Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Josep Maria Guerrero Torvisco
Boxa
Boxejador.
Entrenà al gimnàs Zona de Combate de Ripollet Es proclamà campió d’Espanya de boxa en la categoria de pes supermitjà 2005 També fou campió del món hispà en la mateixa categoria 2000 Disputà el títol europeu al púgil alemany Mario Veit 2003 Assolí el títol de campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes wèlter 1993 El 1997 passà al camp de la boxa professional de la mà del mànager Gallego Prada El 2005 penjà els guants, després de 25 victòries, 2 derrotes i un combat nul El 2009 reprengué l’activitat pugilística
Josep Serra Gil
Ciclisme
Ciclista.
Professional 1948-58, fou campió d’Espanya de carretera 1949, dels grans premis de Catalunya i Pascuas 1949 i de la Bicicleta Eibarresa 1954 A més de diverses victòries d’etapa, fou segon a la Volta a Catalunya 1950, tercer a la Vuelta a Espanya 1950 i subcampió 1949 i tercer 1954 del Campionat d’Espanya de muntanya Disputà sis vegades el Tour de França 1949-54, cinc vegades la Vuelta a Espanya entre el 1948 i el 1957 i tres edicions del Giro d’Itàlia 1955, 1956, 1957 Formà part de la Unió Esportiva de Sants – Alas Color 1948, Peugeot-Dunlop 1949, Académico 1950, Metropole-Hutchinson i Welter…
Antoni Guinaldo Segurado
Boxa
Boxejador.
Competí representant el Club de Boxa Barcelona i el Club de Boxa Experimental, on entrenà amb el preparador Alfons Arias i el tècnic Robert Oliver Debutà com a amateur el 1972 Després de dos intents frustrats guanyà el Campionat d’Europa de pes superlleuger en vèncer per KO l’italià Giuseppe Martinese 1980 Retingué aquest títol fins el 1981 També es proclamà campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes ploma 1975, 1976 i dues vegades en la de pes superlleuger 1979, 1980 Aconseguí el títol de campió de Catalunya de boxa amateur en les categories de pes gall 1972 i ploma 1973 Rebé el…
Anicet Ciscar Rius
Esport general
Esportista polifacètic i dirigent esportiu.
Membre del Barcelona Universitari Club BUC, practicà el futbol 1923-27, l’hoquei sobre herba 1927-30, la boxa, esport en què fou campió de Catalunya i d’Espanya universitari del pes wèlter 1931, 1932, el salt de palanca i la pesca submarina Destacà com a jugador de rugbi en l’equip del BUC, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya de primera divisió Formà part de l’equip espanyol universitari que disputà els Jocs Mundials a Torí Conreà el periodisme esportiu i collaborà amb La Humanitat , Nova York Pugilista , La Vanguardia , La Noticia de San Sebastián i…
boxa
Esport
Esport individual de combat basat en la utilització reglamentària dels punys, en accions combinades d’atac i de defensa, contra un adversari.
Constituïa per als grecs una de les principals proves atlètiques A Roma la pràctica del pugilatus adquirí una espectacular popularitat, però perdé la seva qualitat esportiva Modernament, la pràctica de la boxa començà a Anglaterra vers la fi del segle XVIII, vorejant sovint la illegalitat i sostinguda per l’atractiu de les fortes juguesques Aviat interessà determinats cercles aristocràtics El primer campió fou James Figgs, imbatut des del 1719 fins al 1730 en la inicial modalitat de punys nus El marquès de Queensberry 1865 feu reglamentar l’ús dels guants protectors, introduïts per Jack…
boxa
Federació Catalana de Boxa
Boxa
Esport de combat, practicat en un ring, que es basa en la utilització reglamentària dels punys contra un adversari en accions combinades d’atac i de defensa.
Els combats es disputen sobre un quadrilàter limitat per dotze cordes La direcció del combat i la decisió respecte al guanyador recauen en un àrbitre, que és assistit algunes vegades per un nombre variable de jutges Els combats es divideixen en una sèrie de represes d’uns tres minuts de durada La victòria pot ésser obtinguda per punts, per knock-out KO, per desqualificació, per abandó o per inferioritat del contrari Per a la puntuació dels púgils es tenen en compte els atacs efectius amb totes dues mans, la defensa, la tècnica en general, la potència dels cops, la resistència física i la…
L'esport
El fenomen esportiu Més de 100 000 espectadors es concentren en un estadi, i milions de persones a tot el món segueixen l’esdeveniment davant el televisor es tracta, naturalment, d’un fet esportiu Estiu del 1992, Barcelona estiu del 1996, Atlanta durant quinze dies, gent de totes les ideologies, de totes les religions i de procedència ben diversa es reuneix sota la bandera de l’esport i oblida les divisions i els contrastos per enfrontar-se en competicions molt disputades però viscudes, gairebé sense excepció, amb correcció i lleialtat L’esport és un fenomen que ha adquirit una gran…