Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
ballaruga
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, que comprèn un gran nombre d’espècies (unes 400), totes marines.
Són de dimensions molt variables, des d’1 o 2 cm fins a 10 o 12 cm de llargària La conquilla té la forma de dos cons units per les bases un d’ells és l’espiral i pot ésser molt aplanat, i l’altre és la darrera volta de l’espira i té una obertura llarga i estreta La superfície de la conquilla és llisa i de colors variables, generalment molt vistosos, amb taques o ratlles d’altres colors Les ballarugues són carnívores i s’alimenten de cucs marins i de peixos petits, i tenen l’extremitat cefàlica acabada en una trompa que té una o diverses dents radulars modificades, molt agudes, que en clavar-…
Castell de l’Avellana (Tolba)
Art romànic
L’actual mas de l’Avellana es troba a l’altra banda de la serra de l’Ametllera, vora de Lasquarri L’arxiu de Roda conserva molta documentació d’aquest lloc En realitat va ésser una antiga quadra del terme de Lasquarri que vers el 1045 poblà Galí de Soars per ordre i convinença feta amb el rei Ramir I Després tant Sanç Ramírez com Pere I de Ribagorça 1093 alienaren llurs drets a favor del bisbe Ramon Dalmau, el qual els traspassà a la canònica de Roda 1092, 1094 Al principi del segle XII el domini va ésser regulat mitjançant un conveni fet entre els canonges de Roda i Martí Galí i Guillem Sanç…
Les hipocastanàcies
Petita família pròpia de les regions temperades de l’hemisferi boreal, comprèn només dos gèneres i unes 15 espècies, totes llenyoses, de fulles palmades i fruits capsulars Visió parcial d’un castanyer d’índia Aesculus hippocastanum , de notables dimensions, en plena floració Noteu les fulles amb nervació palmada, de cinc a set folíols sovint una mica inclinats cap avall, i les inflorescències dretes i còniques, molt elegants Teresa Casasayas / Antoni Farràs El castanyer d’índia Aesculus hippocastanum , originari de la part central de la península Balcànica, es troba plantat als Països…
Les portulacàcies
Les portulacàcies constitueixen una família distribuïda gairebé per tot el món, bé que la majoria de les seves 500 espècies són pròpies de la franja occidental d’Amèrica i del S d’Àfrica al nostre país, n’hi viuen només dues Comprenen sobretot herbes, anuals o vivaces, i també alguns arbusts, i habitualment es tracta de plantes crasses, ben adaptades als hàbitats eixuts i calents que habiten Fan flors més aviat petites i no gaire vistents, amb dos sèpals, generalment cinc pètals acolorits, el mateix nombre d’estams i un gineceu tricarpellar L’ovari és súper tret del gènere…
Les urticàcies
Cannabàcies 1 i urticàcies 2-5 1 Fragment de llúpol Humulus lupulus amb aments fructífers, ovals i coberts de bràctees herbàcies flonges x 0,5 2 Diversos detalls d’una ortiga Urtica a pèl urticant, de base vesiculosa x 30 a’ detall de la part apical d’aquest pèl, de parets mineralitzades x 200 a’ el mateix àpex després d’haver-se trencat al biaix el capet terminal, amb el líquid urticant ja a l’exterior x 200 b flor masculina x 10, amb els filaments estaminals encara enrotllats, i en el moment en què té lloc la sobtada dispersió del pollen b’ 3 Aspecte general d’ Urtica urens ,…
cinípids
Entomologia
Família d’insectes himenòpters els representants de la qual són, en general, de petites dimensions (1 o 2 mm) i de colors poc vistents.
Les femelles tenen un agulló a l’extrem de l’abdomen Els adults són diürns i de vida bastant curta Es reprodueixen segons un cicle normal o bé per partenogènesi Molts són productors de cecidis, i altres són endoparàsits d’altres insectes
allassa
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de fulles amplament linears, de tija amb secció triangular i de flors blanques, penjants i vistents.
Molt freqüent als llocs ombrejats i propers als habitacles humans de les Illes Balears i de la part meridional de la regió mediterrània
Santa Maria de Vilacarle (Tor-la-ribera)
Art romànic
El poble de Vilacarle o Vilacarli es troba al mig de’l’antiga vall Ribagorçana, a l’esquerra de la ribera drenada pel barranc que porta el seu nom i a la solana del Montet El primer esment del lloc és de l’any 1007, en què l’abat Galí de Santa Maria d’Ovarra dotà Sant Climent de Rallui amb una vinya sota Sant Aventí “ qui fuit de Orratone de Villa Karli ” Sota el mecenatge dels senyors de Lierp, s’hi creà una abadia Desconeixem els motius, però certament l’arxiu de Sant Pere d’Àger conserva tres instruments d’un abat Ató de Santa Maria que féu diverses adquisicions als termes de Vilacarle…
Castell de Calbera (Beranui)
Art romànic
El topònim Calbera significa “munt nya pelada” es refereix al turó sobre el qual s’edificà la població, presidida pel castell de Calbera, que dominava la petita vall de Castrocit i el curs de l’Isàvena, per on corria una antiga calçada romana que pujava cap al port de les Tosses, el coll de Pegà i la Croqueta El control del castell de Calbera fou vital per als primers comtes ribagorçans a l’inici del segle XI és esmentat per primera vegada, quan l’any 1012 l’abat Galí d’Ovarra i el seu germà Ató compraren unes cases a la vila de Calbera, al lloc dit Sobrecastell, per 4 sous Segons un…
Les poligalàcies
Constitueixen una família de grandària mitjana que comprèn gairebé un miler d’espècies agrupades en uns vuit gèneres Es pot considerar cosmopolita i inclou herbes anuals i vivaces, arbusts, i fins i tot petits arbres Les flors de les poligalàcies presenten una morfologia una mica especial Són zigomorfes i tenen tres bràctees a la base dels peduncles El calze és format per cinc sèpals, dos de grossos i amples amb aspecte de pètal i nervació ben visible i els altres tres, petits i poc vistents La corolla consta de tres pètals parcialment soldats en un tub, un dels quals, situat en…