Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
urdú
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoària, bàsicament anàloga al hindi, bé que molt influïda pel persa i escrita en caràcters àrabs.
Originària de la regió compresa entre el Ganges i el Yamuna, prop de Delhi, és parlada per més de 50 milions de persones a l’Índia i per més de 10 milions al Pakistan, on és llengua oficial La forma literària, a causa de la forta influència persa i àrab, difereix força del hindi, profundament influït pel sànscrit, bé que en la forma popular ambdós idiomes són molt semblants, fins al punt que abans de la partició del 1947 constituïen l'hindustànic, lingua franca del N de l’Índia
literatura urdú
Literatura
Literatura conreada en urdú pels musulmans de l’Índia i del Pakistan.
Malgrat que hom hi escriví alguns tractats religiosos ja al s XIV, la literatura —sobretot la poesia— no florí fins al s XVI poetes com Deccan Vali 1667-1741, Sauda 1713-81, poeta satíric, Mir 1724-1810 i Mir Hasan 1727-86, conreadors de la poesia amorosa i famosos per llurs gazals, i sobretot Ġālib 1797-1869, pare de la literatura urdú moderna Al s XIX florí la prosa literària, sobretot per obra de Sayyid Ahmad Khan 1817-98 i Šibli 1857-1914, i al s XX es desenvoluparen el periodisme, l’assaig, la novella, etc, gràcies sobretot a Muḥammad Iqbal i a Premchand
hindustànic
Lingüística i sociolingüística
Nom amb què hom designa la lingua franca de l’Índia septentrional abans de la seva partició (1947).
Té dues variants principals, amb alfabets diferents i influències lingüístiques diverses el hindi i l’urdú
literatures islàmiques
Literatura
Conjunt de manifestacions literàries que han estat produïdes sota l’islam.
Pertanyen a aquest grup les literatures àrab, persa, urdú, paixtu, balutxi, kurda, berber, haussa i suahili, albanesa, les malaies literatura javanesa i el conjunt de les literatures turques turc
Ghālib
Gramàtica
Literatura
Escriptor i gramàtic.
Malgrat la diversa producció en persa Kulliyāt , 1845, és considerat el pare de la literatura urdú moderna És autor de dos epistolaris i d’un divan amb massa pretensions formals
balutxi
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la família irànica originària del nord-est de Pèrsia (molt semblant al kurd), parlada al Balutxistan.
Hom distingeix tres grans dialectes, amb diferències pronunciades l’oriental parlat sobretot al Pakistan el meridional o makrani S del Pakistan, Emirats Àrabs, Iran i Oman i l’occidental, parlat a l’Iran, l’Afganistan, el Turkmenistan i el Tadjikistan En l’escriptura, hom utilitza l’alfabet urdu, al seu torn basat en els caràcters àrabs
paixtu
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua indoeuropea del grup irànic oriental, escrita en alfabet àrab.
Idioma oficial de l’Afganistan afganès —amb el persa dari—, és parlat per uns 27000000 d’individus distribuïts entre l’Afganistan i el NE del Pakistan Influït literàriament pel persa i l’urdú, les obres més antigues daten del s XIII les més notables són les del místic panteista Bāyāzīd Anṣārī mort el 1585, les del seu detractor Aḥūnd Darweza segle XVII i els poemes de Khušhāl Khān mort el 1689, conegut com el pare del paixtu Actualment abunda la poesia popular cantada per recitadors professionals, anomenats ḍum
literatures índies
Literatura
Literatura conreada en diverses llengües pels diferents pobles de la Unió Índia.
La seva història comença, pròpiament, amb el període vèdic aproximadament del 3000 aC al 500 aC literatura sànscrita, amb una producció de caràcter religiós i filosòfic Rig-veda Atharva-veda, interpretada pel Brāhmaṇa i completada pels Āraṇyaca , i Upanisḥad , fonament de l’especulació religiosa sobre el Brahmā, i al costat de la qual es destaca la literatura popular Mahābhārata i Rāmāyaṇa Posteriorment sorgiren la literatura búdica i, amb l’era cristiana, un corrent èpic que influí Kalidasa ss IV-V i la literatura amb fons històric Ultra una important producció dramàtica i de poesia lírica…
alfabet àrab

Alfabet àrab
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Alfabet anomenat alifat, derivat del nabateu [~segles II i III] i influït també pel siríac, que prengué la forma actual el segle VIII.
Comprèn vint-i-vuit caràcters consonàntics, alguns dels quals únicament són diferenciats per punts diacrítics, ultra l’existència d’altres signes ortogràfics auxiliars escriptura àrab L’expansió de l’islam ha motivat que l’alifat sigui usat també per a d’altres llengües, pel fet que l’Alcorà, paraula de Déu, no pot ésser traduït ni transcrit Així, amb les necessàries modificacions per a cada llengua, l’usen o l’han usat el persa, el paixtu, l’urdú, les llengües turques i les caucàsiques del nord bé que a Turquia fou adoptat, el 1928, l’alfabet llatí, i a l’URSS, després del 1917, el ciríllic…
hindi
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoària derivada del ´saurasenī, un dels pràctics medievals.
El hindi en escriptura devanagari és la llengua oficial de la Unió Índia El hindi modern deriva del hindvi, dialecte de Delhi i de Meerut, el qual, gràcies al patronatge mogol i a la influència de l’urdú virtualment idèntic al hindi, però escrit en caràcters àrabs i fortament influït pel persa, emergí com una mena de lingua franca del nord de l’Índia, anomenada kharīboli , és a dir, llengua pura És parlat per uns 130 milions d’individus, i té dues variants principals l’oriental i l’occidental, situades globalment a dins i al voltant d’Uttar Pradesh El…