Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
any de traspàs
Cronologia
Any civil que consta de 366 dies civils.
Després de la reforma calendari gregorià són anys de traspàs tots els anys civils múltiples de quatre que no acabin en dos zeros i també tots aquells que, acabats en dos zeros, tinguin el nombre que quedaria en treure els dos zeros finals divisibles per quatre Així, 1700, 1800, 1900, tot i ésser múltiples de 4, no foren de traspàs en canvi, ho fou l’any 2000 També és anomenat any bixest o any bissextil El dia de més dels anys de traspàs, anomenat dia intercalar , s’afegeix al mes de febrer que passa a tenir, per tant, vint-i-nou dies
calendari gregorià
![](/sites/default/files/media/FOTO2/calendari_gregoria.jpg)
Primera pàgina de la butlla Inter Gravissimas, mitjançant la qual Gregori XIII introduí el seu calendari
Calendari, vigent des del 1582, establert pel papa Gregori XIII.
El calendari gregorià corregia l’error de base del calendari julià, en el qual es basava, degut a una mesura incorrecta de l’any tròpic, puix que mentre aquest equival a 365,2422 dies, l’any julià mitjà equivalia a 365,25 dies La diferència, equivalent a 0,0078 dies, es traduïa en el retard d’un dia cada 128 anys Com a conseqüència, el pas del sol pel primer punt d’Àries i, per tant, les estacions s’avançaren Així, la Pasqua, vinculada a l’equinocci de primavera, anava celebrant-se cada any més cap a l’estiu El 1582 Gregori XIII, assessorat especialment per Luigi Giglio Ghiraldi , decretà que…
nombre de Gould
Matemàtiques
Nombre donat per l’expressió [[ln(640×3203+744)]/π]2.
És un nombre enter mitjançant un nombre transcendent és igual a 163 seguit de trenta zeros decimals, un dos, etc
justificació
Electrònica i informàtica
Acció d’ajustar una cadena dins l’espai que li està reservat de manera que el primer o darrer element ocupi un lloc determinat.
Es fa per corriment de la cadena a la dreta o l’esquerra, i pot implicar la supressió o l’afegiment de zeros, blancs, etc
editar
Electrònica i informàtica
Preparar les dades per a operacions posteriors.
Pot implicar operacions com ara arranjar, corregir i afegir dades, esborrar dades innecessàries, controlar els formats, convertir codis, suprimir zeros, omplir amb blancs, compaginar impresos, etc
autovalor
Matemàtiques
En un endomorfisme f d’un espai vectorial, valor numèric λ per al qual existeix un vector no nul v (autovector) tal que f(v) = λv.
En espais de dimensió finita, els autovalors coincideixen amb els zeros del polinomi característic, és a dir, amb els valors numèrics λ tals que det A - λI = 0, on A és la matriu de l’endomorfisme f i la I la matriu identitat
codi de colors
![](/sites/default/files/media/FOTO/78380.jpg)
Codi alfabètic internacional
©
Electrònica i informàtica
Codi emprat per a indicar valors numèrics sobre resistències i condensadors, consistent en unes marques de colors (ratlles o punts) en nombre de 3 a 5.
La primera indica la xifra de les desenes, la segona, la de les unitats, i la tercera, el nombre de zeros que cal afegir-hi per a obtenir el valor numèric correcte Aquest expressa la resistència en Ω o bé la capacitat en μF A cada color correspon una xifra segons el codi següent negre 0, marró 1, vermell 2, taronja 3, groc 4, verd 5, blau 6, violat 7, gris 8, blanc 9 La quarta marca, facultativa, expressa la precisió daurat, 5% argentat, 10% sense marca, 20% La cinquena és emprada als condensadors per a indicar la tensió màxima que poden suportar
nul | nul·la
trivial
Matemàtiques
Dit de la solució formada per zeros, en un sistema d’equacions que sigui homogeni.
computable
Matemàtiques
Tipus de relació R ⊑ ℕn en la qual la seva funció característica 1R és computable.
Una funció f A ⊑ ℕ n → ℕ és computable si, i només si, existeix un algorisme formal, com ara una màquina de Turing que la computa Quan diem, però, que una funció k -ària f A ⊑ ℕ k → ℕ és computable per mitjà d’una màquina de Turing OOO La idea és la següent a la cinta de la màquina colloquem n 1 + 1 uns seguits d’un zero, després d’n 2 + 1 uns seguits d’un zero,, després n k + 1 uns seguits d’un zero i colloquem la màquina en estat intern q 0 i amb el cap lector en el zero que hi ha al darrere dels darrers n k + 1 uns La resta de la cinta és plena de zeros El zero significa…