Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
vicaris
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles estretes i de flors blanques, disposades en raïms corimbiformes.
És pròpia d’indrets pedregosos del litoral mediterrani, i també és conreada en jardineria
Artal d’Alagó
Història
Comte de Mistretta i mestre justicier el 1355, vicari general de Sicília.
Contribuí poderosament a la restauració de l’illa durant el regnat de Frederic III A la mort d’aquest rei 1377, el qual li havia confiat la tutela de la seva filla i hereva Maria I de Sicília , fou un dels quatre vicaris que administraren l’illa en nom de la reina La seva frustrada maniobra 1378 per tal de casar Maria amb Gian Galeazzo Visconti, comte de Virtù, nebot del duc de Milà, Bernabò, l’enfrontà amb els altres vicaris i amb el partit catalanòfil, el qual aconseguí de sostreure la infanta del seu poder
capel
© fototeca.cat
Cristianisme
Capell d’ales amples i copa petita, proveït d’alamara amb cordons i borles a cada banda i emprat pels eclesiàstics com a distintiu de llur dignitat.
Pius X, el 1905, fixà l’ús dels diversos tipus de capel el capel vermell amb 15 borles vermelles a cada costat en cinc ordres, per als cardenals el capel verd amb 15 borles verdes, per els patriarques i primats el capel verd amb 10 borles verdes en quatre ordres, per als arquebisbes el capel verd amb 6 borles verdes en tres ordres, per als bisbes i abats amb jurisdicció el capel violeta que, amb borles vermelles, distingeix, entre altres càrrecs, els administradors apostòlics el capel negre amb borles negres, entre altres, per als abats i pabordes mitrats, generals de congregacions…
visita ‘ad limina’
Dret canònic
Viatge a Roma que han de fer tots els bisbes catòlics del món (els d’Europa cada cinc anys, i els altres cada deu) per tal de donar compte de l’estat de llurs diòcesis a la Santa Seu.
També és obligatòria per als vicaris apostòlics, però els uns i els altres, en cas de necessitat, la poden complir per mitjà d’una altra persona degudament autoritzada La feu obligatòria Sixt V 1585
protonotari apostòlic
Dret canònic
Notari papal.
De primer encarregat de redactar la crònica eclesiàstica i, sovint, les actes de màrtirs, el nombre de protonotaris ha oscillat entre set i dotze A la darrera reorganització 1934, al costat dels set d’ofici, dits participants , que exerceixen el càrrec en ocasions solemnes concilis, canonitzacions, etc, hi ha els honorífics, títol atorgat als canonges romans, als vicaris generals i, per concessió especial, a diversos eclesiàstics
Manfred I d’Atenes
Història
Duc d’Atenes (1312-17) i infant de Sicília.
Fill segon del rei Frederic II de Sicília i d’Elionor de Nàpols Fou el primer duc català d’Atenes, però a causa de la seva poca edat, restà a Sicília, i governaren el ducat, com a vicaris generals seus, Berenguer d’Estanyol i Alfons Frederic d’Aragó, germà illegítim de Manfred Morí d’una caiguda de cavall, i fou succeït pel seu germà Guillem
vicari general
Dret canònic
Prevere legítimament constituït per a representar la persona del bisbe en l’exercici de la seva jurisdicció in spiritualibus ac temporalibus a tota diòcesi.
És de lliure nomenament del bisbe, i cessa per mort o renúncia d’aquest, així com per revocació del bisbe L’any 1963 foren concedides àmplies facultats de delegació als vicaris episcopals Aquest càrrec sorgí al segle XIII com a fruit de la rèplica dels bisbes als poders que els ardiaques havien anat acumulant des del segle IV, i fou plenament ratificat pel concili tridentí, que reduí l’ardiaconat a una dignitat honorífica dels capítols catedralicis
Manfredo Chiaramonte e Palizzi
Història
Noble sicilià.
Fou un dels quatre vicaris nomenats per Frederic III de Sicília en morir per governar l’illa durant la menor edat de la seva filla Maria Manfredo donà a aquesta refugi al seu castell de Licata davant els intents d’Artal d’Alagó d’apoderar-se d’ella La seva actitud, però, semblà sospitosa a Roger de Montcada, encarregat per Pere III de Catalunya-Aragó de custodiar la jove reina, i la féu traslladar al castell d’Agosta
Eberhard van der Marck
Cristianisme
Bisbe-príncep de Lieja (1506-30).
Fill del duc de Bouillon, Robert I, de família francòfila, passà al servei de Carles V, fins al punt de lluitar contra el propi germà Robert II Conservà i enfortí la religió catòlica en el seu principat eclesiàstic, i hi promogué el progrés econòmic i humanístic Acumulà el bisbat de Chartres 1507-25 i l’arquebisbat de Valença 1520-38, que governà sempre per mitjà de vicaris, perllongant, així, la decadència religiosa dels temps borgians El 9 d’octubre de 1520 fou creat cardenal per Lleó
prelat
Dret canònic
Eclesiàstic que té jurisdicció ordinària en el fur extern o que té aquest títol honorífic.
Hom distingeix entre prelats majors cardenals, bisbes i altres que participen en el govern universal de l’Església i prelats menors abats —els quals, si tenen plena jurisdicció episcopal, són prelats nullius —, superiors generals i provincials, vicaris generals i capitulars La prelatura honorífica establerta per Pius XI 1934 comprèn els bisbes assistents al soli, auditors, majordoms, protonotaris, etc, i els prelats domèstics , que són nomenats per la Secretaria d’Estat, ja sia per llur ofici assistents del papa, ja sia per concessió honorífica directa Tots reben el títol de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina