Resultats de la cerca
Es mostren 140 resultats
resina alquídica
Química
Nom genèric de les resines polièster en la preparació de les quals, a més de poliols (principalment glicerol) i poliàcids o llurs anhídrids (principalment anhídrid ftàlic), intervenen també olis o àcids grassos.
Les resines alquídiques es preparen escalfant la mescla dels ingredients en atmosfera inerta, amb solvents o sense, fins a aconseguir —essencialment per esterificació i eventualment transesterificació— un pes molecular elevat i una baixa acidesa, però sense arribar, tanmateix, a la gelificació El detall dels mètodes varia segons els ingredients utilitzats i les propietats desitjades La presència de reactants de funcionalitat superior a dos permet d’obtenir estructures ramificades tridimensionals, d’una complexitat molt més gran que la dels polímers corrents Segons quina és la insaturació dels…
elemí
Botànica
Grup d’oleoresines de consistència sòlida i tova, de color groguenc més o menys fosc i d’olor aromàtica que hom empra en l’elaboració de vernissos i laques, en productes farmacèutics i en perfumeria.
Hom coneix diverses classes d’elemís, que extreu de plantes tropicals pertanyents principalment a les famílies de les burseràcies i de les terebintàcies el més important de tots és l’elemí de Manila, que hom extreu de la Canarium commune L , burseràcia de les Filipines d’aquest elemí hom extreu l’anomenat oli d’elemí, líquid gairebé incolor compost bàsicament de limonè Uns altres tipus són la goma d’elemí, extreta de la Bursera gummifera de les Antilles, i l’elemí de Mèxic i del Brasil, extret de l' Amyris elemifera
San Marino
© Visit San Marino
Estat
Petit estat que forma un enclavament independent i sobirà dins el territori d’Itàlia, entre les províncies de Forlì-Cesena i Pesaro i Urbino; la capital és San Marino.
La geografia Comprèn el bloc calcari del mont Titano 738 m i els turons argilosos que l’envolten La població d’aquesta petita república viu a la capital, San Marino, situada al vessant occidental del Titano, i la resta viu als nuclis de Murata, Domagnano i Serravalle, o disseminada L’agricultura i la ramaderia, fonts tradicionals de riquesa, han estat del tot desplaçades pel turisme L’agricultura obté blat, ordi, blat de moro, raïm i olives La ramaderia consta de vaques lleteres, bestiar porcí, oví i cavalls no manca l’explotació forestal Després de la Segona Guerra Mundial hom hi ha muntat…
antipell
Química
Dit dels productes que hom afegeix als vernissos i les pintures (especialment als d’assecat ràpid) a fi d’evitar que, per oxidació, es formin tels més o menys espessos en llur superfície mentre romanen a l’interior dels pots durant l’emmagatzematge.
Hom utilitza com a antipell antioxidants o bé certs solvents capaços de dispersar els productes molt polimeritzats, evitant llur coalescència, i d’absorbir oxigen sense modificar llur volatilitat Els antipell han d’alentir al màxim la velocitat d’assecatge Els més utilitzats, tots ells antioxidants, són alguns productes fenòlics i sobretot diverses oximes, especialment l’oxima de la 2-butanona, per a pintures, i l’oxima de la ciclohexanona, per a tintes d’impremta
colofònia
Química
Residu dur, de color groc pàl·lid, que resta després de la destil·lació dels olis volàtils (essència de trementina) i de les oleoresines presents en diverses subspècies de Pinus pinacea
; és constituïda per un 90% de matèria neutra, i és emprada en la manufactura de vernissos, tintes d’impremta i sabons.
El groc que pot menjar-se
Hom diu que el safrà és fill del sol i la poesia Aquesta espècia, tan valorada des de l’antiguitat, és el conjunt dels estigmes de la flor de Crocus sativus, una petita planta herbàcia i bulbosa, de 10 a 30 cm d’alçada, que pertany a la família de les iridàcies La seva vistosa flor té la corolla intensament violeta i els tres estigmes fortament grocs El nom genèric Crocus és una llatinització del mot grec krokos que significa “fil”, mentre que el nom “safrà” ve de l’àrab “zahafaran”, un mot derivat d’“assafar” que significa “groc” El safrà és, doncs, el groc que pot menjar-se Una llegenda…
plastificant
Tecnologia
Producte líquid o sòlid que, afegit a una matèria, n’augmenta la plasticitat, com determinades cendres i terres que són afegides al formigó, els tiols que hom afegeix al cautxú, els esters i els hidrocarburs terpènics que són afegits a les pintures i als vernissos, la nitroglicerina amb la qual hom aglomera els components dels propergols sòlids, etc.
xarol
Tecnologia
Cuir o pell amb una de les cares recobertes per una pel·lícula impermeable a l’aigua, llisa, brillant i semblant a un mirall que és obtinguda per l’aplicació de diverses capes de fons, vernissos i laques, que poden ésser o no pigmentades i que consisteixen en preparacions d’oli de llinosa bullit, de nitrocel·lulosa plastificada o de resines sintètiques.
El primer procediment emprat per a enxarolar cuirs i pells fou l' enxarolatge en calent , que és un procés de lacat amb oli de llinosa que per oxidació i polimerització dóna pellícules de bona elasticitat i resistència Aquest procediment fou abandonat en aparèixer la tècnica de l' enxarolatge en fred , amb laques de nitrocellulosa, en el qual la formació de la pellícula és obtinguda per evaporació del dissolvent i no per via química, com és el cas de l’enxarolatge en calent El procediment més modern d’enxarolatge en fred és l’aplicat a base de laques de poliuretà formades sobre el cuir pel…
plom
Química
Tecnologia
Element metàl·lic, de nombre atòmic 82 i símbol Pb, pertanyent al grup IV A de la taula periòdica.
Malgrat trobar-se rarament en estat natiu i ésser relativament escàs constitueix un 10 -4 per cent del pes de l’escorça terrestre, és localitzat en dipòsits extensos, la qual cosa facilita notablament la seva explotació La seva mena més important és la galena PbS Altres menes, menys abundants, són l' anglesita PbSO₄, la cerussita PbCO₃ i el mini Pb₃O₄ L’obtenció del metall té lloc transformant els minerals en l’òxid PbO i reduint posteriorment aquest amb carbó El refinatge del metall és efectuat mitjançant un procés electrolític El metall té un color blanc blavós característic, amb llustre…
Polinyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental.
Situació i presentació El terme de Polinyà, d’una extensió de 8,79 km 2 , és situat a la dreta de la riera de Caldes En plena Depressió Prelitoral, el municipi confronta a migdia amb el terme de Santa Perpètua, a ponent amb el de Sabadell, al N amb el de Sentmenat i a llevant amb el de Palau-solità i Plegamans El municipi és travessat per rieres de cabal escàs, que pertanyen a la conca hidrogràfica del Besòs, ja sigui directament, ja sigui a través de la riera de Caldes El terme comprèn el poble de Polinyà, cap de municipi, la urbanització Serramaurina i diversos masos com Can Marata Pel que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina