Resultats de la cerca

Poeta de motius camperols Hores rurals , 1931, escriví obres de teatre folklòric i per a gent jove El fill pròdig , La filla del rei , La princesa està trista , etc

Era enginyer industrial, especialitzat en el ram tèxtil Assidu llorejat als jocs florals, publicà versos de caire costumista, històric, faules, etc, en les obres Primerenques 1900, La masia trista 1910, Flors d’ametller 1912, De les golfes i Rurals

S’establí a Igualada Estrenà i publicà un gran nombre d’obres teatrals, com La cançó trista 1912, La serp de foc , drama líric amb música d’A Porredon 1926, Lluita de cors 1927, Marcel 1932, El sacrifici 1933, etc

S’establí a Igualada Estrenà i publicà un gran nombre d’obres teatrals, com La cançó trista 1912, La serp de foc , drama líric amb música d’A Porredon 1926, Lluita de cors 1927, Marcel 1932 i El sacrifici 1933, entre d’altres

Conreà una poesia sensitiva i trista, d’arrel religiosa i forma tradicional, que reflecteix una idealització del món camperol De la seva obra, amplíssima, es destaquen els llibres Alma religiosa 1910, Verbo ser e verbo amar 1926 i els sonets de Saudade nossa 1944

Canta la vida trista del camperol i l’ànsia de llibertat Mogila l’va ‘La tomba del lleó’, 1910, Razor'ennoje gnezdo ‘El niu destruït’, 1913, drama Després de la revolució d’octubre reflectí els canvis produïts a Bielorússia Alesja 1935, Ot serdca ‘De tot cor’, premi Stalin 1941

Fou arxiver de l’ajuntament de Vic, cronista de la ciutat i impulsor del Museu Episcopal i del Temple Romà Collaborà a Lo Gai Saber , La Renaixença , etc Publicà els poemes romàntics Primavera trista 1880, la comèdia Les llonganisses de Vic 1869 i monografies històriques, com El Archivo Municipal de Vic 1879

Fill d’Eugeni Bonaventura de Vigo i Sallés Esperit inconformista i renovador, tingué una infància difícil i trista, fet que es reflectí en alguna de les seves pellícules, com Zéro de conduite 1933, obra realista i alhora profundament poètica Dirigí, a més, tres films, els curtmetratges À propos de Nice 1930, documental en la línia del cinema ull , i Taris, roi de l’eau o La natation 1931, i el film L’Atlante 1934, la seva obra cabdal, també en la línia del realisme poètic

Formà part del grup d' El Rovell de l'Ou Collaborà a la premsa catalana amb articles i contes d’esperit inquiet i revolucionari, la qual cosa n'impedí sovint la publicació Dirigí Justícia Social , on publicà la secció Carnet d’un heterodox, signant Brand , i des d’on difongué el pensament socialista Publicà El Xagai 1924, El bon doctor 1924, L’ànima trista 1925, Carnet d’un heterodox 1926 i L’oci d’un filòsof 1928, illustrat per Xavier Nogués Deixà moltes obres inèdites El suïcidi de Déu, La comèdia del Diable, Reialme fantasma , etc, que es conserven a l’Institut Municipal d’…

Poeta de motius camperols, entre el 1925 i el 1964 desenvolupà un extens poemari, bona part del qual restà inèdit Introduït per Octavi Saltor en els cercles literaris, l’any 1931 publicà el seu únic llibre, Hores rurals Obtingué la clavellina d’argent en els Jocs Florals de Perpinyà amb l’obra Les quatre clarors de la vida i la flor natural, en els de Barcelona 1933, per La claror de l’Horta La barraca , El pou i el poema Cireres d’arboç També conreà el teatre amb obres com Esparvers de camí ral  1953, El fill pròdig , La filla del rei  o La princesa està trista Fou director…