Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Les organitzacions socials a la sortida del franquisme
El collegi d’Advocats de Barcelona se suma al condol i protesta per l’assassinat dels advocats laboralistes a Madrid, CPérez de Rozas, 27-1-1977 AF/AHC Portada de “Butifarra”, març del 1976 SB-UAB / GS La reconstrucció d’una societat democràtica després de la dictadura requeria la constitució de fortes estructures d’organització i representació dels interessos socials La integració forçosa dels diversos collectius en les estructures del sindicalisme vertical, òbviament, no podia atendre les necessitats d’una societat democràtica No es partia, però, de zero Durant el període de la dictadura s’…
moviment obrer
Història
Sociologia
Actuació de la classe obrera per tal d’alliberar-se de l’explotació capitalista.
Amb la revolució industrial capitalista començament del segle XIX, més i més competitiva, començà el règim dels salaris de fam, agreujat pels freqüents acomiadaments d’obrers a mesura que s’anava modernitzant la maquinària Les primeres reaccions dels obrers foren manifestacions incontrolades de ràbia que duien fins a la destrucció de les màquines ludisme A poc a poc, però, els obrers saberen, segons Marx, distingir entre la maquinària i el seu ús capitalista i retirar llurs atacs als mitjans materials i concentrar-los en la forma d’explotació social Altres vegades els obrers oferiren llur…
sindicalisme
Història
Política
Moviment dels treballadors organitzats en sindicats en defensa d’una millora de llurs condicions de vida i de treball.
Sorgí com a conseqüència de la separació entre el treball i la propietat dels mitjans de producció, produïda pel desenvolupament del sistema capitalista La primera lluita dels treballadors fou per aconseguir el reconeixement del dret d’associació, que els era negat pel liberalisme en nom de la llibertat Els primers passos del moviment sindical organitzat es feren a la Gran Bretanya, on per influència de Robert Owen es creà la Great Consolidated Trade Union 1833 els precedents, però, es remunten a la segona meitat del segle XVIII El fracàs del cartisme accentuà la moderació del moviment que,…
Treballar, obeir i callar
Per a la majoria dels catalans, valencians i illencs, els records dels anys quaranta podrien sintetitzar-se amb el títol d’aquest capítol, perquè, efectivament, van ser anys de treball dur i difícil, anys d’obediència als “superiors” polítics i socials, anys de silenci obligat davant una repressió política i social d’una magnitud extraordinària i no comparable a cap altra situació de la història contemporània espanyola Treballar, obeir i callar eren les úniques alternatives per a la majoria de la població, en un context de penúria després d’una guerra civil que havia provocat importants…
L’economia, entre revolució i guerra
El 19 de juliol es va produir el cop d’estat del general Francisco Franco contra la República Aquest esdeveniment s’esperava des de feia dies Hi havia la certesa que entre les dretes no democràtiques i els defensors del règim democràtic anava a produir-se un enfrontament després de les eleccions guanyades pel Front Popular La polarització era patent Sindicats i partits d’esquerra es preparaven un mes abans per aturar qualsevol intent d’involució Però les autoritats republicanes, escollides a partir de les urnes, no van escoltar amb deteniment les crides sobre un possible aixecament militar…
La Generalitat restaurada
A partir del novembre del 1932 s’obrí a Catalunya una etapa en la qual els governs de la Generalitat s’esforçaren a fer realitat les atribucions definides per l’Estatut L’avenç autonòmic, però, no fou senzill ni ràpid, perquè el traspàs dels serveis fou lent i molt aviat se’n detectaren els límits, tant competencials com financers, que dificultaven l’assoliment d’una autonomia plena A més, algunes de les principals mesures de caràcter reformador, com ara la Llei de Contractes de Conreu, trobà l’oposició de les forces més conservadores catalanes i espanyoles i fou un dels elements…
Estabilitat del règim, febleses de l’oposició
Ban de l’alcalde de Girona sobre l’obligatorietat del vot, 11-11-1954 AHCG / JSC Des de la perspectiva del règim franquista, la fi dels anys quaranta comportà la gradual superació de l’ostracisme a què s’havia vist reduït després del 1945 En la mesura que l’esclat de la guerra freda havia transmutat Franco de vestigi del feixisme vençut en pioner de l’anticomunisme occidental, a partir dels anys 1949-50 començaren a arribar a Madrid senyals de la rehabilitació internacional del Caudillo préstecs de la gran banca nord-americana, aixecament de les sancions morals de l’ONU, retorn d’ambaixadors…
De la Setmana Tràgica a la Segona República (1909-1931): una introducció
Cartell d'Antoni Utrillo per a un candidat de Solidaritat Catalana ECSA / A d'Azpiazu La majoria dels historiadors coincideixen a afirmar que la vida política catalana al primer terç del segle XX pivota al voltant de tres eixos fonamentals el catalanisme, el republicanisme i l’obrerisme Ara bé, aquesta tríada de conceptes es materialitzà en la presència de nombroses organitzacions polítiques i sindicals diverses, moltes de les quals no es podien adscriure exclusivament a un dels tres moviments, sinó que bevien de més d’un Així, per exemple, hi havia el catalanisme republicà Acció Catalana…
Deu anys de lluita per la pau i la justícia social al camp (1921-1931)
Als anys vint, Lluís Companys es va entregar en cos i ànima a l’intent de resoldre el problema social agrari català En aquest període, hi dedicà bona part de les seves actuacions públiques i bona part del seu temps com a polític, advocat, sindicalista, propagandista i periodista Com a dirigent agrari, Companys desenvolupà, des d’aquests diferents àmbits professionals i vocacionals —que no eren pocs—, les seves principals aptituds i capacitats, que havia anat adquirint i enriquint des de ben jove i que al principi dels anys vint ja es trobaven en un estat de maduresa indubtable Aquestes…