Resultats de la cerca

Cursà estudis de dret, economia i filosofia, fou professor d’economia a les universitats de Friburg de Brisgòvia 1894 i Heidelberg 1896, abandonà la docència el 1903 per motius de salut i s’hi reintegrà el 1918 Nacionalista i alhora liberal, s’oposà a la política dels epígons de Bismarck i formà part de la comissió redactora de la constitució de Weimar Els seus treballs comprenen molts aspectes i molt variats, i solament d’una manera parcial manifesten les tensions internes de l’autor i els seus enfrontaments amb els utilitaristes, els marxistes i els historicistes Preocupat per la influència…

Gairebé tot el comportament humà no estrictament biològic és compost d’accions socials, és a dir, té una dimensió social A partir del concepte d’acció social es formà l’anomenada teoria de l’acció social, branca del conductivisme social fundada per Max Weber i desenvolupada, entre altres, per Talcott Parsons considera que l’acció social significativa és la matèria última de la sociologia, o sigui que aquesta ha de basar-se en l’observació del comportament extern, sense fer referència al significat que l’acció té per a qui l’executa Mentre que Émile Durkheim cerca les…

Tota acció social, encara que sigui amb bona intenció, pot tenir resultats i efectes contraproduents Max Weber era molt conscient del caràcter paradoxal i, fins i tot, tràgic de la condició humana

Max Weber va definir la posició d’estatus com la posició que ocupa l’individu dins de l’estructura socioprofessional Tanmateix, en un sentit més ampli es refereix al valor i la importància que ha assolit un individu davant dels ulls dels altres

Max Weber insistí en la importància que tenen els tipus ideals per a fer explícits els procediments pels quals els científics socials formulen conceptes generals, abstractes, tals com “mercat purament competitiu” o “burocràcia” Els tipus ideals faciliten la comprensió d’una realitat social complexa, sense que necessàriament correspongui a la realitat descrita en tots els seus detalls

Max Weber n'elaborà la definició en estudiar la situació de la classe obrera del principi de segle Contemporàniament el moviment obrer ha lluitat contra el paternalisme dels patrons per sortir de la minoria d’edat jurídica i moral a què els tenien reduïts la constitució dels primers sindicats obrers marca un gran pas en aquesta lluita

Segons Weber, la burocràcia i les formes modernes d’organització del treball són el paradigma de la racionalització moderna que és característica de la civilització occidental Tota acció s’ha de regir per formes precises de càlcul i organització que impliquen regles i procediments abstractes i, en conseqüència, no hi ha cap aspecte de l’activitat humana que es pugui deixar a l’atzar

Fou deixeble de Manheim i de Max Weber Escriptor prolífic, desenvolupà una original teoria evolucionista, que exposà a Über den Prozess der Zivilisation ‘Procés de civilització’, 1939 El 1954 fou nomenat catedràtic de sociologia a la Universitat de Leicester, Gran Bretanya L’any 1977 fou guardonat amb el premi Adorno Entre les seves obres cal destacar Die höfische Gesellschaft ‘La societat cortesana’, 1969, What is Sociology 1982, Quest for Excitament Sport and Leisure in Civilizing Proces 1986 i Mozart Zur Sociologie eines Genies ‘Mozart A la sociologia d’un geni’, 1991

Representant de la tendència sociologista en la línia de Max Dvořák, Georg Simmel i Max Weber, concebé l’obra d’art com el producte d’un individu condicionat per la societat a la qual pertany Proposà la ciència sociològica com a perspectiva històrica per a relacionar les diverses ideologies amb les expressions artístiques de cada època Escriví The Social History of Art 1951 traducció catalana de Jordi Solé-Tura, 1966, Philosophie der Kunstgeschichte ‘Filosofia de la història de l’art’, 1957 i Der Manierismus 1964 L’any 1974 publicà Soziologie der Kunst ‘Sociologia de l’art’, que…

 És un terme emprat pel sociòleg nord-americà George Ritzer en el seu llibre McDonaldization of Society 1995, en el qual considera que les companyies de menjar ràpid han esdevingut el paradigma i el nou model organitzatiu de la societat contemporània a tots els països El procés de racionalització de les societats postindustrials no es basa en el model burocràtic com defensava Max Weber per a les societats industrials, sinó en el de les empreses de menjar ràpid Els principis que mouen a aquesta cadena s’estan estenent a la resta d’esferes de la vida social Hom destaca quatre…