Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Victor Cousin
Filosofia
Filòsof francès.
Influït per Maine de Biran i l’escola escocesa, el seu sistema parteix de la constatació que la història del pensament pot ésser reduïda a l’alternança de quatre orientacions fonamentals sensualisme, idealisme, escepticisme i misticisme, cadascuna d’elles amb un contingut de veritat específic, motiu pel qual hom el qualificà d’eclèctic La importància de Cousin està en el seu mètode, que comportà una renovació de l’interès per la història de la filosofia De la seva obra destaca Du vrai, du beau et du bien 1841 i Études sur Pascal 1842
Víctor Gómez Pin
Filosofia
Filòsof.
Ha estat professor a les universitats de Dijon, de París, del País Basc i a la Universitat Autònoma de Barcelona, on treballa actualment Entre les seves obres més representatives cal citar El drama de la ciudad Ideal 1974, Ordre et substance l’enjeu de la Quete aristotélicienne 1976, Límites de la conciencia y del matema 1983, Filosofía, el saber del esclavo XVII Premio Anagrama de Ensayo, 1989, La Dignidad, lamento de la razón repudiada 1995 i Descartes, la exigencia filosófica 1996 El punt de partida del seu treball és la història de la filosofia i especialment Aristòtil i Plató, els…
eclecticisme
Filosofia
Mètode filosòfic que consisteix a escollir, de diferents doctrines, les idees més acceptables amb vista a formar un cos doctrinal.
Hom considera eclèctics els autors de l’Acadèmia platònica, els peripatètics, Ciceró i molts pensadors de la patrística Darrerament hom ha donat especialment el nom d’eclecticisme a la filosofia de Victor Cousin Són també trets característics de qualsevol eclecticisme l’oposició al dogmatisme i al radicalisme i la recerca d’un criteri de veritat que permeti l’harmonia entre posicions aparentment contradictòries Això el diferencia del sincretisme i l’allibera de la connotació despectiva que aquest comporta
summa
Filosofia
Cristianisme
Denominació genèrica que, referida a l’edat mitjana i a l’escolàstica, designa tant una col·lecció de sentències rigorosament ordenades (summa de sentències) com, posteriorment i sobretot, un tractat complet —estructurat segons l’esquema de les disputations— de filosofia o teologia (summa filosòfica o summa teològica).
Són autors de summes de sentències —també anomenats sentenciaris —, entre altres, Hug de Sant Víctor, Alexandre de Hales i, el més destacat, Pere Llombard, dit magister sententiarum Entre els autors del segon tipus de summes —coneguts també com a summistes — destaquen RGrosseteste, amb la seva Summa philosophiae , i, sobretot, Tomàs d’Aquino, amb la Summa contra gentiles i la monumental Summa theologica , dividida en tres parts la segona de les quals té, així mateix, dues parts i integrada per un seguit de qüestions , cadascuna de les quals consta de diversos articles
Lluís Soler i Terol
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Història del dret
Historiografia catalana
Doctor en medicina, en dret i en filosofia i lletres.
Fill del polític catalanista Leonci Soler i March , fou un home polifacètic, autor d’algunes obres remarcables d’investigació històrica Igualada i les batalles del Bruc 1930 i, sobretot, la biografia del famós bandoler Perot Roca Guinarda 1909, obra que segueix la línia interpretativa romàntica del bandolerisme català ja exposada per Víctor Balaguer Segons Soler, els bandolers eren uns patriotes defensors de les llibertats de Catalunya que lluitaven contra el poder central de la monarquia espanyola Tanmateix, la seva obra, construïda a partir d’una àmplia recerca documental en arxius…
,
ocasionalisme
Filosofia
Doctrina filosòfica del segle XVII, d’arrel cartesiana, que cerca de resoldre el problema de la relació entre la substància pensant i l’extensa, tot postulant la intervenció de Déu per produir un moviment en el cos o en l’ànima cada vegada que en aquell o en aquesta se’n produeix un altre de corresponent.
Més radical que la doctrina de l' harmonia preestablerta , l’ocasionalisme estrictament dit NMalebranche, AGeulincx, Gde Courdenoy, JClauberg i, en una certa manera, Lde la Forge s’emparenta no sols amb Hume i els seus precursors Algatzell i Nicolau d’Autrecourt, en tant que oposats a la noció de causa, ans també, en relació amb el problema de l’acte moral, amb doctrines com la de la sygkatáthesis de l’estoïcisme l’home ha d’acceptar el destí, la del consentiment qasb d’al-As’arī l’home té la capacitat de fer seu, amb joia i resignació o sense l’una i l’altra, allò que resta determinat per…
Charles Fourier
Economia
Filosofia
Filòsof i economista francès.
Pensador autodidàctic, rebé influències dels corrents ideològics de la fi del s XVIII Rebutjà l’estructura irracional del món industrial i mercantil i propugnà un socialisme al qual hom arribaria mitjançant comunitats on la propietat fos compartida falansteri Escriví Théorie des quatre mouvements et des destinées générales 1808, Traité d’association domestique et agricole 1822, reimprès com a Théorie de l’unité universelle 1841, on es barregen consideracions estrambòtiques amb agudes observacions sobre les conseqüències del liberalisme i les virtuts de l’associació, Le nouveau monde…
Victòria Camps i Cervera
Filosofia
Filòsofa.
Doctorada a la Universitat de Barcelona el 1975, ha estat professora de filosofia des del 1972, catedràtica d’ètica des del 1986 i vicerectora del 1990 al 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona Del 1993 al 1996 fou senadora independent pel PSC-PSOE i presidí la comissió de continguts televisius del Senat Ha estat presidenta de la Fundación Alternativas de Madrid 1993-96 i, posteriorment, de la Fundació Víctor Grífols i Lucas de Barcelona 1998 i consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya 2001 Ha estat membre de comitès ètics de diverses institucions sanitàries És autora, entre…
Jeroni Rosselló i Ribera
Filosofia
Història
Literatura
Poeta i lul·lista.
Estudià el batxillerat a l’Institut Balear i lleis a la Universitat de Barcelona exercí després a Palma, on tingué una gran fama professional Molt amic de Víctor Balaguer, fou durant molts anys la figura més representativa del partit sagastí a Mallorca Fou un gran coneixedor i admirador de la literatura alemanya, especialment de Schiller, que influí fortament en la seva poesia castellana Hojas y flores , 1853 Ecos del septentrión , 1857 i en moltes composicions catalanes D’altra banda fou un dels més destacats introductors en la poesia catalana del llenguatge arcaic, que usà en les seves…
Percy Bysshe Shelley
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura anglesa
Poeta i pensador anglès.
Fill d’un aristòcrata, estudià a Eton i a Oxford, d’on fou expulsat perquè publicà The Necessity of Atheism 1811, pamflet que l’enemistà també amb la seva família Les primeres obres palesen la influència de la novella gòtica, com Zastrozzi 1810, bé que molt aviat excellí en la poesia publicà Original Poetry by Victor and Cazire 1810, conjuntament amb la seva germana Elizabeth Influït per les idees de William Godwin , es feu portaveu poètic de l’anarquisme prebakuninià El 1811 es casà amb Harriet Westbrook, de classe social molt inferior Queen Mab 1813 és un exponent de les seves…