Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Francesco Clemente
Pintura
Pintor italià.
Format a Nàpols i Roma, els seus inicis s’inscriuen dins l’art conceptual Al començament dels anys vuitanta formà part, juntament amb S Chia, E Cucchi, N Longobardi i M Palladino, de l’anomenada transavantguarda italiana Tanmateix la seva obra és en extrem personal, d’una gran riquesa iconogràfica, amb ressons de Blake, de Füssli, de l’art oriental, etc, i en ella conflueixen imatges visionàries i evocadores sovint protagonitzades per la figura humana Són característiques les seves “colleccions”, una agrupació d’imatges en què una idea és tractada de múltiples maneres Eclèctic quant a tècnica…
Leonard Cohen
© Arxiu FIB / Óscar L. Tejeda
Literatura anglesa
Música
Autor i intèrpret de cançons i escriptor canadenc d’expressió anglesa.
El 1955 es graduà en literatura anglesa a la Universitat McGill de Mont-Real i guanyà el premi McNaughton 1956 pel poemari Let Us Compare Mythologies 1956, inici d’una carrera literària, que comprèn novelles influïdes per la generació beat , plenes de dolor i pessimisme existencial, que foren molt aplaudides The Favourite Game , 1963 Beautiful Losers , 1966 poesia The Spice-Box of Earth , 1961 Flowers for Hitler , 1964 Parasites of Heaven , 1966 The Energy of Slaves , 1972, gènere en el qual aconseguí la seva màxima projecció com a escriptor obres curtes en què combina prosa i poesia…
,
Art i identitat cultural
El museu Guggenheim de Bilbao és jove i és un èxit L’edifici de Gehry, l’escultura arquitectònica més notable del canvi de segle, és una meravella de l’arquitectura, una joia de l’espai El públic de tot el món l’ha volguda veure i s’hi ha abocat sense adonar-se gaire que a Bilbao hi ha la més gran incoherència conceptual, pel que fa a la relació entre museu i país, dels darrers temps Un museu americà, amb decisions novaiorqueses, representa la modernitat de la cultura basca, una de les nacionalitats europees amb més forta dosi reivindicativa de personalitat pròpia del moment Un museu pagat…
L'art barroc i neoclàssic
El barroc i el rococó a Itàlia L’epítet “barroc” que s’aplica a l’art del segle XVII i de bona part del XVIII té el seu origen en el menyspreu que la crítica acadèmica del neoclassicisme sentia envers les manifestacions de l’art d’aquells segles de la mateixa manera que l’epítet “gòtic” va significar el menyspreu dels homes del Renaixement envers l’art medieval Aquest epítet entrà en la terminologia artística quan, després d’un canvi en el gust, l’art dels segles XVII i XVIII va començar a semblar ridícul, i és així com l’empra ja l’historiador de l’arquitectura Francesco Milizia, el…