Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Westfalià
Geologia
Estatge o sèrie del Carbonífer superior situat per sobre del Namurià i per sota de l’Estefanià.
L’estratotip es troba a la conca carbonífera de Westfàlia
pau de Westfàlia
Història
Acords signats simultàniament a Münster i Osnabrück, el 24 d’octubre de 1648, que posaren fi a la guerra dels Trenta Anys
.
Les negociacions entre l’emperador Ferran III i els francesos amb llurs aliats tingueren lloc a Münster, a partir de l’any 1644, i les de l’emperador amb els suecs, a Osnabrück Aquest tractat fou el primer intent de coordinació internacional de l’Europa moderna Alemanya en sortí desballestada França, la gran triomfadora, obtingué els bisbats de Metz, Toul i Verdun, deu ducats a Alsàcia, el Sundgau i les ciutats de Breisach i Pinerolo Suècia rebé la Pomerània occidental, la ciutat de Stettin i les illes de Rügen i Usedom, i consolidà la seva hegemonia a la Bàltica Brandenburg, protegit per…
Moscovià
Geologia
Sèrie (i època) del Carbonífer marí rus, situat damunt el Baixkirià i sota el Kasimovià.
És equivalent al Westfalià superior C i D de l’Europa central
Kleinmeister
Grup de gravadors alemanys del s XVI, seguidors d’A.Dürer, que feren obres de format petit.
Cal destacar els noms dels germans Hans Sebald i Barthel Beham i George Pencz de Nuremberg, Heinrich Aldegrever de Westfàlia i Jakob Binck de Colònia
Kraftwerk
Música
Grup alemany de música electrònica.
Sorgit a Düsseldorf a la meitat de la dècada de 1970, Florian Schneider Öhningen-Kattenhorn, Baden-Württemberg, 7 d’abril de 1947 ‒ Düsseldorf, Rin del Nord-Westfàlia, 30 d’abril de 2020 i Ralf Hütter Krefeld, Rin del Nord-Westfàlia, 20 d’agost de 1947 en foren els dos membres fundadors i permanents i els seus principals creadors, fins la marxa de Schneider l’any 2008 La seva revolucionària aposta de prescindir de bateria i treballar exclusivament amb sintetitzadors els dugué a crear un corpus musical que es convertí en referència per a un gran nombre de bandes, com Tangerine Dream els…
tractat de Tilsit
Història
Acord, signat a la ciutat homònima (actual Sovetsk, a l’oblast’ de Kaliningrad, a Rússia), entre Napoleó I i el tsar Alexandre I (juliol del 1807) per posar fi a la coalició antinapoleònica.
Europa fou dividida en dues zones d’influència l’occident per a França i l’orient per a Rússia Es preveié l’aliança francorussa en cas de guerra amb la Gran Bretanya A expenses de Prússia es formà el regne de Westfàlia i el Gran Ducat de Varsòvia, i Gdańsk fou declarada ciutat lliure
Ibach
Música
Firma alemanya de constructors de pianos.
El seu fundador, Johannes Adolph Ibach Barmen, Westfàlia 1766-1848, es formà com a constructor artesanal d’orgues i fabricà el seu primer pianoforte , de taula, el 1794 Foren els seus fills, especialment Carl Rudolph, els qui n’organitzaren la producció industrial des del 1825, tot convertint-la en empresa pionera del concepte modern de producció serialitzada d’instruments domèstics a gran escala Des del 1885, any en què obrí una factoria exclusivament dedicada a pianos verticals i n’augmentà extraordinàriament la producció, és una de les marques líder del sector i s’hi destaca pels models d’…
Vehme
Història
Antic tribunal local germànic.
Sorgit dels plets comtals carolingis, aparegué a la fi del s XII a Westfàlia i als bisbats de Colònia, Paderborn, Münster i Osnabrück, i posteriorment s’estengué a tot Alemanya Substituí la justícia legal i tenia, originàriament, dues menes de sessions una de pública, per als delictes menors o comuns, i una de secreta, per als grans crims A partir del s XV només hi hagué els judicis secrets La pena màxima mort per penjament era executada immediatament Era presidit pel freigraf el comte o el seu representant, assistit pels freischöffen , que eren alhora jutges i botxins Entrat en decadència al…
Akademie der Wissenschaften
Nom que reben les acadèmies de ciències i humanitats a Alemanya.
La primera fou constituïda el 1700, a Berlín, per Frederic I de Prússia amb el nom de Preussische Akademie der Wissenschaften Posteriorment hom creà les de Göttingen 1751, Baviera 1759, Heidelberg 1909, Magúncia 1949 i Renània-Westfàlia 1970 A l’antiga RDA hom reorganitzà, el 1946, l’acadèmia prussiana segons el model soviètic amb el nom de Deutsche Akademie der Wissenschaften zu Berlin des del 1972 Akademie der Wissenschaften der DDR Amb la reunificació, fou absorbida per la Akademie der Wissenschaften zu Berlin , creada al Berlín Occidental el 1987 Les sis acadèmies es coordinen en la…
Renània
Història
Regió històrica que comprèn les terres solcades pel curs mitjà del Rin.
Habitada per pobles cèltics i germànics, fou conquerida per Cèsar 57 aC i parcialment romanitzada arran de les migracions germàniques dels s III-IV s’hi establiren els francs i els alamans formà part del regne d’Austràsia, i Carlemany reconegué el seu paper preeminent dins l’Imperi en fixar la capital a Aquisgrà Pel tractat de Verdun 843 passà a formar part de la Lotaríngia, i pel de Mersen 870 s’incorporà al regne de Germània A partir del s XI, com a les altres regions de l’imperi Germànic, a Renània el feudalisme comportà la constitució de nombrosos principats, seculars Palatinat, Kleve,…