Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
serenata
Música
Composició vocal -sovint amb acompanyament d’un instrument de corda polsada o d’un reduït grup instrumental- destinada originalment a ser cantada al vespre i a l’aire lliure amb el propòsit d’expressar els sentiments de caràcter amorós de l’intèrpret -o de qui l’hagi encarregada- cap a la persona festejada.
Popular ja des del Renaixement, la seva forma més representativa és la de l’enamorat cantant sota la finestra de la seva estimada, tal com posteriorment exemplificà Mozart en l’ària "Deh, vieni alla finestra" de l’òpera Don Giovanni Des del segle XVIII, el terme serenata designa també una obra instrumental amb diversos moviments -habitualment entre cinc i set, tot i que n’hi ha de més- a cavall entre la suite i la simfonia, ja que els diferents moviments que la formen alternen els propis de la suite , és a dir, temes de dansa -sovint alegres i d’entreteniment-, i els de la sonata clàssica…
vespres
Música
Part de l'ofici diví que constitueix la pregària litúrgica del vespre.
És potser la més antiga de les hores canòniques i se celebra al capvespre En la litúrgia romana té el mateix esquema de les laudes i s’estructura en tres blocs la salmòdia actualment dos salms i un càntic del Nou Testament, la lectura i el responsori amb el cant del magníficat i la pregària d’intercessió que culmina amb el parenostre aquests tres blocs són precedits del versicle inicial Deus in adjutorium i l’himne, i es conclouen amb l’oració pròpia i els versicles o diàleg final La salmòdia gregoriana és alternada per dos cors també ho és el magníficat, bé que amb entonació solemne a cada…
abendmusik
Música
Nom que rebien els concerts vespertins de l’església de Santa Maria (Marienkirche) de Lübeck (Slesvig-Holstein), durant els segles XVII i XVIII.
D’origen incert, en la seva primera època els abendmusiken incloïen només música per a orgue i/o per a solistes instrumentals o vocals Sota la direcció de D Buxtehude -organista a Lübeck entre el 1688 i el 1707- assoliren el seu nivell més alt Aquest hi incorporà el cor i l’orquestra i arribà a compondre oratoris que hi eren específicament dedicats El finançament era a càrrec dels empresaris i comerciants de la ciutat Actualment, el terme s’usa per a referir-se a qualsevol concert fet en una església, especialment a la tarda o al vespre
Marij Kogoj
Música
Compositor i director d’orquestra eslovè.
Estudià a Viena amb F Schreker i A Schönberg 1914-18 La seva activitat principal fou la de director d’orquestra a l’Òpera de Ljubljana a més, dirigí la Societat Coral Slavec Des del 1932 exercí de crític musical, però una malaltia mental progressiva l’obligà a viure retirat La seva obra representa el punt àlgid de l’expressionisme en la música eslovena, però també adoptà el sistema lliure de dotze notes en la línia d’A Berg Entre les seves obres cal destacar les Sonates per a piano 1921, el Rèquiem per a cor masculí 1922, la Suite per a orquestra 1927 o l’òpera Crne maske 'Màscares negres',…
rosalia
Música
Seqüència1 en què el model és transposat una o més vegades successives a la distància d’una 2a M ascendent.
El nom prové de la cançó popular italiana Rosalia mia cara , en la qual apareix un passatge d’aquestes característiques, i té una connotació pejorativa, més evident encara en dues expressions alemanyes equivalents Vetter Michel de la cançó tradicional Gestern Abend war Vetter Michel da -'Ahir al vespre va estar aquí el cosí Michel'-, on també apareix un exemple de rosalia i Schusterfleck 'Taca de sabater' En els compassos 15-17 del tercer moviment del Concert opus 8, núm 1, ’La Primavera' , d’A Vivaldi pot veure’s un cas en què la suposada facilitat de la rosalia és compensada per l’encant de…
Festival Internacional de Música de Cantonigròs
Música
Festival anual de música i dansa, la primera edició del qual es remunta al 1983.
El festival s’estructura en dos vessants ben diferenciats la competició i l’exhibició Grups procedents d’arreu del món arriben a Cantonigròs per participar en alguna de les cinc categories del certamen -cors mixtos, cors femenins, cors infantils, música coral popular i danses populars-, i, cada vespre, una selecció d’actuacions d’aquestes disciplines participa en l’espectacle que s’ofereix al públic Aquesta trobada musical té dos objectius principals assolir una gran qualitat artística i fomentar la convivència entre cultures Per a potenciar aquest segon aspecte, la majoria dels…
festa de les caramelles
Folklore
Música
Festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Nova: una colla de cantaires visiten cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles.
Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua Un de la colla que, per tal d’arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació sovint anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat collectiu El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles, presenta nombroses…
ofici diví
Música
Conjunt ordenat de la pregària oficial de l’Església, distribuïda en diferents moments de la jornada.
La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de ’litúrgia de les hores' Les dues hores de la tradició més antiga i universal són les del matí laudes i del vespre vespres Aviat s’hi afegí una pregària nocturna les vigílies o matines i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona, i el monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima a l’inici del treball quotidià i completes abans del descans nocturn D’aquesta manera s’arribà a les vuit hores canòniques tradicionals, set de diürnes d’acord amb el nombre sagrat de set, confirmat pel versicle "Us he lloat set…
Europa Cantat
Música
Nom amb què és coneguda la Federació Europea de Joves Corals "Europa Cantat", integrada per federacions i corals d’arreu del vell continent.
La federació es fundà a Ginebra el 1960 amb l’objectiu d’apropar els joves dels països que s’havien enfrontat durant la Segona Guerra Mundial En la reunió de Ginebra participaren França, Bèlgica, Alemanya, Suïssa i Catalunya, que estigué representada per Oriol Martorell i la Coral Sant Jordi La federació nasqué amb la voluntat d’organitzar activitats conjuntes per a dos o més cors de països diferents, per tal que els cantaires es poguessin interrelacionar Aquest fou l’origen del Festival "Europa Cantat" El primer tingué lloc a Estrasburg l’any 1962, i des de llavors s’ha anat celebrant cada…
Jesús Rodríguez Picó
Música
Compositor català.
Vida Estudià al Conservatori de Música de Barcelona, on obtingué el títol superior de clarinet Més tard es traslladà a Niça, on estudià amb el clarinetista Michel Lethiec Ha estat professor de música en diferents centres -com ara el Conservatori Professional de Música de Badalona- i membre de conjunts com Solar Vortices i el Grup Instrumental Català Si bé anteriorment ja havia escrit algunes obres, el moment decisiu en la seva carrera compositiva arribà el 1982 amb l’obtenció del Premi Frederic Mompou en el Concurs de Joves Compositors de Joventuts Musicals de Barcelona amb l’obra Fantasia ,…