Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
xe
Denominació donada a un valencià per un no valencià.
xenó
Química
Element químic de nombre atòmic 54 i símbol Xe, pertanyent al grup 0 de la taula periòdica.
És un dels gasos nobles, component minoritari de l’aire Fou descobert l’any 1898 per WRamsay i MWTravers El xenó natural és constituït per nou isòtops naturals, estables, amb masses que van des de 124 fins a 136 i que determinen un pes atòmic de 131,30 En són coneguts, a més, quinze radioisòtops artificials El xenó té un punt de fusió de -111,8°C, i un punt d’ebullició de -108,12°C, amb una densitat de 5,89 g/l Hom l’obté, en petites quantitats, mitjançant destillació fraccionada de l’aire líquid Malgrat presentar una configuració electrònica de capes tancades i un primer potencial d’…
samari
Química
Element químic, de nombre atòmic 62, descobert per Lecoq de Boisbaudran l’any 1879.
Pertany al grup IIIB de la taula periòdica i és un dels metalls de la sèrie dels lantànids Ocorre a la natura, conjuntament amb els altres lantànids, en la monazita, constituint-ne un 3% en pes La seva separació és efectuada per tècniques de bescanvi iònic i extracció amb dissolvents El samari natural té un pes atòmic de 150,35 i és una mescla de 7 núclids, tres dels quals 1 4 7 Sm, 1 4 8 Sm i 1 4 9 Sm són radioactius, amb vides mitjanes molt llargues Són també coneguts nou radioisòtops artificials de l’element El metall pot ésser obtingut per reducció de l’òxid Sm 2 O 3 amb bari Té un…
tuli
Química
Element químic, de nombre atòmic 69, pertanyent al grup IIIB de la taula periòdica.
És el menys abundant dels metalls de les terres rares constitueix un 2X10 - ⁵% del pes de l’escorça terrestre Fou descobert l’any 1879 per PCleve Ocorre a la natura conjuntament amb els altres lantànids el seu mineral més important és la monazita, de la qual hom el separa per extracció amb dissolvents i cromatografia de bescanvi iònic La preparació del metall és efectuada per reducció de l’òxid Tm₂O₃ amb lantani o del fluorur TmF₃ amb calci El tuli natural és monoisotòpic i té un pes atòmic de 168,9344 En són també coneguts quinze radioisòtops artificials, amb masses que van de 161 a 176, el…
gadolini
Química
Element químic pertanyent al grup dels lantànids, de nombre atòmic 64 i de pes atòmic 157,25; té set isòtops naturals.
Fou identificat el 1886 per PEL Boisbaudran, que li donà aquest nom en honor del científic finlandès Gadolini actua amb una valència de +3 i es diferencia dels altres lantànids per la seva estructura electrònica, Xe4f 7 5d 1 6s 2 , en la qual tots set orbitals dels nivells f són ocupats per un electró desaparellat, que confereix a aquesta configuració una estabilitat particular En l’estat metàllic es presenta amb una estructura cristallina del tipus hexagonal compacte, que a alta temperatura es transforma en la varietat cúbica centrada És l’únic metall del grup dels lantànids que és…
terbi
Química
Element químic, de nombre atòmic 65, pertanyent al grup IIIB de la taula periòdica.
És un dels metalls de la família dels lantànids i fou descobert per GMosander l’any 1843 Ocorre en la natura conjuntament amb els altres lantànids en nombrosos minerals i es recupera comercialment de la monazita i l’euxenita mitjançant tècniques de bescanvi iònic i extracció amb dissolvents La preparació del metall és efectuada per reducció del fluorur TbF₃ amb calci en gresol de tàntal El terbi natural té un pes atòmic de 158,9254 i és monoisotòpic En són també coneguts 18 radioisòtops artificials, amb masses que van des de 147 fins a 164 El metall és d’aspecte argentí, grisenc, molt dúctil…
Vicent Albiol Maigí
Bitlles
Jugador de bitlles catalanes.
Membre del Club de Bitlles la Galera, que presideix des de l’any 2005, amb el qual es proclamà campió de Catalunya 2004, 2010, de la Lliga durant cinc temporades consecutives 2006-10 i de la Lliga de Tarragona 2005 En competicions individuals, fou tercer en el Campionat de Catalunya 2006 i en la Lliga 2010 Formà part de la selecció catalana de bitlles l’any 2007 amb motiu del Xè aniversari del Club de Bitlles Viladecans
Joaquim Martí i Gadea
Literatura catalana
Folklorista.
Vida i obra Exercí el sacerdoci Amb les dades aplegades en pobles de diferents comarques, compongué diversos llibres folklòrics, no ben elaborats, amb consideracions morals i cançons inventades per ell, però molt rics de materials i de lèxic, alguns dels quals publicats amb pseudònim Encisam de totes herbes 1891, Burrimàquia alacantina 1904, Trossos i mossos 1906, Folklore valencià Pitos i flautes 1914 i, sobretot, els dos volums de Tipos, modismes i coses rares i curioses de la terra del Xe 1906-1918 És autor d’un Novísimo diccionario general valenciano-castellano 1909 i d’un Vocabulari…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina