Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Pau Coll Trius
Futbol americà
Jugador de futbol americà.
Xutador i linebacker format durant una temporada a Texas, destacà al principi dels anys noranta als Trons de Sant Just Desvern El 1992 fou seleccionat pels Barcelona Dragons per jugar la Lliga Mundial en substitució del lesionat Xisco Martos L’any següent tornà al seu equip anterior, però s’integrà de nou a la disciplina dels Dragons l’any 1995, on jugà dues temporades Fou un dels pocs jugadors catalans que formà part de l’equip
Pere Joan Girona i Trius
Comunicació
Publicista.
Es doctorà en dret 1897 i en farmàcia 1911 Participà en la creació de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya Fou president 1928 de la Federació Agrícola Catalanobalear Fou desposseït per la Dictadura de Primo de Rivera de la càtedra de comptabilitat agrícola de la Universitat Nova de la Mancomunitat 1924 És autor de novelles El meu amic Modest , 1933 i de tractats Vocabulari català d’agricultura i La “rabassa morta”, su historia, conflictos y soluciones Dirigí des del 1918 la Revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre
Pere Joan Girona i Trius
Literatura catalana
Novel·lista i assagista.
Pèrit agrícola, doctorat en dret 1897 i llicenciat en farmàcia 1911, publicà una única novella, El meu amic Modest 1933, de temàtica estudiantil Dirigí, des del 1918, la “Revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre” i fou vocal de la biblioteca de la institució, càrrec que li’n permeté l’organització definitiva i la publicació del catàleg 1919 Professor de l’Escola Provincial d’Agricultura i collaborador de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya, és autor de tractats tècnics com La “rabassa morta”, su historia, conflictos y soluciones 1923 i d’un Vocabulari…
Francesc de Paula Bové i Trius
Música
Mestre de capella i compositor.
Autor de diverses obres corals i de música religiosa, escriví El Penedès Folklore dels balls, danses i comparses populars 1926
Lliga de Defensa Industrial i Comercial de Barcelona
Història
Entitat proteccionista creada a Barcelona vers la fi del s XIX.
El seu objectiu era de defensar els drets dels comerciants i dels industrials davant el govern Fou un dels cinc organismes que enviaren un programa de les aspiracions de Catalunya en el terreny fiscal, comercial i polític a la reina regent Maria Cristina 1898 Participà activament en el Tancament de Caixes 1899, fet pel qual fou dissolta per les autoritats Restablerta, el seu president, Sebastià Torres, fou un dels quatre presidents de la candidatura regionalista del 1901 L’entitat féu costat a la creació de la Mancomunitat de Catalunya 1914 El 1920 encara existia, i era formada per vuit…
Vil·la de Salut l’Aliança
Medicina
Mutualitat d’assistència mèdica i quirúrgica fundada a Barcelona l’any 1904, inicialment destinada als treballadors de la Societat l’Aliança (Germandat de Cambrers de Barcelona), però ben aviat (1906) oberta a totes les entitats obreres i al públic en general.
Dirigida pel metge de la societat Josep Girona i Trius, d’una gran capacitat d’organització, adquirí ràpidament importància com a obra mutualista i com a centre quirúrgic Començà a prestar els seus serveis clínics en una torre de Sant Gervasi, amb capacitat per a nou llits Aviat 1906 es traslladà al carrer de Còrsega, on estigué fins el 1917, que passà a l’actual Palau de la Mutualitat, al carrer de Sant Antoni Maria Claret En foren protectors entusiastes Eduardo Dato i els barons de Griño A partir del 1939, amb l’adquisició de la clínica de Vic, inicià una etapa d’expansió per…
FIATC
Economia
Mutualitat d’assegurances catalana.
La Federación de Industriales del Autotransporte de Catalunya fundà el 1930 una mútua per a assegurar els riscos derivats de la seva activitat La companyia tingué un començament difícil fins els anys cinquanta, que entrà en el negoci de les assegurances de l’automòbil, accidents, malalties i incendis El 1965 una nova llei impedí a la companyia oferir assegurances per malaltia i accidents de treball, i cap a la meitat dels anys setanta patí una profunda crisi que desembocà en una nova etapa, amb un nou equip directiu encapçalat per Joan Castells Trius Des d’aleshores, la mútua ha…
Institut Agrícola Català de Sant Isidre
© Fototeca.cat
Agronomia
Institució fundada a Barcelona el 1851 pels propietaris —sobretot els grans propietaris— del camp català, en defensa de llurs interessos i per al foment de l’estudi de les tècniques agrícoles.
El 1860 organitzà les primeres càtedres d'agronomia, química aplicada i zootècnia Entre els seus presidents es destacaren J Desvalls i de Sarriera, marquès d'Alfarràs 1851-60, Pelagi de Camps, primer marquès de Camps 1872-75 i 1882-89, Carles de Camps, segon marquès de Camps 1897-1901, Ignasi Girona i Vilanova 1902-06 i 1915-23, Manuel Raventós i Domènech 1907-10, Carles de Fortuny i de Miralles, baró d'Esponellà 1923-31, Santiago de Riba 1931-34, Josep Cirera i Voltà 1934-36, Josep Bassedas i Montaner 1936, Epifani de Fortuny i de Salazar, baró d'Esponellà 1940-46, Xavier de Ros i de…
Els Brujas i el Vapor de ca la Patoia, a Sabadell
La família Brujas La família dels Brujas és extraordinàriament complexa i està formada per diverses branques i diversos negocis industrials Hi ha els Brujas i Servat i els Brujas i Pelliser, a l’origen de la que serà L’Electricitat, SA els Brujas Sayol i les dues branques dels Brujas i Torras Per a la nostra història ens interessen aquests darrers i, concretament, la branca formada per Agustí Brujas i Torras, casat amb Antònia Romeu A Brujas, Fill i Companyia, encapçalada per Agustí Brujas i el seu fill Mateu, es dedica a la fabricació de teixits de llana de qualitat Això vol dir bons i cars…
música de Catalunya
Música
Música desenvolupada a Catalunya.
Música culta Vegeu Renaixement Barroc Classicisme Romanticisme Segle XX Música popular La música tradicional catalana està íntimament relacionada amb la de terres franceses, italianes i espanyoles El caràcter de terra de pas que ofereix fa que hi apareguin influències nombroses i diverses provinents dels països veïns Aquest fenomen es manifesta en els textos de les cançons, on abunden tant els castellanismes com els gallicismes Dins l’àmbit geogràfic català es poden delimitar dues zones vagament diferenciades des del punt de vista etnomusicològic i que de manera aproximada coincideixen…