Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
marquesina
Construcció i obres públiques
Coberta lleugera i en volada, generalment de ferro i vidre, de fusta o de formigó, col·locada a la façana d’un edifici, damunt la porta d’entrada, i destinada a resguardar de la pluja les persones que entren o que surten.
Hom disposa també marquesines en els llocs d’espera situats en les andanes, les voreres, etc, per a resguardar els viatgers que s’esperen
carrer de ses Voltes
Carrer del nucli antic de Ciutadella (Menorca), que va de la plaça Vella a la de la Catedral.
Principal via comercial de la ciutat, és famós per les seves cases porxades, que n'aixopluguen les voreres En una de les seves cases nasqué Josep MQuadrado
rata d’aigua
(CC BY 3.0) David Perez
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors, de la família dels micròtids, d’uns 16-22 cm de llargada, i fins a 14 cm de cua, amb el cap gros, cos robust i massís.
Habita en planes i valls humides, a les voreres de cursos d’aigua i en aigües estancades, sobretot on hi ha vegetació aquàtica, de la qual s’alimenta És pròpia de França, Anglaterra i la península Ibèrica
cama llarga
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell limícola de l’ordre dels caradriformes de la família dels caràdrids, de potes llargues i rosades, de port molt esvelt.
Ateny 37 cm i té el dors de color negre i el ventre blanc el bec és llarg i fi, de color fosc Viu a les maresmes i a les llacunes i voreres dels rius Nidifica en quasi tota la península Ibèrica, llevat del nord
botxí
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels lànids, d’uns 25 cm de llargada, de cap i dors grisos, ales i cua negres, amb plomes blanques, com també el ventre; el bec és fi, llarg i lleugerament ganxut.
Viu a les voreres dels boscs i dels horts, i es penja als cim dels arbres, pals de telèfon, etc, des d’on es llança damunt les seves preses petits mamífers, ocells i insectes abans de menjar-se-les sol clavar-les sobre branques trencades o arbusts espinosos El botxí és centreeuropeu i ibèric, i nia als Països Catalans, on és sedentari el Lexcubitor , subespècie meridionalis
paviment
Construcció i obres públiques
Revestiment de pedres, rajoles, parquet, producte bituminós, etc, amb què hom cobreix el sòl d’una habitació, d’un pati, d’una carretera, d’un aeròdrom, etc, per tal d’embellir-lo, conferir-li fermesa, llisor, comoditat de trànsit, etc.
Els paviments de les habitacions i d’altres peces interiors de les cases solen ésser de fusta parquet, rajoles mosaic, linòleum, etc, i els magatzems o naus industrials, de maons, formigó, pòrtland, cautxú, etc Els paviments dels carrers solen ésser de llambordins o, més encara actualment, de formigó i d’asfalt, a la calçada, i de llosa o de peces de ceràmica o panot més modernament a les voreres El paviment de les carreteres és constituït, generalment, per un material resistent grava, sorra, etc i un material aglutinant producte bituminós, ciment, etc i, segons la tècnica…
cicindèlids
Entomologia
Família de coleòpters
adèfags representada arreu del món per més de 1 500 espècies.
Són de talla petita o mitjana, tenen el cap gros, amb els ulls prominents, les mandíbules, armades i molt potents, i les antenes, filiformes El protòrax és més estret que l’abdomen, i els èlitres són amples i recobreixen completament l’abdomen Les ales són ben desenvolupades, i les potes, llargues i molt àgils En general són de color verd metàllic, pigallats de vermell i blanc Són depredadors i els més ferotges d’entre els insectes s’alimenten de larves de tota mena, de gastròpodes terrestres i d’altres insectes De costums diürns, viuen en llocs sorrencs, com platges, voreres de…
salamandra
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Gènere d’amfibis urodels
, de la família dels salamàndrids, d’aspecte robust i de longitud entre 8 i 24 cm, amb el cap i el cos ben diferenciats, el tronc allargat, amb quatre extremitats i amb la cua llarga i cilíndrica, de la qual se serveixen per a nedar.
Els adults no presenten brànquies i respiren per pulmons Habiten llocs humits i ombrívols i s’alimenten de cucs, larves d’insectes i molluscs, que capturen al capvespre Tenen glàndules que secreten substàncies tòxiques, les quals poden provocar la mort de petits animals i produeixen irritació a les mucoses de l’home Durant l’hivern presenten letargia i a la primavera té lloc la reproducció Són generalment ovovivípars i les larves que en neixen tenen brànquies i passen a l’aigua un període de llur vida A Europa hi ha dues espècies, la salamandra comuna Salamandra salamandra , de coloració…
fissura d’anus
Medicina
Úlcera lineal superficial entre els plecs radiats de les voreres de l’anus, molt dolorós durant la defecació.
Polop
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, als contraforts orientals del prebètic valencià.
Presenta tres zones fisiogràfiques l’occidental, muntanyosa, amb cavalcaments cretacis, com el tossal del Ponotx 1 180 m alt i el coll del Llamp, travessada pels barrancs de Xirles, de la Canal i del Gulatdar una plana sinclinal al centre, amb un glacis afluent entre 350 i 200 m finalment, les voreres del diapir sobre el qual es destaca al NW el Tossalet 238 m El riu Guadalest fa partió amb el terme de Callosa d’En Sarrià El conreu de secà s’estén a 646 ha 200 de garrofers, 48 d’oliveres, 33 d’ametllers i 315 de terres cerealistes avui en guaret continu Per al regadiu hom…