indicaven la veu més aguda, com el català tible o tiple, el castellà tiple , l’anglès treble tots tres derivats de l’antic triplum o el francès dessus Abans del segle XVII, la veu més aguda es denominà, segons les èpoques, triplum , quadruplum , discantus , cantus o superius Des d’aquest segle, la soprano és la part més important des del punt de vista melòdic

Bibliografia Complement bibliogràfic Respuesta,a la censura, o primer papel, que hizo D Joachin Martínez, Organista de Palencia, contra el que imprimió el licenciado Francisco Valls, Maestro de Capilla de Barcelona, en defensa de la entrada, y demás circunstancias del tiple segundo, que compuso en la Scala Aretina, sobre las palabras Miserere nobis , 1718

També s’empra per a caracteritzar una peça polifònica a tres veus organum triplum El triplum es pot trobar en el repertori de Notre-Dame, tant en organa com motets o conductus A partir del segle XV, el terme fou substituït per cantus o superius , encara que subsisteix en termes com treble anglès o tiple castellà

Vida De formació autodidàctica, la major part de la seva trajectòria coneguda es desenvolupà a Madrid, on edità un gran nombre de llibres de temàtiques molt variades i adreçades a un públic popular Moltes de les seves obres aparegueren en fascicles i tingueren múltiples reedicions Escriví i edità diversos tractats referits a la música instrumental i la dansa Els més importants són Reglas y advertencias generales que enseñan el modo de tañer todos los instrumentos mejores y mas usuales, como son la guitarra, tiple, vandola, cythara, clavicordio, organo, harpa, psalterio, bandurria, violin,…

Estudià amb Pere Rabassa i fou tiple de la catedral de València 1741-47 Organista de l’església del Patriarca, de València, i de la parroquial de Castelló de la Plana, fou mestre de capella de les seus de Conca 1758-68 i València 1768-93 Deixà música religiosa hom en conserva uns tres-cents villancicos , misses, magníficats, himnes i una Salve , molts amb acompanyament instrumental

Estudià amb Josep Barba Fou organista de l’església de Sant Loïs de Besiers, a Seta, i de la catedral de Nimes Ho fou també de la catedral gironina 1860-64 més tard tornà a Seta Autor de música sacra, deixà una Missa solemne , per a veus i orquestra, una missa per a orgue i cant, una Salve per a tiple i orgue , etc Hom n’ha conservat també un Vals per a banda 1841, una Sonata per a piano 1869, i una Polonesa i un Rondó brillant 1870, per a piano a quatre mans

Vida Fou deixeble de Pablo Nassarre, i obtingué la plaça d’organista de la basílica del Pilar el 1695 Mestre de capella del mateix centre des del 1708, el 1714 aconseguí la plaça d’organista a la seu de Palència, on a partir del 1718 fou també mestre de capella D’ençà del 1723 visqué a Toledo, ciutat en què fou organista de la seu El llegat musical de Martínez de la Roca comprèn una òpera Los desagravios de Troya , 1712, representada a Saragossa el 1712, vint-i-nou obres litúrgiques en llatí, quinze composicions de romanç i una tocata per a orgue Intervingué en la polèmica de la Missa Scala…

Es formà en els Cors de Clavé i posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Debutà el 1919 al Teatre Asiàtic del Poble-sec de Barcelona amb Maruxa , d’Amadeu Vives Es destacà especialment en el repertori de sarsuela i formà part de la companyia d’Emili Vendrell i Ibars, amb la qual actuà en diversos teatres de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol, especialment en els barcelonins Tívoli i Eldorado Concert Triomfà amb les sarsueles  La alsaciana i Los calabreses , entre d’altres Fou un…

El 1778 ingressà com a escolà de cant a la catedral de València, on es formà amb Rafael Anglès, l’organista de la seu El 1788 obtingué el lloc d’organista de l’església parroquial de Santa Catalina, i l’1 de juny de 1790 fou nomenat segon organista de la catedral Pel setembre del 1790 passà a l’orgue de la seu d’Oriola, i durant la dècada dels noranta oposità al magisteri de capella de la seu de València 1793 i de la de Granada 1796 El 8 de febrer de 1796 fou nomenat tiple de la seu valenciana, i el 21 de setembre del mateix any, organista segon El 1802 obtingué el càrrec d’…