Resultats de la cerca
Es mostren 270 resultats
écossaise
Música
Tipus de contradansa de compàs binari simple, tempo ràpid i caràcter enèrgic, especialment popular a França i Viena al final del segle XVIII i durant la primera meitat del XIX.
Tot i que el seu origen no és clar, usualment s’inclou dins el grup de les country dances Originàriament devia ser una antiga dansa popular escocesa de caràcter seriós, tempo moderat i compàs ternari, ballada amb acompanyament de cornamusa o gaita Alguns autors, però, posen en dubte aquesta procedència Beethoven escriví nombroses écossaises per a piano, orquestra i banda entre el 1806 i el 1810 També n’escriviren F Schubert opus 18, 33 i 67, entre d’altres, F Chopin opus 72, núm 3-5 i CM von Weber, entre altres autors
Norbert Elias
Sociologia
Pensador alemany d’origen jueu.
Fou deixeble de Manheim i de Max Weber Escriptor prolífic, desenvolupà una original teoria evolucionista, que exposà a Über den Prozess der Zivilisation ‘Procés de civilització’, 1939 El 1954 fou nomenat catedràtic de sociologia a la Universitat de Leicester, Gran Bretanya L’any 1977 fou guardonat amb el premi Adorno Entre les seves obres cal destacar Die höfische Gesellschaft ‘La societat cortesana’, 1969, What is Sociology 1982, Quest for Excitament Sport and Leisure in Civilizing Proces 1986 i Mozart Zur Sociologie eines Genies ‘Mozart A la sociologia d’un geni’, 1991
Ludwig Spohr
© Fototeca.cat
Música
Compositor alemany.
Es destacà com a violinista i director d’orquestra i d’òpera a Viena, en 1812-16, i a Frankfurt, en 1817-20 Recomanat per Weber, fou kapellmeister de la cort de Kassel d’ençà del 1822 Actuà com a director d’orquestra a Europa, i fou probablement el primer que emprà una batuta Com a compositor deixà deu simfonies, una quinzena de concerts de violí, música de cambra quartets, un conegut octet, un nonet i oratoris i òperes, com Faust 1816, molt temps cèlebre, i Jessonda 1823, la més coneguda Deixà una interessant autobiografia
Jan Krtitel Václav Kalivoda
Música
Violinista, director i compositor bohemi, també conegut amb la versió alemanya del seu nom, Johann Wenzel Kalliwoda.
Fou alumne de Dionys Weber al Conservatori de Praga Des del 1822 fins a la seva mort exercí el càrrec de mestre de capella del príncep de Fürstenberg a la ciutat de Donaueschingen De la seva producció destaquen les òperes Prinzessin Christine von Wolfenburg 1829 i Blanda, die silberne Birke 1847, tres quartets de corda, set simfonies i deu misses En el seu temps, les seves obres gaudiren d’una gran fama i estimació per tot Europa La seva peça vocal Das deutsche Lied romangué en el repertori de les corals alemanyes fins ben avançat el segle XX
concertant
Música
A partir del Classicisme, adjectiu que s’aplica a obres basades en el diàleg entre un o més solistes i un grup instrumental més nombrós, semblantment a la manera del concerto grosso barroc.
La Simfonia concertant en mi M per a violí i viola, KV 364, de WA Mozart, i el Grand duo concertant per a clarinet i piano, de CM von Weber, en són dos exemples representatius D’altra banda, abans de l’establiment definitiu del quartet de corda a l’opus 9 de FJ Haydn, s’anomenava quartet concertant la disposició instrumental de solista i tres instruments acompanyants L van Beethoven feu imprimir a la portada de la seva Sonata a Kreutzer per a violí i piano, " scrito in uno stilo molto concertante, quasi come d’un concerto "
cipriniformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis que viuen gairebé exclusivament en les aigües dolces continentals.
De formes i dimensions molt diverses, presenten en comú algunes característiques essencials són fisòstoms i posseeixen un aparell de Weber, cadena d’ossets derivats de les vèrtebres i que relacionen la bufeta natatòria amb el laberint auditiu Els radis de les aletes solen ésser tous les ventrals són abdominals o absents, la caudal és homocerca, i el primer radi de la dorsal i de l’anal és espinós Hi ha unes 6000 espècies de cipriniformes, repartides per tots els continents, a excepció d’Austràlia Algunes d’elles són preades per llur carn, mentre que unes altres constitueixen…
Arnold Hauser
Art
Sociologia
Historiador de l’art i sociòleg hongarès.
Representant de la tendència sociologista en la línia de Max Dvořák, Georg Simmel i Max Weber, concebé l’obra d’art com el producte d’un individu condicionat per la societat a la qual pertany Proposà la ciència sociològica com a perspectiva històrica per a relacionar les diverses ideologies amb les expressions artístiques de cada època Escriví The Social History of Art 1951 traducció catalana de Jordi Solé-Tura, 1966, Philosophie der Kunstgeschichte ‘Filosofia de la història de l’art’, 1957 i Der Manierismus 1964 L’any 1974 publicà Soziologie der Kunst ‘Sociologia de l’art’, que…
obertura
Música
Peça musical breu per a orquestra, que fa d’introducció a una obra més extensa, generalment vocal (òpera, oratori, etc).
Aparegué en l’òpera de l’escola veneciana s XVII en forma binària un temps lent i un altre allegro Aquest model passà a França per obra de Lulli, i formà l’anomenada obertura francesa , on la part allegro era un fugat i després tornava el temps lent del principi A Itàlia adquirí forma ternària allegro-adagio-allegro i contribuí a la formació de la simfonia, nom amb el qual hom anomenà sovint l’obertura fins al s XIX Són especialment cèlebres les de Mozart, Rossini, Weber, Beethoven, Gluck, etc També n'hi ha, al s XIX, d’escrites com a peces de concert, com les de Mendelssohn
singspiel
Música
Terme, sorgit cap al segle XVIII a Alemanya, per a designar, originalment, tota mena de drames musicals, però que aviat fou emprat per a indicar les òperes còmiques (amb diàleg parlat) de llengua alemanya, basades en l’opéra-comique dels francesos i en la ballad opera anglesa.
Entre els primers autors alemanys de singspiele figuraren JAHiller, Hvon Benda, JFReichardt, etc La major part dels números cantats es basaven en ritmes o melodies populars els personatges còmics tendien a ésser sovint arquetípics, com el popular Hans Wurst L’emperador Josep II d’Àustria volgué dignificar el singspiel i fer-ne un gènere nacional germànic i n'encarregà un a WAMozart, el qual compongué Die Entführung aus dem Serail ‘El rapte del serrall’, 1781 aquest, juntament amb Die Zauberflöte ‘La flauta màgica’, 1791, també de Mozart, Fidelio 1805-14, de Beethoven, i Der Freischütz ‘El…
Gaspare Luigi Spontini
Música
Compositor italià.
Es destacà a la cort de Palerm, on succeí Cimarosa Passà a París, on, a fi de fer-se popular, abandonà l’estil napolità i imità Gluck L’èxit assolit amb l’obra mestra La vestale 1807 el consagrà, i fou protegit per Napoleó i Josefina Repetí l’èxit amb Fernand Cortez 1809, però no amb Olympia 1819, i passà, envoltat de prestigi, a la cort de Berlín, on també dirigí l’Òpera Procurà de germanitzar el seu estil amb Agnese di Hohenstaufen , 1829 però, perjudicat per l’èxit de Weber, perdé prestigi i el 1842 abandonà Alemanya i es retirà els darrers anys restà sord
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina