Resultats de la cerca
Es mostren 298 resultats
Canut VI de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1182-1202).
Continuà amb èxit l’expansió territorial iniciada pel seu pare Valdemar I el Gran Vencé els eslaus de la Germània superior i, com a rei del vendes, s’emparà de Pomerània, Slesvig-Holstein, Hamburg i Lübeck S'oposà 1183 a l’emperador Frederic I Barba-roja, al qual negà l’homenatge feudal dels territoris de l’Imperi ocupats
Tit Sexti
Història
Militar
Militar romà.
Legat del Cèsar a la Gàllia 54, hi féu lleves i, durant la campanya contra Vercingètorix, custodià els campaments petits Fet el segon triumvirat, vencé Cornifici i s’ensenyorí de l' Africa Vetus Després de la batalla de Filipos 45 aC, hagué de cedir la Numídia, i, reconquerida més tard, la lliurà definitivament a Lèpid 40 aC
Escipió
Història
Família romana de la gens Cornelià que, constituïda al segle IV aC, perdurà fins al final de la República.
En general formaren part del grup influït per la cultura grega, i foren oberts a la influència hellènica Els seus membres més destacats foren Luci Corneli Escipió , dit Barbatus , cònsol el 298 aC, que conquerí la ciutat etrusca de Volterra El seu fill Gneu Corneli Escipió , dit Asina , cònsol el 260, fou derrotat i empresonat pels cartaginesos a les illes Lipari cònsol de nou el 254, derrotà els cartaginesos a Palerm Luci Corneli Escipió , germà de l’anterior, fou cònsol el 259 i conquerí Còrsega Gneu Corneli Escipió Calb i Publi Corneli Escipió foren els seus fills i Publi Corneli Escipió…
Eduard IV d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra (1461-83), fill de Ricard, duc de York, cap de la casa de York durant la guerra de les Dues Roses
.
Continuà oposant-se a la casa de Lancaster, i després de la victòria de Towton 1461 fou elegit rei Durant la seva minoritat fou regent el comte de Warwick, que el 1970 l’obligà a fugir als Països Baixos Protegit per Carles el Temerari, vencé Warwick a la batalla de Barnet 1471 Molt mediatitzat pel parlament, en morir ell esclatà la guerra civil
José Félix Ribas
Història
Independentista veneçolà.
Parent de Simón Bolívar, fou un dels fundadors de la Junta de Caracas 1810, la qual proclamà la independència de Veneçuela 1811 Vencé en diverses ocasions els reialistes i reconquerí Caracas Collaborà en la destitució de Bolívar i de Santiago Nariño, però ell mateix fou derrotat per Boves a Urica 1814 Refugiat a Tamanaco, fou capturat i afusellat per Morales, successor de Boves
Aleksej Širov
Escacs
Jugador d’escacs espanyol d’origen letó.
Considerat un jugador agressiu, fou campió del món cadet el 1988 El 1990 fou fitxat pel club alemany Hamburger SK El 1994 aconseguí la segona posició en el rànquing de la Federació Internacional El 1996 es naturalitzà espanyol Al final del 2000 disputà, a Teheran, el títol mundial de la Federació Internacional d’Escacs FIDE contra l’indi Viswanathan Anand, que el vencé
marquès de Cornwallis
Història
Militar
Nom pel qual fou més conegut el general britànic Charles Mann.
Durant la guerra de la independència nord-americana, es distingí en els combats de Germantown i de Redbank 1777 però, el 1781, hagué de capitular a Yorktown davant les forces francoamericanes El 1786 fou nomenat governador de Bengala on lluità contra Tippu Sāhib, el qual vencé a Seringapatam En 1798-1801, fou cridat a combatre els insurgents irlandesos, que reprimí amb moderació
Tadeusz Kościuszko
© Belarus.by / Museu Tradicional Local de Brest
Història
Política
Polític polonès.
Combaté a la guerra de la Independència nord-americana 1776-83 De tornada a Polònia, dirigí la resistència dels patriotes polonesos contra els russos, els quals vencé a Racławice 1794 Vençut per russos i prussians a Maciejowice 1796 i fet presoner, un cop alliberat 1798 anà a residir a París, on escriví les seves memòries i diverses obres de tàctica militar
Teodebert I d’Austràsia
Història
Rei d’Austràsia o Metz (534-548).
Fill i successor de Teodoric I, durant el regnat del seu pare havia lluitat contra els ostrogots i els visigots Conquerí Borgonya 534 amb els seus oncles Xildebert I i Clotari I i en compartí amb ells el domini Passà a Itàlia, on vencé els grecs i els gots 539 i hi deixà un record terrorífic per la brutalitat de les seves campanyes
Cumes
Ciutat
Ciutat antiga de Campània, a l’oest de Nàpols, una de les colònies gregues més antigues i importants de la península Itàlica.
Fundada en 750-725 aC, fou rival dels etruscs, els quals vencé el 524 i el 474 aC A mitjan s V aC caigué a les mans dels samnites, i el 334 aC fou conquerida pels romans Era famosa la sibilla de Cumes Les excavacions començades al s XIX han exhumat una part de les ruïnes de la ciutat grega i diverses necròpolis prehellèniques i gregues
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina