Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Bartomeu Gabarró i Borràs
Educació
Literatura
Pedagog i escriptor.
Abandonà la congregació escolàpia S'apuntà a la lògia Avant, des d’on participà en campanyes anticlericals als diaris barcelonins La Tornada Anticlerical 1881 i l’anarquista El 1º de Maig També publicà a El Eco de la Enseñanza Laica 1881-82, que, editat a Barcelona primer, es va imprimir després a Sabadell amb el títol, Boletín de Enseñanza Laica en España Fou membre i president de la Directiva de la Unió Espanyola de la Liga Anticlerical de Librepensadores, i es relacionà amb el grup de lliurepensadors La Paz Mantingué alguns enfrontaments amb Ernesto Bark i altres escriptors, tant…
integrisme
Cristianisme
Corrent politicoreligiós, sorgit del camp catòlic a l’ensulsiada de l’Antic Règim, que identificava i propugnava una determinada comprensió del fet i la doctrina cristians amb una estructura social del règim de cristiandat.
Refusant tot liberalisme, tota innovació espiritual i social, es nodria d’un nacionalisme violent i, alhora que defensava la submissió de l’estat a l’església, es distingia tant per l’anarquia respecte a l’ordre jeràrquic com per una agressivitat de principi Aquest corrent doctrinal de signe intransigent, que el 1888 cristallitzà a Espanya en un partit polític dit integrista, tingué molta virulència al Principat de Catalunya Arrelà gràcies a l’existència d’una mentalitat catòlica de base popular, pietista i d’una absoluta intransigència amb el que considerava erroni, fomentada per mitjà de…
zuau pontifici
Militar
Membre d’un cos al servei del papa, creat el 1860, en el qual serviren molts joves aristòcrates i ultramuntans francesos.
Després d’intervenir en la defensa final dels dominis del papa, foren dissolts el 1871
Fèlix Amat de Palou i Pont
Historiografia catalana
Historiador de l’Església, filòsof, teòleg i lexicògraf.
Era fill de Joan Amat de Palou i Salvam, i Teresa Pont i Auguirot, dos representants de la petita noblesa catalana La seva nissaga comptà amb avantpassats com el diputat Miquel Joan Amat de Palou o Joan Amat, el seu avi, que impedí que Sabadell fos saquejada durant la guerra de Successió i altres membres amb gran tradició eclesiàstica com Joan Torres i Oliva, antic preceptor dels Colonna el carmelità descalç fra Josep de Sant Tomàs d’Aquino Francesc Amat, ardiaca de Xerès a Sevilla Pere Cererols, abat del monestir de Poblet, i Fèlix Torres i Amat, nebot i apadrinat seu S’instruí primer amb…
El liberalisme: escola i societat
En l’àmbit cultural i específicament educatiu, el període de la crisi de l’Antic Règim és molt més interessant i ric del que hom acostuma a creure Els illustrats comptaven amb poca base social, malgrat l’arrelament en sectors minoritaris a les Illes i, amb un major pes quantitatiu, al Principat i al País Valencià Llurs postulats educatius, però, eixamplaren la seva projecció social d’ençà del final del segle XVIII Malgrat les traves polítiques, durant aquests anys es començaren a plantejar qüestions —teòriques i pràctiques— que van estar en el centre de la problemàtica educativa del segle XIX…
Una cultura interferida per la política
La literatura catalana encetava, el 1939, un procés en el qual no solament quedava desarticulada la seva xarxa de difusió pels canals habituals, sinó que fins i tot tingué gravíssimes dificultats per a moure’s entre els més restringits Les mesures franquistes obligaren tota la literatura catalana a passar a la clandestinitat més estricta La possibilitat d’acció pública dels escriptors que eren a l’interior havia quedat totalment eliminada per imposicions de tota mena, però sobretot per les lingüístiques La seva capacitat de reacció, de resposta, depenia de molts factors edat, trajectòria…
Manresa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Bages, a l’extrem S del pla de Bages, a l’angle de confluència del Llobregat (límit E del terme) i el Cardener.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Sant Joan de Vilatorrada i Sant Fruitós de Bages, a l’E amb el Pont de Vilomara i Rocafort i Mura, al S amb Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Sant Salvador de Guardiola, i a l’W amb Rajadell i Fonollosa El document més vell que es coneix, certificant l’existència històrica de la ciutat i del topònim que la identifica, és el diploma reial del rei Odó, datat a Orleans el 24 de juny de l’any 889, i les modificacions que en el concili de Port 890 hi van ser introduïdes en parlar de la ciutat i del…
Les institucions
L’església S’entén per Església el conjunt de seguidors de les doctrines de Jesús de Natzaret Segons la història, Jesús nasqué a Palestina l’any 754 de la fundació de Roma i morí entorn de l’any 33 de la nostra era, que comença amb el seu naixement Molts historiadors han fet noves precisions sobre la cronologia exacta de la seva vida per bé que aquí no tenen cabuda Els seus seguidors van constituir una societat que va prendre el nom d’Església, derivat del mot grec ecclesia , que significa ‘assemblea’ Molt aviat van establir-ne el centre a Roma i tingueren com a cap el papa, considerat…