Resultats de la cerca

Fill de balaguerí i saragossana, residí de nen a Lleida, on precoçment, el 1933, cofundà —amb Crous i Vidal, Cristòfol, Garcia Lamolla i altres— la revista avantguardista Art Estudiant de lletres a Barcelona 1934 es relacionà amb el grup ADLAN i prologà —amb MACassanyes— l’Exposició Logicofobista de les Galeries Catalònia 1936 Militant del BOC i després del POUM, intervingué en accions bèlliques a Mallorca, Aragó i l’Ebre Exiliat, feu costat com a legionari a les forces militars franceses en lluita contra Hitler 1940, i tractà a París els surrealistes, i collaborà amb poemes en la revista La…

Vida i obra Escriví en llengua occitana Participà en les justes poètiques de Tolosa, on guanyà la viola amb Ai las, amors, no faretz gran conquesta ~ 1360 Aquesta cançó, de tema amorós, és l’única que es conserva de les seves composicions, i és formada per cinc cobles capcaudades de vuit versos, i una tornada de quatre versos dedicada a la Mare de Déu Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València Jeanroy, A 1940 “Poésies…

Escriví contes que tenen per tema preferent la vida de la pagesia pobra, entre els quals Hét krajcár ‘Set cèntims’, 1908 i Barbárok ‘Bàrbars’, 1932 A les novelles Sárarany ‘Or de fang’, 1910, Fáklya ‘Torxa’, 1917, Uri muri ‘Festa de senyors’, 1927, Rokonok ‘Parents’, 1930 i Boldog ember ‘Un home feliç’, 1936 amplia la temàtica a l’ambient de les petites ciutats, i amb la trilogia Erdély ‘Transsilvània’, 1935 alludeix a problemes d’actualitat És autor de diverses novelles protagonitzades per infants, així Légy jó mindhalálig ‘Sigues bo fins a la mort’, 1920, clàssic de la literatura juvenil…

Fill de Claudi Mas i Jornet, dirigí la Gaseta de Vilafranca i fou mentor del grup d’avantguarda de la revista Hèlix Militant d’Acció Catalana A la Generalitat de Catalunya fou, successivament, comissari general de banca, borsa i estalvi 1936, director general de finances 1936, director de crèdit i tresoreria 1937 i cap de la Caixa Central del Crèdit Agrícola 1937 Publicà Els valors borsaris 1932, Vilafranca del Penedès 1932, important monografia local, i Perspectiva històrica del Penedès 1935 Publicà articles a les revistes Occident , Vida Nova i Tele-estel de Barcelona Exiliat el 1939 i…

Estudià humanitats i filosofia al seminari de Mallorca El 1917 es llicencià en lletres a Barcelona, i defensà la tesi doctoral Ramon Llull i els orígens de la literatura catalana a València, el 1962 Es dedicà a l’ensenyament Com a poeta, molt lligat a Mallorca, a les seves tradicions i al seu paisatge, inscrit en l’anomenada Escola Mallorquina , és autor, entre d’altres, de L’amor de les tres taronges i altres poemes 1925, De l’alba al migdia 1929, Cançons de terra 1947, Ofrena mística 1949 i de l’extens poema El Comte Mal 1950 Escriví obres de teatre, com Antígona 1935, Cecília de Solanda…

Publicà el relat La facècia 1960 i fou autor de pàgines literàries molt elaborades destinades a llibres de bibliòfil, com Ocells de pau 1971, Poema de la Mare de Déu del Tura 1979 i Herbari inversemblant 1981, així com de traduccions d’EA Poe i de J Anouilh Fou autor també dels texts del muntatge audiovisual Olot dins la mà  1964, amb fotografies de Ramon Teixidor, que tingué àmplia difusió a Catalunya El 1982, com a homenatge a la seva tasca en pro de la llengua catalana, fou publicat un recull dels seus poemes titulat Mirall a trossos , i el 1997 el llibre Obra esparsa, llibre que quasi…

Es guanyà la vida com a mecànic i comerciant Autodidacte, la seva obra s’inspira en Carles Riba, Josep Carner i Josep Maria López-Picó Publicà els reculls  Calidoscopi de sol i de celístia 1980, Foc d'arrels 1983, Renou de mites 1986, premi Ciutat de Reus 1985, Innovació dels orígens 1990, premi Ciutat d'Olot-Guerau de Liost de poesia i prosa poètica 1989 i Gènesi , publicat a l’obra Tharrats, obra gràfica 1952-1990 1990 Guanyà també altres premis, entre els quals hi ha el Ciutat de Barcelona de poesia per Amb la mà esquerra 1971, el Vila de Perpinyà per Roses a Psique 1972, el Vila de…

La seva literatura, de caràcter popular i moralitzant, s’adreçava sobretot als infants i als joves Publicà llibres de rondalles i de contes tradicionals, com En Pere sense por 1920, Caterineta, Caterinó 1921, i Faules i moralitats 1930, illustrat per Junceda i molt reeditat El 1918 guanya la viola d’or als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Missa rasa , i és autor dels reculls de poesia circumstancial Cofret de versos 1918, Comanda Versos d’avinentesa 1923 i La mainada felicita 1951, entre d’altres Per al teatre escriví obres com La rosa beneïda 1932 i La venjança de la reina 1933 També…

El Cortesano 1561, en prosa castellana, és la seva obra literària més notable Situa l’acció a la cort valenciana de Germana de Foix i del duc de Calàbria, el 1535 bé que la redacció és molt posterior, i hi evoca l’ambient i els personatges de la noblesa i de la burgesia de València Les millors escenes són aquelles, de tipus de farsa i realista, en què intervenen bufons de la cort, els més rellevants dels quals parlen en català, en una mena de relegació lingüística, segons l’esperit de l’autor i el seu medi també parlen en català algunes de les dames protagonistes, en certs moments geloses, en…