Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
violeta cristall
Química
Colorant del trifenilmetà, sintetitzat per Kern l’any 1883, que hom obté per escalfament de la cetona de Michler [p-bis(dimetilamino)benzofenona] amb N,N-dimetilanilina, en presència de fosgen.
Té aplicació com a indicador acidobàsic, i presenta un interval de viratge de groc a blau en la regió de pH de 0,0 a 1,8
violeta de genciana
Biologia
Farmàcia
Química
Colorant d’anilina bàsica violeta, barreja de pararosanilines metilades.
És utilitzat com a antisèptic, antihelmíntic, antifúngic i bactericida té acció selectiva davant bacteris grampositius i sobre la lignina
murexida
Química
Derivat amònic de l’àcid purpúric, que és obtingut a partir d’al·loxana més amoníac o bé amb al·loxantina i acetat amònic..
Forma cristalls de color de porpra roig, amb una brillantor metàllica de to verdós Les seves solucions prenen diferents tonalitats del violeta, segons el pH de la dissolució, per la qual cosa és emprat com a indicador en les valoracions complexomètriques
fucsina
Química
Colorant que pertany a la família de la pararosanilina.
Conté un grup CH 3 en posició orto - amb relació a un grup NH 3 Hom l’obté per oxidació de mescles equimoleculars d’anilina i orto- i para -toluïdina amb àcid arsènic La dissolució aquosa de fucsina, de color vermell, es descolora amb l’àcid sulfurós i agafa un color violeta per acció dels aldehids assaigs de Schiff Dóna lloc als colorants de trifenilmetà
rodamina B
Química
Derivat N,N,N’,N´-tetraetílic de la rodamina.
Es presenta en forma de cristalls verds o pólvores d’un color vermell violeta, solubles en alcohol, èter i aigua amb formació de solucions vermelles blavoses, d’intensa fluorescència Té un punt de fusió de 165°C, i hom l’obté per escalfament del m -dietilaminofenol amb anhídrid ftàlic És emprada principalment com a colorant vermell per a paper i, en anàlisi química, per a la identificació i determinació de diferents metalls pesants
colorants del trifenilmetà
Química
Família de colorants que contenen l’estructura del trifenilmetà, en la qual alguns àtoms d’hidrogen han estat substituïts per grups ·NH2, ·OH o ·SO3H.
En general, el cromòfor d’aquests colorants és un grup de natura química del tipus que hom obté per oxidació i posterior acidificació dels derivats de trifenilmetà Els que contenen grups hidroxil o amino són emprats en la tinció del cotó fent servir taní com a mordent, mentre que els que contenen el grup d’àcid sulfònic són emprats per a la tinció de la llana i de la seda Els colorants del trifenilmetà foren dels primers desenvolupats sintèticament cal esmentar-ne el verd malaquita, la p -rosanilina, la fucsina, el violeta cristall i l’aurina
bromometria
Química
Procediment volumètric d’anàlisi de substàncies reductores basat en l’ús d’una solució patró de brom elemental com a agent valorant, oxidant (potencial normal de reducció = +1,07 V).
Són emprades en l’anàlisi solucions de brom en àcid clorhídric concentrat 20-22%, en bromur de potassi 1 M o en àcid acètic glacial dissolvent, aquest, de preferència per a les bromometries de substàncies orgàniques, les quals, en general, hi són també solubles, més estables que les solucions en aigua, però d’estabilitat també reduïda, i això fa que la bromometria sols sigui emprada en forma limitada Això no obstant, té aplicacions diverses en medis d’acidesa feble o bàsics, en els quals el poder oxidant del brom supera el del bromat Les bromometries són dutes a terme per valoració directa o…
colorants de cianina
Química
Grup de colorants catiònics de molècula constituïda per dos nuclis heterocíclics units per una cadena polimetínica.
Llur grup cromòfor és el sistema polimetínic de dobles enllaços conjugats juntament amb els dos heteroàtoms terminals, sistema ressonant entre dues formes límits en què la càrrega iònica és localitzada en l’un o en l’altre d’aquests heteroàtoms Els dos heterocicles de les cianines pròpiament dites són nitrogenats, els de les cianines aniòniques o oxonols són oxigenats, i en les merocianines un cicle conté nitrogen, i l’altre, oxigen Els colorants d’aquest grup, descobert per CG Williams el 1856, reben, segons les diferents posicions per les quals són units els dos heterocicles, els noms…
leucobase
Química
Forma reduïda incolora d’alguns colorants derivats del trifenilmetà (verd malaquita, rosanilina, cristall violeta), coneguts com a colorants de tina
.
Són emprades en el tint del cotó La leucobase per oxidació sobre la mateixa fibra es converteix en el corresponent alcohol terciari base incolora, el qual per escalfament, en presència d’àcid, dóna la forma quinònica, acolorida