Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
àlgebra
Triàngle numèric, més tard conegut com a triangle de Pascal, d’un manuscrit xinès del 1303
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Branca de les matemàtiques que estudia les estructures algèbriques dels conjunts.
Hom l’aplica, per tant, en les situacions on hi ha un conjunt ben definit i una noció clara d’operació entre els seus elements operació interna o entre aquests i els elements d’altres conjunts operació externa L’àlgebra ha evolucionat des de l’interès inicial per a resoldre problemes fonamentalment pràctics fins al desenvolupament del mètode abstracte Dues inclinacions diferents han desembocat en l’àlgebra moderna D’una banda, l’ àlgebra clàssica , simple instrument per a fer càlculs i resoldre equacions que usava només els conceptes immediats que hom reconeixia al problema les quantitats…
àlgebra
Matemàtiques
Anell B que esdevé un A-mòdul a causa d’un homomorfisme entre un anell A i B.
Tot anell és sempre una ℤ-àlgebra, en què ℤ denota l’anell dels nombres enters
àlgebra tensorial
Matemàtiques
És, dins de l’àlgebra abstracta, una construcció d’una àlgebra associativa T(E) partint d’un espai vectorial V.
Sigui E un espai vectorial sobre un cos commutatiu K , per a cada parella p , q de nombres naturals, existeix una aplicació bilineal única T pq de T p E X T q E en T p+q E tal que, per a tot element x 1 ,, x p d' E p i tot element x p+1 ,, x p+q d' E q , T pq x 1 OOOoooOOO x p , x p+1 OOOoooOOO x p + q = x 1 OOOoooOOO x p+q , on T n E és la potència tensorial n -èsima d' E Les aplicacions bilineals T pq defineixen sobre l’espai vectorial una estructura de K -àlgebra graduada És l’àlgebra tensorial de l’espai vectorial E i és designat T E
àlgebra commutativa
Matemàtiques
Part de l’àlgebra que estudia les propietats dels anells commutatius i dels objectes que es relacionen amb ells (ideals, mòduls, etc.).
L’àlgebra commutativa engloba problemes provinents de la teoria de nombres i de la geometria algèbrica Aquests problemes tenen com a referencial bàsic una classe concreta d’anells
àlgebra graduada
Matemàtiques
Àlgebra sobre un cos, altrament conegut com R-àlgebra, en la qual hi ha una noció consistent del pes d’un element. La idea és que els pesos dels elements se sumin quan es multipliquen els elements tot i que ha de permetre l’addició ‘inconsistent‘ de diversos pesos.
Àlgebra E sobre un cos commutatiu K que és suma directa d’una successió de subespais { E n n ∈ ℕ } i, per a cada parella p , q de nombres naturals, el producte d’un element d' E p per un element d' E q pertany a E p+q
àlgebra associativa
Matemàtiques
Estructura composta (A,+,×,·) on (A,+,×) és un anell, (A,+,·) és un mòdul sobre un anell commutatiu amb unitat K i es verifica que, si λ∈K i a,b∈A, λ(ab)=a(λb)=(λa)b.
Les nocions d’àlgebra nulla, unitària, commutativa són les equivalents a les de l’anell L’àlgebra és lineal si A, +, és un espai vectorial Són importants l’àlgebra tensorial, la simètrica i l’exterior sobre un espai vectorial
àlgebra homològica
Matemàtiques
Teoria que permet, en particular, de mesurar de quina manera les propietats dels mòduls s’allunyen de les dels espais vectorials.
Un dels temes principals de l’àlgebra homològica és l’estudi dels functors exactes Històricament, aquesta teoria troba les fonts en els càlculs algèbrics provinents de les teories de l’homologia i l’homotopia en espais topològics Aquesta teoria esdevingué autònoma l’any 1955 amb els treballs de S Eilenberg, H Cartan i A Grothendieck
àlgebra exterior
Matemàtiques
Sigui E
un espai vectorial sobre un cos commutatiu K
i sigui J
l’ideal graduat de l’àlgebra tensorial T
( E
) engendrada pels elements de la forma x
OOO x
, amb x
∈ E
; l’àlgebra graduada quocient T
( E
) /J
és anomenada àlgebra exterior de l’espai vectorial E
i sovint hom la designa OOO ( E
).
àlgebra sincopada
Matemàtiques
Fase intermèdia entre la fase retòrica i la fase simbòlica en el desenvolupament històric de l’àlgebra.
àlgebra multilineal
Matemàtiques
Àlgebra l’objectiu principal de la qual és l’estudi de les formes multilineals, que són, de fet, les generalitzacions naturals de les formes lineals.
Fou iniciada l’any 1900 per Ricci i Levi-Cività i trobà el seu impuls amb la creixent importància que el càlcul tensorial adquirí amb la teoria de la relativitat