Resultats de la cerca

S'anomenen també porcell o surer Són recoberts de plaques dèrmiques romboidals, i la boca és prominent i proveïda de dents fortes Les aletes pectorals són poc desenvolupades més amunt tenen unes petites obertures branquials Les aletes pelvianes resten reduïdes a uns pocs radis espinosos reunits per una membrana La primera aleta dorsal té tres radis espinosos, el primer dels quals és molt ossificat i és dentat els dos primers radis resten units a la base per un dispositiu característic d’aquests peixos, semblant al disparador d’una arma, i que és un mecanisme de defensa contra els predadors…

Hom desconeix gran part de la seva biologia viu en zones profundes, fins a 100 m i més, a l’Atlàntic oriental temperat i a la Mediterrània, on és pescat esporàdicament

Té el cap petit i puntegut i el cos recobert d’escates cicloides i amb vuit bandes transversals fosques que alternen amb bandes argentines Habita en zones de poca fondària, entre les cistoseires, i als fons rocallosos És comuna a les mars dels Països Catalans

Pot efectuar salts fora de l’aigua de fins a 2 m És molt freqüent a les zones càlides de l’Atlàntic, sobretot a les costes de Florida, on hom el pesca amb canya —malgrat que la seva carn no és comestible— perquè la seva pesca és molt emocionant

El musell representa, més o menys, la meitat de la longitud del cap És de color verd grisenc o verd d’oliva uniforme Habita als fons sorrencs poc profunds, en zones de poca salinitat, envaïdes de vegetació herbàcia com praderies de Posidomia i Zostera , de la qual es nodreix És comuna a la Mediterrània

Tenen dues dorsals, molt separades La coloració de fons és grisa Les diferents espècies són conegudes amb el nom genèric de llísseres Són peixos de costums pelàgics, molt bons nedadors, que s’alimenten d’invertebrats i d’algues, penetren sovint en aigües salabroses i dolces i tenen una marcada preferència per zones de pollució domèstica i per ports

La boca va armada de dents fortes, que ocupen la volta superior i la inferior, al paladar i la llengua, la qual és sostinguda per una forta estructura òssia Presenten una línia lateral amb grans obertures Són un petit nombre de gèneres i espècies dulciaqüícoles de les zones tropicals d’Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Austràlia El representant més característic és l’arapaima

Llur cos adopta sovint formes comprimides, polièdriques o més o menys globoses Generalment marins i costaners, viuen a les zones tropicals L’ordre inclou vuit famílies, amb unes 200 espècies, entre les quals destaquen la dels balístids, amb la ballesta , la dels tetraodòntids, amb el peix globus comú , la dels diodòntids, amb el peix eriçó , la dels mòlids, amb el bot , única espècie existent als Països Catalans, i la dels ostraciònids, amb el peix cofre

La coloració de l’adult, que fa uns 12 cm, tira a marró o a blau negrós, sobre un fons daurat i amb una vora caudal blanca la cua és escotada, i les aletes pectorals, grans L’alimentació és plactòfoga la fecundació és externa, hi ha delimitació de territoris i els peixos tenen cura dels ous Típic de l’Atlàntic oriental des de Portugal fins a Guinea i de la Mediterrània, és conegut també per estudiant , somera , moret , tuta , soldat

Tenen un metabolisme molt alt, car l’aparell circulatori dèrmic i muscular dels costats és molt desenvolupat, la qual cosa es manifesta pel color roig dels teixits musculars Això els permet una certa homeotèrmia La seva bufeta natatòria és grossa i tancada Habiten les mars de tot el món, en zones pelàgiques d’alta mar, i només s’apropen a les costes en grans bancs per fresar Grans depredadors, persegueixen bancs d’altres peixos Inclou unes 15 espècies, algunes de les quals, com el bonítol Sarda sarda , la tonyina Thunnus thynnus , la bacora Thunnus alalunga i la melva Auxis…