Apollo i Soiuz, junts per primer cop

Fa 50 anys, en un moment en què les notícies internacionals només parlaven de conflictes armats a mig món i en què els equilibris i les tensions diplomàtiques anaven variant amb el pas de les hores, què passava a l’espai?

En aquells moments va tenir lloc un fet molt important. Concretament el 15 de juliol de 1975, una data que és considerada el final de la cursa espacial. És el dia en què russos i americans es van donar la mà a l’espai per primer cop. El dia 15 de juliol, amb poc més de set hores de diferència, es van enlairar el darrer Apollo de la història —el 18 del programa Apollo que havia dut els nord-americans a triomfar en la cursa per arribar a la Lluna— i una Soiuz —una nau encara operativa del programa rus pensat per anar a la Lluna a finals dels 60, considerada com la nau de més èxit de la història— amb l’objectiu de fer el primer vol combinat entre els dos països que feia dècades que es barallaven per l’espai.

Al cap de tres hores de trobar-se ambdues naus a l’espai, es va produir el primer acoblament entre les dues unitats i la famosa encaixada de mans a l’espai entre dos històrics, el soviètic Alexsei Leonov, que havia estat el primer a fer una passejada a l’espai, i l’americà Thomas Stafford, que havia format part de nombrosos vols en la cursa per la Lluna. Aquesta encaixada de mans es va produir quan les dues naus unides sobrevolaven la ciutat de Metz a França, i no damunt de les illes Britàniques com estava inicialment previst.

Més enllà d’aquest inicial gest simbòlic, el projecte conjunt portava incorporat una sèrie d’experiments conjunts que ambdues tripulacions van dur a terme. Un dels experiments més esperats es va fer efectiu quan, després de 44 hores, l’Apollo 18 es va desacoblar i es va situar entre la Soiuz i el Sol amb l’objectiu de produir un eclipsi de sol artificial que permetés als tripulants de la Soiuz obtenir imatges de la corona solar, la capa més externa del Sol, que amb la tecnologia de l’època només es podia observar durant els eclipsis. També es van realitzar experiments per avaluar com afectava la ingravidesa, per exemple en ous de peix en diverses etapes de creixement, entre altres proves i experiments. 

Després d’un segon acoblament entre ambdues naus, ja es va donar per finalitzada l’acció conjunta i cada tripulació va seguir el seu programa d’experiments fins a retornar pocs dies després cadascuna als seus països d’origen.

Sabies que...?

En aquella missió es van produir molts moments especials, com ara la lectura d’un text del líder soviètic Brejnev o la trucada telefònica del president nord-americà Gerald Ford. Es van intercanviar banderes i regals, i van compartir música. Així va sonar, per exemple, Why Can’t We Be Friends? de War, molt adequada en el context dels fets. Finalment van construir junts una placa commemorativa escrita en els dos idiomes de la missió, rus i anglès, tot i que Leonov sempre deia que també es parlava oklahomski, per riure’s de l’accent dels americans quan parlaven rus. Podeu llegir més curiositats en aquesta pàgina commemorativa de la NASA per recordar els 50 anys d’aquesta missió.

Nota: La versió inicial d’aquest article va ser publicada al suplement “Lectura” del diari Segre el 13 de juliol de 2025

Imatge de capçalera: Reconstrucció artística de l’acoblament de les naus Apollo i Soiuz - Imatge: Creative Commons