Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
patruller
Transports
Vaixell de guerra de poc tonatge i poca velocitat, armat d’artilleria reduïda, proveït de metralladores antiaèries i de càrregues de profunditat contra els submarins.
És emprat per a la vigilància contra les aeronaus i els submarins i, també, com a escorta de combois En temps de no-belligerància, els patrullers solen ésser dedicats a tasques de guardacostes
flota
Transports
Unitat estratègica constituïda per la reunió de diferents esquadres concentrades per a dur a terme una missió principal.
Una flota és integrada per la força de combat , formada per porta-avions, cuirassats i creuers amb llurs destructors, la força de seguretat i de vigilància , formada per creuers lleugers, destructors, submarins, etc, i el tren naval , constituït pels vaixells de caràcter logístic, com petroliers, vaixells taller, vaixells hospital, remolcadors, etc Si cal fer operacions de desembarcament, s’hi afegeix la força amfíbia , composta de transports d’assalt, de llanxes de desembarcament i de tot el material de les tropes que han de saltar a terra
llibertat de les mars
Transports
Dret
Dret marítim
Principi de dret internacional, universalment reconegut, que estableix que en temps de pau la mar, en tota la seva extensió (excepte les aigües interiors i la mar territorial), no pot ésser objecte d’apropiació per part de particulars ni de sobirania per part de cap estat, i és lliure per a totes les naus, sense distincions ni prerrogatives.
La llibertat de les mars fou molt discutida durant segles pels estats d’hegemonia marítima, que pretenien drets exclusius de navegació, i donà lloc a diverses guerres, fins que el lliurecanvisme l’imposà a la fi del s XVIII Doctrinalment fou formulada per Vitoria i Vázquez de Menchaca Hugo de Groot en tractà extensament en el seu Mare Liberum Avui el principi és regulat pel conveni de Ginebra del 1958 La llibertat de les mars comprèn la de navegació, de pesca, de collocació de cables cable submarí i canonades submarins, i de sobrevolar-les Una nau en alta mar només és sotmesa al…
capità general del mar oceà
Història
Transports
Capità de la marina castellana que exercia la vigilància i la defensa del tràfic marítim castellà de l’Atlàntic, especialment contra la pirateria.
Aquest càrrec fou creat el 1540 La seva jurisdicció primerament anà de l’estret de Gibraltar a Hondarribia El càrrec, al llarg del s XVI, anà ampliant el seu àmbit de responsabilitat a tot l’Atlàntic En depenien els almiralls generals de l’armada de l’oceà, els capitans generals d’esquadres, els capitans generals de flotes d’Índies i el capità general de l’armada de la carrera d’Índies El 1647 restà subordinat al nou càrrec de governador general de totes les armes marítimes
creuar
Transports
Navegar en totes direccions (dins un espai determinat de mar), per protegir el comerç, blocar una costa, amb objectius de vigilància o de guerra, etc.
canoner
Transports
Dit del vaixell de guerra especialment concebut per a missions de vigilància de costes, rius i llacs, escorta de combois i per a bombardeig de ciutats.
La seva autonomia podia ésser de dues mil milles marines, i el seu desplaçament era d’unes mil a mil cinc-centes tones D’ençà de la Segona Guerra Mundial, pràcticament han desaparegut i han estat substituïts per les fragates i les corbetes
aerostació
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys menys pesants que l’aire (aeròstats).
En l’obra de Francesco de Lana 1631-1687 Prodromo overo saggio di alcune invenzioni nuove és descrit un projecte d’aeronau, basada en el principi d’Arquimedes, la força ascensional de la qual l’havien de proporcionar unes esferes d’aram, de parets molt primes, en les quals hagués estat practicat el buit Malgrat que la idea de l’esfera buida era teòricament vàlida, la impossibilitat pràctica de trobar un material suficientment lleuger i, alhora, suficientment resistent per a impedir que l’esfera fos esclafada per la pressió atmosfèrica, féu que la idea de Lana no fos traduïda a realització…
dispositiu d’home mort
Transports
Dispositiu de seguretat ferroviària que produeix l’aplicació de tots els frens del tren en el moment en què el maquinista no es troba en condicions de prémer el polsador de vigilància automàtica amb la freqüència prevista.
aeroport
© Fototeca.cat
Transports
Aeròdrom proveït d’instal·lacions i serveis permanents que assisteixen amb regularitat el trànsit aeri i que permeten l’aparcament, l’entreteniment i la reparació de les aeronaus, així com l’embarcament i el desembarcament de passatge i de càrrega.
La transformació de l’aeròdrom en aeroport es produí amb la instauració de les línies aèries regulars, poc temps després de la Primera Guerra Mundial El pes i la velocitat creixents dels avions emprats, les majors exigències quant a seguretat, la necessitat de permetre l’aterratge i l’envol, amb fluïdesa, de quantitats cada vegada més grans d’aeronaus i, per tant, de rebre i d’evacuar majors quantitats de passatgers i de càrrega, així com les formalitats legals imposades pel fet de procedir, les aeronaus, d’altres països, convertiren els antics camps d’aviació en estructures complexes de…
helicòpter
© Fototeca.cat
Transports
Giroavió en el qual la força de sustentació és deguda a un o més rotors, d’eixos gairebé verticals, que giren per l’acció de tota o gairebé tota la potència motriu instal·lada.
Aquests rotors forneixen, al mateix temps, la força de propulsió i serveixen per a una part del control de la maniobra Essencialment, l’helicòpter es caracteritza per la possibilitat d’efectuar l’envol i l’aterratge verticals i el vol estacionari Malgrat que l’origen de l’helicòpter podria remuntar-se, possiblement, al segle IV aC, amb les joguines voladores construïdes pels xinesos, hom ha acordat d’iniciar-ne la veritable història amb Leonardo da Vinci, que dissenyà un vehicle amb hèlixs helicoides mogudes per un mecanisme de rellotgeria i proposà el nom d' helicòpter per a designar-lo…