Resultats de la cerca

Rebé les primeres lliçons de cant privadament a Dresden en 1955-56, i més tard prosseguí la seva formació al conservatori d’aquesta ciutat, on el 1961 debutà al teatre d’òpera Quatre anys més tard cantà a Berlín Especialitzat en WA Mozart, ha estat intèrpret de referència de papers com Fígaro Les noces de Fígaro , Leporello Don Giovanni o Don Alfonso Così fan tutte Tanmateix, també ha destacat en òperes franceses, com ara les de G Bizet, i del Romanticisme alemany, especialment de R Wagner Ha actuat arreu d’Europa i el 1980 obtingué un gran èxit amb la producció de Don Giovanni ,…

Es dedicà a la música incentivat per A Skr’abin, i el 1918 anà a Berlín, on estudià amb H Tiessen i F Busoni El 1933 abandonà Alemanya i s’establí a Suïssa, d’on esdevingué ciutadà el 1954 Si bé al principi tendí cap a l’esfera pròpia de Skr’abin, aviat sabé concretar el seu bagatge i portà les formes al límit Influït pel rigor i el nou classicisme de F Busoni, mantingué un cert romanticisme intellectual Per mitjà de H Scherchen i el seu cercle conegué les noves tècniques d’A Schönberg, que enriquiren el seu llenguatge Intentà sintetitzar les dues tendències i prestà atenció als…

Deixeble de Skr'abin i de Busoni, el 1933 es traslladà a Suïssa Posseïa una ciència extraordinària dels ritmes i els timbres, i s’interessà per la percussió i la veu parlada De les seves obres cal destacar Epitafio per ABerg 1936, Preludio, Interludio lirico, postludio 1954, Meditazioni sulla maschera di AModigliani 1961 i Worte 1961

Combinà els estudis de dret amb els de música al Conservatori de Zuric En 1937-38 fou secretari i assistent del director Hermann Scherchen a Budapest i a Viena Posteriorment tornà a Suïssa, on treballà com a crític musical al mateix temps que estudiava amb Wladimir Vogel Fou en aquesta època que entrà en contacte amb el dodecatonisme El 1957 fou nomenat director de la Ràdio Alemanya del Nord a Hamburg, i dos anys després, director de la Staatsoper d’Hamburg Posteriorment dirigí l’Òpera de París 1973-80 Del catàleg de la seva obra, són molt apreciats el Concert des échanges 1964,…

Es formà a la Universitat de Hèlsinki com a musicòleg, estudià composició i piano al Conservatori de Hèlsinki, i més tard amplià els estudis a la Hochschule für Musik de Berlín 1937-39 amb H Tiessen i també amb el compositor W Vogel a Ascona Fou director de diferents institucions corals i el 1963 fou nomenat professor de composició a l’Acadèmia de Hèlsinki Les primeres obres de Bergman entronquen amb el Romanticisme, però posteriorment investigà altres possibilitats Obres com la seva Sonatina per a piano 1950, construïda amb el mètode de composició amb dotze notes, al qual es…

Es formà al Conservatori de Basilea, on estudià amb P Baumgartner piano i W Geiser composició Posteriorment es perfeccionà amb W Vogel, que l’inicià en el dodecatonisme Algunes de les seves primeres obres foren estrenades en els cursos d’estiu de Darmstadt del 1951 i el 1952 i en el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença del 1958 Impartí classes a la Musikaakademie i fou titular de la càtedra d’instrumentació i composició a la Badische Hochschule für Musik de Karlsruhe En les seves obres intentà trobar un equilibri entre els músics de la Segona Escola de Viena i el…

Com a concepte, la teoria s’oposa a la pràctica, és a dir, inclou pensaments, conceptes i coneixements relacionats amb la creació i la interpretació musicals, però el mateix acte creatiu o interpretatiu no en forma part pot ser el seu objecte d’estudi, però no la seva activitat pròpia En català, l’expressió ’teoria de la música’ s’usa amb dos significats que tan sols coincideixen en part, i que corresponen, respectivament, a allò que en alemany s’anomena Musiklehre i Musiktheorie d’una banda, les nocions elementals que tota persona adquireix en els estadis inicials del seu aprenentatge…