Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Formes que adopten els fongs
Patologia humana
Els fongs poden ésser unicellulars, és a dir, ésser formats per una sola cèllula, o bé ésser pluricellulars, és a dir, ésser formats per més d’una cèllula Els fongs unicellulars s’anomenen llevats els pluricellulars, floridures Els llevats tenen una forma esfèrica o oval i un diàmetre d’entre 2 i 4 µ Les floridures són de forma irregular, i les seves dimensions solen ésser microscòpiques, per bé que de vegades són prou voluminoses perquè siguin visibles per a l’ull humà La subunitat fonamental de la floridura és l' hifa , una estructura tubular formada per un nombre variable de cèllules que s…
histèria
Neurosi complexa que pertorba tant els processos psíquics com els motors, sensorials, vegetatius o d’altres.
Actualment, des d’un punt de vista psiquiàtric i psicològic, es tendeix a utilitzar en lloc del mot histèria els termes trastorn de conversió o de dissociació No té una causa orgànica o patològica coneguda, i entre les alteracions que hi són associades poden esmentar-se diversos tipus de somatització com ara les convulsions, la paràlisi o la catalèpsia, entre les alteracions motores, i la hiperestèsia, l’anestèsia i les allucinacions, entre les sensorials Tots aquests fenòmens poden ésser provocats per suggestió o autosuggestió El terme prové del grec ὑστέρα ‘úter’ i reflecteix l’antiga…
Les araliàcies
Formen aquesta família unes 700 espècies d’arbres, arbusts i herbes, principalment d’Indomalàisia i de l’Amèrica tropical Algunes, però, viuen en diverses regions subtropicals i temperades, com és el cas de l’heura Hedera helix , estesa per gairebé tot el continent europeu i única araliàcia de la flora corresponent Les araliàcies fan les fulles esparses i estipulades, generalment grans i compostes Les flors, més aviat petites, s’agrupen en umbelles simples o dobles són pentàmeres, alguns cops de pètals i sèpals soldats, i d’androceu format per cinc estams que alternen amb els pètals L’ovari…
L’estratègia reproductiva dels espermatòfits
El reconeixement de l’existència d’alguna mena de relació entre les flors i la reproducció dels espermatòfits ve ja d’èpoques llunyanes Teofrast, el pare de la botànica, va especificar 300 anys aC que les llavors es formen després de la floració i precisament dins de les flors Dos millennis més tard, Linné va donar el nom de fanerògames, que vol dir amb reproducció sexual aparent, a les plantes amb flors, en contraposició a la resta de vegetals que tenen «amagats» els òrgans de la reproducció sexual, als quals va denominar criptògames Linné suposava que els grans de pollen eren els elements…
badoc
Fitopatologia
Malaltia de l’avellaner, provocada pels àcars Eriophyes coryligallorum i Phytoptus avellanae, els quals ataquen els borrons florals o vegetatius.
Les gemmes malaltes esdevenen vermelles, s’inflen, es deformen i s’atrofien, amb la qual cosa la formació del fruit resta impedida i l’arbre debilitat
Síndrome de Guillain-Barré
Patologia humana
La síndrome de Guillain-Barré és un trastorn generalitzat de la conducció nerviosa en els nervis perifèrics que provoca debilitat muscular i que sol produir-se sobtadament al cap d’unes setmanes d’una infecció banal Progressa ràpidament D’altra banda, també és anomenada paràlisi ascendent de Landry o polineuritis idiopàtica aguda Aquest trastorn afecta de 0,6 a 1,9 persones de cada 100000 habitants, i és més freqüent en homes que en dones La causa és desconeguda En general es presenta al cap de dues setmanes o tres d’una infecció vírica de les vies respiratòries superiors i de vegades…
Característiques generals de les plantes superiors
Introducció Els espermatòfits presenten típicament rel, tija i fulles, òrgans vegetatius similars als que són propis dels pteridòfits El conjunt de rel, tija i fulles, que rep el nom de corm , és la manifestació exterior d’una organització interna molt complexa característica dels vegetals que han colonitzat definitivament el medi aeri, els cormòfits o plantes vasculars De manera general, podríem dir que la rel s’encarrega de l’obtenció de l’aigua i els nutrients en dissolució, que les fulles fan la fotosíntesi i que la tija actua de pont entre l’una i les altres és el suport…
medul·la espinal
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part intrarraquídia del sistema nerviós central que ocupa el conducte vertebral des del forat occipital fins a la vora inferior del cos de la primera vèrtebra lumbar.
En l’home és un cordó cilíndric lleugerament aplanat que presenta dos engruiximents fusiformes, el cervical i el lumbar, que corresponen a les porcions de la medulla que innerven els membres superiors i inferiors, respectivament La medulla espinal és una estructura contínua, però els 31 parells de nervis raquidis que en surten 8 nervis cervicals, 12 de dorsals, 5 de lumbars, 5 de sacres i 1 de coccigi li confereixen un aspecte segmentat La seva superfície és plena de solcs longitudinals que van de dalt a baix solc mediodorsal, solc medioventral, dos solcs posterolaterals i dos solcs…
Sistema nerviós perifèric
Anatomia humana
El sistema nerviós perifèric és la part del sistema nerviós formada pels nervis i els ganglis nerviosos que es troben fora de l’encèfal i la medulla espinal Només hi ha una dotzena de nervis a cada costat del cos que emergeixen directament del cervell o el tronc de l’encèfal, els parells cranials Són molt més nombrosos els nervis raquidis , és a dir, els que surten de la medulla espinal Cada nervi raquidi es compon de dues arrels l’arrel anterior i l’arrel posterior L’ arrel anterior surt de la part anterior de la medulla, i la formen els axons de les neurones de la prominència anterior…
arbre perennifoli
SOPHOCO -santaorosia photographic collectivity- (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Arbre les fulles del qual mantenen llur activitat durant diversos períodes vegetatius (fulles persistents) i es renoven talment que la capçada es conserva verda tot l’any, com en l’alzina i l’avet.