Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
Silvio Varviso
Música
Director d’orquestra suís.
Es formà musicalment a Zuric i a Viena, i tingué Clemens Krauss entre els seus mestres El 1944 debutà al Teatre de Sankt Gallen, i al cap de dos anys esdevingué el titular de la seva orquestra, càrrec en el qual romangué fins que començà la seva relació amb l’Òpera de Basilea, primer com a director titular 1950-56 i després com a director musical 1956-62 Destacat intèrpret wagnerià, entre el 1969 i el 1974 freqüentà el podi del Festival de Bayreuth El 1965 es traslladà a Estocolm, on, fins el 1972, dirigí a l’Òpera Reial Aquest darrer any obtingué el càrrec de director general de…
Waltraud Meier
Música
Mezzosoprano alemanya.
Després d’estudiar art dramàtic i cantar al cor de l’Òpera de Würzburg, debutà professionalment a 20 anys amb el paper de Cherubino de Les noces de Fígaro Aviat fou contractada pels teatres de Dortmund i Mannheim, on començà a abordar el repertori wagnerià La seva interpretació de Kundry Parsifal , a l’Òpera de Colònia el 1983, li permeté accedir al prestigiós escenari del Festival de Bayreuth aquell mateix any Des de llavors, aquest ha estat un dels papers més emblemàtics del seu repertori El 1985 debutà a l’Òpera de París com a Brangäne Tristany i Isolda , i el 1986 a la…
Matti Salminen
Música
Baix baríton finlandès.
Estudià música a Hèlsinki, on debutà el 1966, i es perfeccionà a Roma, on el 1969 interpretà el paper de Felip II Don Carlo amb l’Òpera Nacional Finlandesa Del 1972 al 1979 fou membre estable de l’Òpera de Colònia Ha actuat assíduament als festivals de Salzburg, Bayreuth i Savonlinna, a més de París, Londres, Munic o Stuttgart El 1983 interpretà Sarastro La flauta màgica , de Wolfgang Amadeus Mozart al Gran Teatre del Liceu i tres anys més tard hi tornà amb el paper titular de Borís Godunov , de Modest P Musorgskij, i el 1989 actuà en Khovanščina , obra del mateix compositor Destacat…
Perceval
Personatge de ficció les aventures del qual són narrades en diverses novelles artúriques de l’anomenada matèria de Bretanya
.
Apareix per primera vegada als romans de Chrétien de Troyes, el qual en féu el protagonista del Conte del Graal , on apareix com un jove ingenu i primitiu que va passant per diversos graus de formació —militar, cortesana i religiosa— amb una rapidesa sorprenent i és l’heroi predestinat a resoldre els enigmes i les meravelles del Graal Esdevingut el paradigma del cavaller perfecte pel que fa a la cavalleria i la santedat, la seva jovenívola figura és represa per altres escriptors francesos de la darreria del s XII i el començament del XIII Vers el 1225 és un dels cavallers més importants de la…
Joaquim Pena i Costa
Literatura catalana
Assagista, traductor i crític musical.
Estudià dret, però aviat es dedicà a la seva vocació, la música El 1901 fou un dels fundadors de l’Associació Wagneriana, per a la qual traduí al català el fonamental assaig de Chamberlain, El drama wagnerià 1902, a més de diverses obres escèniques de Wagner, Mozart, Gluck, Schumann, Berlioz i Debussy, entre d’altres Fou crític musical de “Joventut” i la “La Publicidad” 1916-18, on defensà apassionadament l’obra de Wagner, a qui considerava poeta per damunt de tot Fou secretari del patronat de l’orquestra Pau Casals 1920-39 Publicà un Cançoner selecte recull de lieder dels grans…
bel canto
Música
Locució que designa l’estil de cant propi, principalment, de l’òpera italiana del segle XVII i que subsistí fins ben entrat el XIX.
Antigament fou anomenat buon canto les designacions actuals daten probablement del començament del segle XIX El bel canto va unit a l’escola napolitana d’òpera, que valorà especialment les peculiaritats de la veu humana en el sentit de la virtuositat Nicola Porpora orientà decisivament el cant per aquest camí l’evolució posterior, cap a la fi del segle XVIII, imposà l’estil florit, que arribava a anullar l’obra del compositor sota les improvisacions de sopranistes i sopranos famosos Gioacchino Rossini fixà la virtuositat vocal a la partitura, limitant els abusos dels intèrprets el resultat…
wagnerisme
Música
Nom donat al corrent dramaticomusical que s’estengué per Europa i Amèrica cap al darrer quart del segle XIX i que imposà l’obra de Richard Wagner, fins aleshores poc acceptada en els cercles musicals i entre els sectors més conservadors del públic.
Capdavanters d’aquest moviment foren, a Alemanya, Liszt i diversos músics de renom, com Hans von Bülow al Regne Unit, Houston Stewart Chamberlain, David Irvine i sobretot Bernard Shaw als Països Baixos, Hendrik Viotta, fundador de la Wagner-Vereniging d’Amsterdam i a França, on l’obra de Wagner topà amb una fortíssima resistència, Antoine Lascoux, fundador de la societat Le Petit Bayreuth, a més de compositors com Saint-Saëns i el grup de músics francobelgues encapçalat per Vd’Indy i Ernest Chausson, a més d’Ernest Reyer, EChabrier, Henri Duparc i d’altres El 1885 aparegué una Revue…
Nazzareno De Angelis
Música
Baix italià.
De petit fou nen cantor a la Capella Sixtina i la Capella Júlia del Vaticà Estudià amb Ricci i Prati, i debutà el 1903 amb Linda di Chamounix Entre el 1910 i el 1928 fou un dels grans baixos italians actius a tot Europa La temporada del 1906 debutà a la Scala de Milà, on interpretà papers d' Aïda i Tristany i Isolda i participà en la recuperació d’obres de Gaspare Spontini i Luigi Cherubini Un dels èxits més grans de la seva carrera l’assolí cantant Norma l’any 1912 Entre el 1909 i el 1925 actuà en diversos teatres de l’Amèrica del Sud, i del 1911 al 1912, a Chicago Es retirà el 1938 Se’l…
Joan Salvat i Crespí
Música
Pianista, crític musical i pedagog català.
Mantingué contactes amb F Pedrell, i assolí una sòlida formació pianística després d’estudiar amb Joan Baptista Pujol i Carles Vidiella, que li proposà convertir-se en professor de piano de la seva acadèmia privada Després de treballar-hi una temporada ingressà en l’Orfeó Català, tot just creat el 1891 Lluís Millet li confià la direcció de la secció de nens, tasca que desenvolupà la resta de la seva vida Al mateix temps començà a exercir la crítica musical en "La Veu de Catalunya" Aviat s’interessà profundament pels estudis musicològics, i fou redactor en cap de la "Revista Musical Catalana"…
Hans Knappertsbusch
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià al Conservatori de Colònia, i en 1910-12 dirigí a Mülheim, mentre als estius assistia Sigfried Wagner a Bayreuth Dirigí els Festivals Wagner d’Holanda 1913-14, Elberfeld 1913-18, Leipzig 1918-19 i Dessau 1919-22 Durant el període 1922-37 treballà a l’Òpera Estatal de Baviera, a Munic, com a director general de música, càrrec del qual fou rellevat per decisió del ministre de propaganda JP Goebbels El mateix 1937 inicià una etapa com a director a l’Òpera de Viena, que conclogué el 1944 Després de la Segona Guerra Mundial tornà a Munic, i entre el 1951 i el 1957 dirigí al Festival de…