Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Walhalla
Andreas Flohr (CC BY-NC-ND 2.0)
Temple
Temple neoclàssic (1830-42) el propòsit del qual és servir de monument i saló de la fama per a "alemanys llorejats i distingits" aixecat a la vora del Danubi a 6 km a l’E de Ratisbona, al land de Baviera (Alemanya).
Fet construir per Lluís I de Baviera, és una còpia exacta del Partenó d’Atenes
Valhalla
Mitologia
En la mitologia escandinava, mansió d’Odin (o Wnotan), on s’apleguen els herois caiguts en combat.
L' Edda la descriu com una casa d’or, guarnida d’espases i trofeus, amb cinc-centes quaranta portes, amples per a poder-hi passar vuit-cents guerrers plegats a l’interior hi ha els trons dels dotze asos Cada nit els herois hi beuen l’aiguamel, servida per les valquíries
Leo von Klenze
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Format a Berlín amb FGilly i després a París L’any 1815 anà a Munic, on construí la Glyptothek 1815-20, l’Alte Pinakothek 1826-36, els Propileus, etc Prop de Ratisbona edificà el Walhalla 1830-42 seguint esquemes clàssics Féu els plans de l’Ermitage de Sant Petersburg
Ambulants
Grup d’artistes russos, relacionats amb el cercle esteticointel·lectual d’ Abràmtsevo
, que desenvolupà la seva activitat entre 1870 i 1890.
Els representants més importants del grup foren II Repin, VI Surikov i VV Vereixtxaguin Vitalitzaren l’art rus i portaren llur producció artística per tot Rússia L’origen d’aquesta associació prové de la revolta d’un grup d’estudiants 1863, el qual refusà de tractar el tema obligat per l’Acadèmia El festí dels déus a Walhalla A partir d’aquest fet, les preocupacions socioestètiques del grup foren principalment les de reflectir les inquietuds de la vida quotidiana i popularitzar les seves creacions
John Portman
Arquitectura
Arquitecte i promotor nord-americà.
Educat a la marina dels EUA i a l’Institut de Tecnologia de Geòrgia, on es graduà el 1950, el 1953 s’establí pel seu compte com a Portman & Associates La seva reputació com a arquitecte i promotor prové dels gratacels amb grans atris centrals que construí durant la dècada de 1970, com l’hotel Hyatt Regency San Francisco 1973, el Peachtree Center d’Atlanta 1976 o el Westin Bonaventura Hotel, a Los Angeles 1977, que tenen la seva culminació en l’hotel Atlanta Marriott Marquis 1985, amb un vestíbul de 55 plantes d’alçada Tingué nombrosos imitadors i des dels anys vuitanta impulsà a través de…
Lluís Urpinell i Jovani
Literatura catalana
Poeta.
Ha estudiat filologia catalana i anglesa i ha exercit la docència a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona Fou cofundador de la revista de poesia Tarotdequinze i president de l’Associació Professional de Traductors, Intèrprets i Correctors de Llengua Catalana La seva obra poètica comprèn Exili forçós al Walhalla 1976, premi Joan Salvat-Papasseit 1975, Lerwick 1981 i March/Arthur 1985, Tractat d’Ofiologia 1995 i Naips nous 2007 La seva obra lírica és decididament experimental, irònica, vitalista i inconformista Fruit dels seus estudis sobre el poema…
,
El Guaiaba
Economia
Nom donat al taller de Joan Vidal i Ventosa, situat a la plaça de l’Oli de Barcelona.
El nom provenia d’una corrupció humorística del Walhalla wagnerià Llogat el 1901, fou punt de reunió d’artistes i universitaris, com Joaquim Borralleras, Jacint i Ramon Reventós, Dídac Ruiz, Eugeni d’Ors, JF Ràfols, P Ynglada, Nonell, F Laberta, JM Junoy, Feliu Elias, Manolo Hugué, D Carles, E Monegal, I Smith, I Pascual, Picasso, JM Folch i Torres, etc Fou en certa manera l’hereu d’Els Quatre Gats, tot i que, ací, ja no hi assistien els artistes de la generació pròpiament modernista Més endavant ~1908 passà a un altre local de la Riera de Sant Joan, que, com l’anterior,…
Johannes Fastenrath
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Vida i obra Estudià lleis, però dos viatges a Espanya 1864 i 1889 el decantaren cap a l’estudi de les literatures castellana es relacionà amb Hartzenbusch i traduí Echegaray, Núñez de Arce, Bretón de los Herreros, Valera i Tamayo y Baus i catalana interessat per la Renaixença, el 1890 publicà un recull acumulatiu, més que no pas selectiu, de poemes, només en la versió alemanya Catalanische Troubadoure der Gegenwart , 1890, que n’inclou de Costa i Llobera, Guimerà, Rubió i Ors, Frederic Soler, Verdaguer i Balaguer, del qual traduí també Lo guant del degollat i Los Pirineus…