Resultats de la cerca

Cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls que presenten sovint formes prismàtiques Té una duresa de 4,5 i una densitat de 7,1 a 7,5 És de color negre, amb un esclat submetàllic Forma una sèrie isomorfa des de la ferberita FeWO 4 fins a la hübnerita MnWO 4 , amb tots els termes intermedis Es presenta en les roques ígnies pegmatites i roques granítiques, venes hidrotermals, etc Els jaciments més importants són els de Nanling Xina, Boulder i Gilpin Colorado i Cornualla Gran Bretanya Abunda al NW i a l’W de la península Ibèrica

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls bipiramidals o bé en masses La seva duresa és de 4,5 a 5, i la densitat, de 6,12 si és pura, però decreix a mesura que el molibdè substitueix el tungstè Presenta un esclat de vidre i és incolor o de color blanc, groc clar o marró, i també de vegades verd, gris o vermellós Apareix juntament amb la wolframita És molt estesa i constitueix una mena del tungstè N'hi ha en abundància en dipòsits metamòrfics de contacte i també, en menor proporció, en venes hidrotermals i pegmatites

La forma característica dels dipòsits hidrotermals és la vena o el filó, formats en refredar-se les solucions hidrotermals després d’haver-se introduït per les esquerdes de les roques de la regió Considerant-ne la temperatura de formació, hom pot classificar els dipòsits hidrotermals en hipotermals , formats entre 300 i 500°C i que contenen, com a minerals típics, la cassiterita, la wolframita i la molibdenita, mesotermals , formats entre 200 i 300°C i que contenen, juntament amb una ganga, sulfurs de ferro, de zinc, de plom i de coure, i epitermals , formats entre 50 i 200°C i…

És un dels metalls de la tercera sèrie de transició, i fou descobert per JJ d’Elhujar i F d’Elhujar l’any 1783 És també conegut com a wolframi És un element rar constitueix un 10 -4 % del pes de l’escorça terrestre No ocorre natiu, i els seus minerals més importants són la scheelita CaWO₄ i la wolframita Fe,MnWO₄ El tungstè natural és constituït per cinc isòtops naturals estables, amb masses de 180, 182, 183, 184 i 186, que determinen un pes atòmic de 183,85 En són coneguts, a més, onze radioisòtops artificials La preparació del metall és difícil, d’una banda perquè es troba…

Si hom el frega amb la mà se’n desprèn una lleugera olor Normalment actua amb valència +2 i +4, malgrat que també es pot presentar amb —4 Hom en coneix deu núclids naturals 112 0,9%, 114 0,6%, 115 0,4%, 116 14,1%, 117 7,5%, 118 24%, 119 8,6%, 120 33%, 122 4,8% i 124 6,1%, i onze núclids artificials 108, 111, 113, 117 m , 119 m , 121 i 121 m , 123, 125, 126 i 127 També ren el nom de júpiter , provinent del déu romà Júpiter Esmentat per Homer i emprat pels contemporanis de Plini per a recobrir els objectes de coure i de llautó, l’estany fou molt utilitzat durant l’edat mitjana, sobretot com a…