Resultats de la cerca
Es mostren 209 resultats
aparell de Weber
© fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt d’ossets que connecten la bufeta natatòria dels peixos cipriniformes amb l’orella interna.
Són vèrtebres modificades que transmeten vibracions sonores des de la bufeta, que serveix de receptor, fins a l’orella
diafragma
© Fototeca.cat
Anatomia
Envà musculosomembranós, en forma de cúpula de convexitat superior, que separa l’abdomen i el tòrax i és constituït per una porció muscular perifèrica i una d’aponeuròtica central en forma de trèvol.
Les insercions perifèriques van des de la cara posterior esternal, per la cara interna de les sis últimes costelles i l’arc fibrós del quadrat lumbar i dels psoes, fins a les cares laterals de la segona i la tercera vèrtebres lumbars, formant els pilars És travessat, mitjançant tres hiats per l’esòfag amb els nervis vagues, l’aorta amb el conducte toràcic i la vena àziga major, i la vena cava inferior És un múscul essencialment inspiratori, que fa augmentar el volum toràcic en contreure's, però tambe intervé en actes reflexos o voluntaris, com el riure, la defecació, el singlot i…
columna vertebral
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació constitutiva de l’endoesquelet dels vertebrats, que reemplaça en major o menor grau el notocordi, de composició cartilaginosa o òssia i format per unes peces separades anomenades vèrtebres.
Aquestes varien molt, segons els diferents tipus d’animal i segons les diferents regions de la columna vertebral d’un mateix animal A la regió caudal de molts animals, cada vèrtebra és formada per un arc hemal al voltant dels vasos sanguinis de la regió Aquest arc es modifica en forma d’apòfisi a les altres regions del cos La columna vertebral dels peixos només es diferencia en vèrtebres del tronc i de la cua, mentre que en molts dels altres vertebrats es diferencia en vèrtebres cervicals o del coll, toràciques o del tòrax, lumbars, sacres i caudals El nombre de…
estegocèfals
Paleontologia
Superordre d’amfibis fòssils caracteritzats pel fet de tenir el crani cobert d’ossos dèrmics superficials formant una mena de volta, quatre potes, cua persistent a l’estat adult, vèrtebres amficèliques o incompletes i talla notable.
Presentaven metamorfosi La semblança entre llur crani i el dels peixos crossopterigis fa que hom consideri aquests com a llurs antecessors Visqueren entre el Devonià i el Triàsic Es divideixen en cinc ordres, segons la natura de les vèrtebres ictiostegals, embolòmers, raquítoms, estereospòndils i seimurimorfs Són considerats com els avantpassats dels rèptils actuals, especialment d’aquells que originaren els mamífers actuals
passeriformes
Ornitologia
Ordre d’ocells de dimensions petites o mitjanes (de 7 a 120 cm), que tenen el vòmer curt i ample, la base del bec sense cera, 14 o 15 vèrtebres cervicals, 9 o 10 rèmiges primàries, l’uropigi nu i les potes adaptades a agafar-se als troncs, amb 4 dits al mateix nivell, 3 de dirigits endavant i el quart enrere, i amb l’ungla grossa i més desenvolupada que la del dit mitjà.
Tots construeixen nius més o menys complexos, a terra o elevats, i els polls són nidícoles Actualment, hom en coneix 5110 espècies, és a dir, les 3/5 parts dels ocells vivents, que habiten arreu del món, llevat de l’Antàrtida i alta mar, i són distribuïdes en els subordres dels eurilàids , que tenen 15 vèrtebres cervicals, i els dels tirans, menuris i moixons, tots ells amb 14 vèrtebres cervicals
pararabdodont
Paleontologia
Dinosaure descrit l’any 1994 a partir d’un húmer d’aspecte massiu i unes estranyes vèrtebres amb dos arcs neurals simètrics trobades al jaciment de Sant Romà d’Abella (Pallars Jussà), a la conca de Tremp.
Pertanyia al grup dels ornitòpodes, que inclou els anomenats “dinosaures amb bec d’ànec” Era bípede i feia uns sis metres de llargada L’estructura de les seves vèrtebres indica que aquest dinosaure no sols podia moure el coll en sentit lateral, sinó que també el podia estirar, com fan avui les girafes quan tracten d’atrapar les fulles més altes dels arbres No obstant això, l’holotip una vèrtebra cervical no és diagnòstic, és a dir, no presenta caràcters propis distintius autapomorfies Cal, doncs, revisar el paratip i el material referit a Pararhabdodon isonensis per a avaluar-ne…
pelicosaures
Paleontologia
Ordre de rèptils sinapsidis fòssils que visqueren al Carbonífer superior i al Permià inferior.
Bé que els primers representants de l’ordre eren animals allargats, amb aspecte de llangardaix, produïren diverses branques evolutives, algunes amb representants carnívors És característic d’alguns pelicosaures el desenvolupament extrem d’espines per damunt de les vèrtebres, que sembla que servien per a suportar una mena de vela membranosa a la qual hom ha donat diversos significats, però l’aparició de les espines possiblement només era deguda a un creixement inharmònic Dos clases de pelicosaures, els esfenacodòntids i els edafosàurids, es caracteritzaven per presentar …
dors
© Fototeca.cat
Anatomia
Porció posterior del tronc que va des de l’última vèrtebra cervical fins al sacre i forma l’esquena.
Es divideix en dues regions anatòmiques, la dorsal i la lumbar, ben diferenciades per la presència o absència de costelles i també per les diferents curvatures fisiològiques que presenten La regió dorsal correspon a la part posterior del tòrax i és formada per les 12 primeres vèrtebres amb les seves corresponents costelles Les restants 5 vèrtebres corresponen a la regió lumbar, que és desproveïda de costelles Els potents músculs dels canals vertebrals, a cada costat de les apòfisis espinoses, són els encarregats de mantenir dreta tota l’esquena amb les seves…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina