Observatori Vera Rubin

La recerca en astronomia té en l’observació del firmament un dels seus puntals fonamentals i trobem repartits pel planeta diversos emplaçaments amb observatoris de primer nivell, alguns dedicats a l’observació visible i altres en altres energies. Un fet comú a tots ells és que normalment els telescopis i observatoris solen rebre un nom, a vegades dedicat al lloc on estan ubicats, altres fent referència a alguna característica del mateix i altres dedicats a personatges de la ciència o fins i tot a mecenes.

Malauradament és molt poc freqüent que rebin noms de dones i els homes solen dominar aquestes denominacions. Ara bé, igual que al Montsec tenim el Telescopi Assumpció Català, als Estats Units d’Amèrica van decidir retre homenatge a Vera Rubin dedicant-li tot un observatori situat a Cerro Pachón (Xile). Doncs, aquest observatori tindrà la seva primera llum, nom amb el que es coneix la primera observació d’un telescopi, en aquesta segona quinzena de juny. 

Vera Florence Rubin va ser una astrònoma pionera en l’estudi del moviment de les estrelles en l’interior de les galàxies i concretament en determinar el que coneixem com a corba de rotació d’una galàxia. Aquesta corba ens diu com es mouen els objectes en una galàxia en relació a la seva distància al centre. Vera Rubin va mostrar que en lloc de ser més lentes les estrelles més llunyanes que les centrals, la corba era gairebé plana i això va ser una de les més grans evidències de l’existència de matèria no visible (fosca).

L’any 2019 els organismes públics americans encarregats de la construcció del Large Synoptic Survey Telescopie (LSST) van proposar que rebés el nom d’Observatori Vera Rubin. Aquest observatori conté un telescopi amb un mirall molt gran, de 8.4 metres diàmetre, i a diferència d’altres de la seva mida està dissenyat per poder observar una porció gran de cel en cada imatge, de manera que en poques nits pot cobrir completament la totalitat del cel. Aquest projecte s’havia proposat el 2001 i s’havia començat a construir el 2007 amb fons totalment privats, fins que el 2014 els organismes públics americans van aportar la resta de finançament perquè ara al 2025 pugui ser una realitat i comenci a mapejar la nostra galàxia, detecti fenòmens variables com noves o supernoves, identifiqui nous asteroides o detecti matèria fosca mitjançant l’observació de lents gravitacionals.
 

Sabies que...?

El projecte del telescopi LSST ha estat tant específic que ha calgut un disseny de miralls i tecnologia específics, fet que va motivar la participació de mecenes privats com el propi Bill Gates o Charles Simonyi de Microsoft. De fet el sistema òptic rep el nom de telescopi Simonyi en honor al mecenes. També excepcionals són els 3,2 gigapíxels de la càmera que permeten un camp de visió on cabria més de 40 cops la imatge de la Lluna.
 

Nota: La versió inicial d’aquest article va ser publicada al suplement “Lectura” del diari Segre el 15 de juny de 2025