Resultats de la cerca
Es mostren 403 resultats
txec
Lingüística i sociolingüística
Llengua eslava, de la branca occidental, parlada a Txèquia.
Té algunes formes dialectals, però la forma oficial i normativa es basa en el dialecte de la Bohèmia central És escrita amb els caràcters de l’alfabet llatí, però amb el complement d’una sèrie de signes diacrítics Entre aquests, cal observar que ' significa allargament de la vocal damunt la qual es troba, independentment de l’accentuació Fonèticament, cal notar que la primera síllaba de cada mot porta accent tònic i que el txec no conserva les nasals del vell eslau Quant a la morfosintaxi, el txec posseeix una declinació amb set casos hi són presents, com en altres…
txec | txeca
Història
Individu d’un poble de llengua eslava del subgrup occidental.
Empesos pels àvars, els txecs s’installaren a Bohèmia s VI, on constituïren la base de la població que més tard s IX formà, amb els moravians, el regne de la Gran Moràvia, talment que el nom de txec s’estengué al conjunt dels habitants de Bohèmia i Moràvia, que constitueixen l’actual República Txeca
txec | txeca
art txec
© Fototeca.cat
Art
Art propi de Bohèmia i Moràvia.
Sense esmentar troballes arqueològiques prehistòriques i restes del regne de la Gran Moràvia, l’art a Bohèmia comença amb el romànic, en què sobresurt la illustració de llibres Còdex de Vyšehrad 1085 i Salms d’Ostrov final del s XII La millor pintura mural és conservada a la capella de Santa Caterina de Znojmo Moràvia, 1131 A Praga hom troba esglésies de planta circular i la basílica de Sant Jordi El gòtic també donà fruits importants en la illuminació al mateix nivell d’Europa la Bíblia de Velislav després de 1340 i el passioner de l’abadessa Kunhuta, amb un gran sentit de plasticitat El…
cinema txec
Cinematografia
Cinema produït a Txecoslovàquia, i més especialment a Txèquia.
Els primers films txecs foren realitzats per Jan Křížnecky i presentats en l’Exposició de Praga el 1898 Altres experiments aïllats foren els de Max Urban, les pellícules del qual foren protagonitzades per la seva muller, Anna Sedláčkova A la fi de la Primera Guerra Mundial Praga reprengué les activitats cinematogràfiques el cinema txec assolí un relleu extraordinari i fou creada una Federació per al Comerç i la Indústria del Film, amb una producció mitjana d’unes 30 pellícules anuals, fins a convertir-se, després del cinema alemany, en la segona potència cinematogràfica…
Adolf Kosárek
Pintura
Pintor txec.
La seva obra representa un pas radical del Romanticisme al realisme Copsà el caràcter del paisatge txec, interpretat amb poesia i encant, basant-se sempre en una anàlisi penetrant de la natura Obres principals Paisatge txec i Noces de camperols Národní Galerie, Praga
Tomáš Garrigue Masaryk
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític txec.
El 1882 obtingué la càtedra de filosofia a la Universitat de Praga, i es distingí tant pel rigorisme moral en política com per l’humanitarisme sociològic i demòcrata d’origen positivista Fou un dels fundadors 1900 i l’ideòleg del partit popular txec que lluitava per l’autonomia contra l’imperi austrohongarès Organitzà diversos contingents militars txecs que participaren en la guerra civil russa al costat de l’exèrcit blanc Desenvolupà a l’estranger una intensa obra de propaganda per a la consecució d’un estat txecoslovac independent, i del 1918 al 1935 fou president de la…
Karl Hermann Frank
Història
Polític txec al servei dels alemanys.
Diputat pels alemanys dels Sudets al parlament txec 1935-38, fou, després de l’ocupació de Praga per Hitler 1939, secretari d’estat Principal responsable de la matança de Lidice i Lezaky, fou jutjat per un tribunal popular txec i executat
Václav Vavřinec Reiner
Pintura
Pintor txec.
Una de les personalitats més importants del Barroc a Bohèmia Conreà el retrat, el paisatge i molt especialment el fresc L’harmonia decorativa dels seus frescs no té la lleugeresa efectista austríaca, sinó una corporeïtat material i plàstica típica del Barroc txec i molt propera a l’estil dels típics quadres d’altar Utilitzà també el nom de Wenzel Lorenz
Rudolf Slabý
Lingüística i sociolingüística
Catalanòfil txec.
Estudià filologia romànica i, sorprès per la Primera Guerra Mundial viatjant per Espanya, s’establí a Barcelona el 1914 Collaborà a l' Enciclopedia Espasa i traduí al txec obres de Rusiñol, Guimerà, Adrià Gual, entre d’altres El 1926 retornà a Praga, on ensenyà català a la universitat i divulgà en conferències el tema de l’Estatut i l’obra cultural de la República Espanyola
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina