Resultats de la cerca

Líder de l’Uganda People’s Congress, en assolir la independència el país 1962, esdevingué primer ministre 1962-66 i president de l’estat 1966, després de protagonitzar un cop d’estat que abolí la monarquia i establí un règim unitari i no parlamentari Fou deposat 1971 per un cop d’estat menat per Idi Amin Dada i s’exilià a Tanzània fins el 1980, que tornà a Uganda Reelegit president 1980, un altre cop d’estat el deposà el 1985

Des del 1980 comandà l’Exèrcit de Resistència Nacional que enderrocà Milton Obote el 1986 Elegit president aquest any, el 1995 aprovà una nova constitució que permetia eleccions amb candidats a títol individual Creà una mena de partit únic anomenat “el Moviment”, al capdavant del qual guanyà les eleccions del 1996 i el 2001 La gestió econòmica de Museveni ha estat posada, pels seus resultats, com a exemple per les institucions financeres internacionals, i han estat també especialment reeixides les mesures de prevenció contra la sida La implicació d’Uganda en els conflictes de Ruanda, Burundi…

Membre de l’exèrcit colonial britànic, assolida la independència del país 1962 fou cap de l’exèrcit de terra i de l’aire 1966-70 El 1971 dirigí el cop d’estat que deposà el president Milton Obote, al qual succeí Dictador d' Uganda , assumí poders creixents i s’acostà a Líbia i a l’URSS Expulsà la població asiàtica del país, cosa que perjudicà l’economia, i instaurà un dels règims més repressius i sagnants de l’Àfrica postcolonial El 1976 s’autoinvestí president vitalici El 1979 l’oposició i l’exèrcit de Tanzània l’enderrocaren, i fugí, primer a Líbia i després a l’Aràbia Saudita El 1989…

A partir del 1966 ha estat progressivament substituïda pels bitllets propis de cadascun d’aquests països xíling kenyà, xíling tanzà i xíling ugandès

Amb el suport del govern ugandès, desencadenà una violenta ofensiva militar contra les forces regulars ruandeses El 1993 signà amb el govern de Ruanda els acords de pau d’Arusha Després dels enfrontaments ètnics del 1994, l’FPR, dirigit per Paul Kagamé, aconseguí ocupar la capital i controlar el territori, establint a Kigali un govern d’unitat nacional Kagame guanyà les primeres eleccions presidencials agost del 2003 i el Front Patriòtic obtingué majoria en les legislatives del setembre En ambdues consultes foren denunciades irregularitats

Per bé que estès arreu del món, es troba sobretot en països de clima tropical i afecta en especial els nens de 4 a 8 anys En la varietat africana les lesions es localitzen preferentment a la mandíbula i no tant a l’abdomen tub digestiu, ovaris, retroperitoneu, mentre que a la resta de països predomina la forma abdominal Afecta també el sistema nerviós central i el moll de l’os i pot leucemitzar-se La diagnosi es confirma en objectivar, amb l’estudi citològic, les cèllules característiques del tumor Fou descrit l’any 1958 pel cirurgià ugandès d’origen britànic Dennis P Burkitt

Creixé a Uganda, on la seva família hagué de fugir el 1959 arran de l’enderrocament de la monarquia tutsi Diplomat en Administració d’empreses per l’Open University de Londres, el 1981 ingressà a l’Exèrcit de Resistència Nacional NRA de Y Museveni, que combatia el govern ugandès de M Obote Amb Museveni al poder 1986, organitzà el Front Patriòtic Ruandès FPR, que combaté el règim prohutu de Kigali Malgrat la signatura d’un acord de pau el 1993, l’assassinat l’any següent del president Habyarimana desencadenà el genocidi de la població tutsi de Ruanda El 1994 fou nomenat vicepresident del…

La guerrilla txadiana del Front Popular pel Redreçament FPR, que actuava al nord del país, va ser escapçada al començament d'any arran d'una ofensiva conjunta de les forces militars centreafricanes i txadianes contra les seves bases Amb la desfeta, el seu principal dirigent, Baba Laddé, va deixar les armes i va tornar al Txad Una altra guerrilla, l'ugandès Exèrcit de Resistència del Senyor ERS, encapçalat per Joseph Kony, es movia pel sud-est del país, tot saquejant els poblats Expulsada d'Uganda, i amb els seus dirigents amb ordre de captura pel Tribunal Penal Internacional TPI, la guerrilla…

La Comissió Electoral Independent CEI, després de diversos ajornaments, va fixar les eleccions presidencials i legislatives per al 23 de gener de 2011 A la consulta, s’hi podran presentar sis candidats, entre els quals destaquen el president François Bozizé, pel partit Kwa na Kwa ‘El treball, només el treball’ Ange-Félix Patassé, destituït de la presidència el 2003 pel mateix Bozizé i Jean-Jacques Démafouth, exministre de Defensa i cap de l’exguerrilla de l’Exèrcit Popular per al Restabliment de la Democràcia EPRD No s’hi van poder inscriure l’exprimer ministre Martin Ziguélé, del Moviment…