Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ D’Ocon Films Antoni D’Ocon, Barcelona FOTOGRAFIA Daniel Salas color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Hernández, Miquel Ortiz MUNTATGE Esteve Llorens MÚSICA Josep Roig ESTRENA Barcelona, 17061988 Sinopsi Els aurons són una tribu que viu pacíficament de l’agricultura i la caça a l’illa de les Dues Serralades Una nit, mentre celebren la festa anual dedicada a la Lluna, són atacats i fets presoners pel destructiu exèrcit del rei Groc Només poden escapar Tejo, Yuca i i el petit drac Poti-Poti, que inicien un llarg viatge amb la finalitat d’alliberar els seus…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Condal Films Barcelona FOTOGRAFIA JSolà i Mestres blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Carmen Villasán, Gerard Peña, Emili Armengol, Héctor Quintanilla, Josep Reigueda, Pau Prou de Vendrell, Misericòrdia Ginestà, la ballerina Corna ESTRENA Barcelona, 21051915, Madrid, 28051917 Sinopsi Curro, cap d’una tribu de gitanos, té dues filles, Azucena, somniadora i egoista, i Dora, una ànima caritativa El bandit César s’escapa de la presó i demana ajuda a Azucena, que l’integra a la seva tribu Tots dos tramen un pla per robar diners del campament i fugir, però provoquen un…

Intervingué en les cintes El signo de la tribu 1914, de Joan Maria Codina Los cabellos blancos 1914, d’Adrià Gual, i Las tribulaciones de Querubín 1917, de Magí Murià i J Santpere Especialitzat en el gènere còmic, el 1917 creà, juntament amb Josep Santpere, el dibuixant Joaquim Xauradó i Alfons Tormo, la productora Momo Films Amb aquesta firma rodaren cintes breus protagonitzades pel personatge còmic Cipriano, escrites i interpretades per M Mas en la línia de Max Linder La sèrie, que presentava situacions vodevilesques, només és formada per tres títols El monedero de Cipriano 1917, que dirigí…

Creada a Barcelona al febrer del 1915 per Arturo Carballo i Bernard Prades, tingué l’adreça social al carrer d’Argüelles, unes oficines al carrer de València i per als rodatges utilitzaren les galeries de la productora Cabot Films El mateix any B Prades marxà a Excelsa Films Llavors, la Condal contractà Joan Maria Codina com a director artístic i Joan Solà i Mestres com a director tècnic, i rodaren tres títols de gran èxit D’una banda, La Pasionaria i Pacto de lágrimas , dos drames que serviren per al llançament com a actriu de cinema de la famosa ballarina Tórtola Valencia, que acabava d’…

Vida Després de rodar i produir alguns curts en imatge real i d’animació, fundà els estudis i la productora D’Ocon Films Productions, amb els quals feu possible els llargs Com un adéu 1982, Pere Vila i Coll i l’infantil La tribu dels aurons 1986-87, Josep Lluís Viciana Ha estat promotor de sèries televisives, en règim de coproducció internacional, i que s’han emès per nombroses cadenes d’arreu del món, com ara El món màgic del màgic Bruffi 1984, 26 × 30’, de J Guitart i J L Viciana titelles i Els aurons 1987, 26 × 25’, de J L Viciana titelles A partir d’ Els fruittis The Fruitties , 1989-90…

Vida A partir del 1974 s’integrà a la Secció de Cinema Amateur de la Societat Coral Joventut terrassenca, on es donà a conèixer amb un seguit de curts Després es formà a l’EMAV 1980-83 i continuà fent curts S’inicià com a guionista i realitzador de sèries televisives i debutà amb el pilot El rei i el carboner 1981, que codirigí amb Joan Guitart, i que esdevingué la sèrie El món màgic del màgic Bruffi 1984-85, 26 30’ per a Antoni D’Ocon Productions Amb aquest productor feu també el llarg de titelles La tribu dels aurons 1986-87 i alhora la sèrie Els aurons 26 26’, així com Els fruittis 1989-…

Vida Germà del distribuïdor Romà, el 1908 entrà a la casa Pathé d’operador del noticiari Pathé Journal , del qual arribà a ser el director Allà coincidí amb Alfred Fontanals, encarregat del laboratori, amb qui estigué associat durant tota la seva carrera cinematogràfica El 1914, any que deixà la Pathé, fou director de fotografia de La Festa del Blat Josep de Togores i fundà, amb l’actor Gerardo Peña, l’efímera productora Solà y Peña, per a la qual fotografià i codirigí, amb Domènec Ceret, En lucha contra el destino 1914 i A muerte por una mujer 1914 El mateix any fou contractat, juntament amb…

Vida El 1905 s’inicià en el món del cinema com a representant a Barce-lona de les produccions dels germans Cuesta de València El 1908 fou contratat per Films Barcelona, gràcies a la insistència del nou cap de l’Empresa Diorama, Josep Maria Bosch El primer film que dirigí fou l’adaptació de l’obra d’Àngel Guimerà Maria Rosa 1908 després en filmà una nova versió, Lucha de corazones 1913 En tots dos films collaborà el pioner Gelabert Durant el període 1906-14 a València treballà per a Films Cuesta, on dirigí argumentals com ara Los siete niños de Écija o Los bandidos de Sierra Morena 1910 o El…

La pellícula Pa negre va ser preseleccionada per als Oscar © Festival Internacional de Cine de Donostia - San Sebastián Si de totes les expressions artístiques existents, la coneguda com a setè art és la que ara per ara té més impacte mundial, el 2011 es podria considerar l’any en què la cultura catalana es va projectar a l’exterior amb més força de la mà de la pellícula Pa negre La pellícula d’Agustí Villaronga, sobre una novella d’Emili Teixidor, va ser l’escollida, el 28 de setembre, per a representar l’Estat espanyol a l’edició 2011 dels Oscar de Hollywood en la categoria de millor…

Cinema nord-americà Fotograma de la pellícula The Shape of Water , guanyadora de l’Oscar al millor llargmetratge © The Shape of Watercom Aquest any, les cerimònies d’entrega dels Oscar i dels Globus d’Or –en què pràcticament va haver-hi consens a l’hora d’utilitzar el color negre– van tenir, a través dels discursos dels premiats i de les intervencions dels presentadors i de les persones encarregades d’entregar els guardons, una notable càrrega reivindicativa D’una banda, es va denunciar l’assetjament sexual present en la indústria de Hollywood –denúncia aglutinada en el moviment #MeToo–, que…