Resultats de la cerca

Cal esmentar-ne els films My cousin Rachel 1953, Alexander the Great i Bitter Victory 1956, Look back in Anger 1958, Night of the Iguana 1963, Becket 1964, The Sandpiper 1965, Who's Afraid of Virginia Woolf 1966, Staircase 1969, The assassination of Trotsky 1972, Equus 1977 i 1984 1984, entre d’altres

Malgrat la seva aparença freda i distant, aconseguí de comunicar una profunda intensitat dramàtica als seus personatges Treballà a Citizen Kane 1940, Shadow of a Doubt 1943, Under Capricorn 1949, The Third Man 1949, The Flags West 1950, September Affair 1951, Niagara 1953, The Angle Wore Red 1960, etc

El fundador d’aquesta família, Gabriel Aragón, nat a Granada a mitjan s XIX, fou el famós clown Pepino Es casà amb Virgínia Foureaux, i tots llurs fills esdevingueren pallassos Els més famosos són Josep Maria Pompoff, Teodor Thedy i Emili Emig Els fills d’aquests són també clowns

Junius Brutus Booth Londres 1796 — riu Mississipí 1852, especialitzat en personatges shakespearians, rivalitzà amb Edmund Kean, i el 1821 es traslladà als EUA D’entre els seus fills destaquen Edwin Thomas Booth Bel Air, Maryland 1833 — Nova York 1893, que seguí la tradició del seu pare i fundà, el 1888, el Player's Club de Nova York, i John Wilkes Booth Bel Air, Maryland 1838 — Bowling Green, Virginia 1865, també actor, el qual, lligat a la causa sudista, assassinà el president Lincoln d’un tret de revòlver i fou mort poc temps després

La seva obra de preceptiva dramàtica, Exemplar poético 1606, és un digne antecedent de l' Arte nuevo de hacer comedias, de Lope de Vega Escriví diverses comèdies i tragèdies sobre temes clàssics Ayax Telamón, La muerte de Virginia, nacionals Tragedia de los siete infantes de Lara, Comedia de la muerte del rey don Sancho, Comedia de la libertad de España por Bernardo del Carpio , temes que havien de tenir molta difusió a partir de Lope de Vega, i novellescs El infamador, La constancia de Arcelina , d’esperit romàntic Com a poeta fou influït, inicialment, per Petrarca

Fill d’actors, conegué profundament l’ambient teatral i es dedicà sobretot a la renovació de l’escena Fou director de la Biblioteca Nacional i secretari perpetu de la Academia Española El seu teatre és de caràcter realista, amb un sentit moralitzant i didàctic, bé que algunes primeres obres palesen encara trets romàntics, com Àngela 1851, inspirada en Schiller, Virginia 1853, etc Conreà també el teatre de tesi i de costums, com en La bola de nieve 1856 i Los hombres de bien 1870 La seva obra cabdal és Un drama nuevo 1867, ambientada en l’Anglaterra de Shakespeare, que hi intervé com a…

Ha participat en nombrosos muntatges teatrals, com ara Los gigantes de la montaña de LPirandello dirigit per Miguel Narros, 1977, La Celestina de Fde Rojas i versió de CJCela dirigit per José Tamayo, 1978, La tempestad de WShakespeare dirigit per Jorge Lavelli, Damunt l’herba de Guillem Jordi Graells 1986 i El 30 d’abril de Joan Oliver 1987, ambdues dirigides per Pere Planella Interpretà també Les tres germanes de Čekhov dirigida per Pierre Romans, 1990, Trío en Mi bemol d’Eric Rohmer dirigida per Fernando Trueba, 1992, Quién teme a Virginia Woolf d’Edward Albee dirigida per Adolfo Marsillach…

Després d’haver fet llargues estades a Anglaterra, Bèlgica i França, s’establí definitivament als Estats Units, on morí Utilitzà els pseudònims de Pelagi Monjola i Remei Jonqueras d’Oriola Com a dramaturg cal destacar les obres Resclum si més no 1970, premi Josep Ferrer de Reus, La ingènua la violen aclaparadorament i silenciosa  1973, premi Joan Santamaria, S’assaja amb noses 1975, premi Ciutat de Granollers 1974, Travessa deserts 1977 i Lotus continu 1981 Com a novellista publicà les novelles Contraataquen 1977, premi Josep Pla 1976, Meuques 1979, Contagia’l 1981, Llimac rural 1981 i…

De família noble, esmerçà els anys de joventut viatjant per tot Europa El 1772 s’installà a Torí El 1775 decidí de continuar una tragèdia que tenia començada, Cleopatra , que més tard rebutjà S'adonà que no dominava l’idioma italià —el francès era la llengua de l’aristocràcia piemontesa— i es reclogué per dedicar-se a la lectura dels clàssics renaixentistes Petrarca, Dant, Tasso i Ariosto Decidí de donar a Itàlia una tragèdia comparable a la francesa, i es dedicà per complet a escriure les dinou tragèdies que el convertirien no solament en el més gran dramaturg del neoclassicisme italià, sinó…

Donat en adopció poc temps després de néixer, tingué una infantesa i una joventut conflictives El 1949 es traslladà al Greenwich Village, el barri bohemi de Nova York, amb la intenció d'esdevenir escriptor mentre es guanyava la vida amb oficis heterogenis Bé que també escriví novella i poesia, causà impacte amb la seva primera obra teatral,  The Zoo Story 1959, que pot ser inscrita en el teatre de l'absurd Les seves obres següents, ja més realistes, mostraren els temes centrals de la seva producció una crítica ferotge de les convencions sobre les quals s'assenta la vida de la classe mitjana…