Eclipsis en peu de guerra

Il·lustració de la batalla del riu Halis, del llibre Astronomy for amateurs (1904), de Camille Flammarion

Avui viatjarem en el temps per recuperar alguns eclipsis que han marcat la història d’alguns conflictes.

Començarem el 28 de maig del 585 aC, a la batalla del riu Halis a Anatòlia, en mig de la batalla entre medes i lidis el Sol es va apagar en ple dia segons recull Heròdot. Davant de la foscor van aturar la batalla i van pactar la pau, gràcies a l’eclipsi sabem exactament la data de la batalla, el que no sabem és si, com diuen alguns historiadors, aquest eclipsi va ser predit per Tales de Milet, el qual si bé coneixia el cicle dels eclipsis és molt difícil que pogués afirmar on es produiria.

Si viatgem a temps de la Reconquesta, trobem que el 19 de juliol del 939 un eclipsi es produí en el context de la gran confrontació entre Ramir II de Lleó i Abd al-Rahman III, en la campanya que culminaria a Simancas. Les cròniques cristianes van deixar constància que l’enfosquiment del Sol va ser un senyal providencial enmig d’una guerra de perfil religiós. En aquella època canvis en el cel podien reforçar o debilitar la moral de la tropa amb facilitat.

Uns anys més tard, a la Corona d’Aragó, el Llibre dels feits del rei en Jaume I ens parla d’un dels eclipsis medievals més important, el del 3 de juny de 1239. Ens explica els estels que va veure durant la totalitat i gràcies al fet que diu que va ser un any després de la conquesta de València, es va poder datar amb certesa que Jaume I va conquerir València l’any 1238. Aquest eclipsi va ser alhora coincident amb una croada que va acabar amb la recuperació cristiana de Jerusalem, fet que els cronistes van vincular amb l’eclipsi.

Seguint en terres catalanes, el 12 de maig de 1706, en plena guerra de Successió, Barcelona resistia el setge de les tropes borbòniques de Felip V i s’apropava l’arribada de flota austriacista que permetria aixecar el setge i fer retirar les tropes borbòniques. Si bé va ser un eclipsi parcial, la coincidència amb la fugida de Felip V l’ha fet famós, tot i que no queda clar si va fugir en retirada abans de la data i, per tant, no va veure l’eclipsi des de Barcelona.

Però no només els eclipsis de Sol destaquen en la història, segurament molts haureu sentit a parlar de l’eclipsi lunar anunciat per Cristòfol Colom el 1504 mentre era a Jamaica. Gràcies a aquest anunci va aconseguir intimidar i assegurar-se provisions de les comunitats locals. Com veiem en pocs segles, un eclipsi havia passat de ser senyal diví a eina estratègica.

Sabies que…?

Els evangelis relaten que, durant la crucifixió, el cel s’enfosquí i moltes vegades s’ha associat a un eclipsi de Sol. Però un eclipsi solar és astronòmicament impossible durant la Pasqua jueva, que és lluna plena. Malgrat això, el cinema ha buscat sovint aquesta imatge, fins al punt que el 15 de febrer de 1961 Richard Fleischer va fer enregistrar la totalitat d’un eclipsi per usar-lo a la crucifixió de la pel·lícula Barabbas.

Nota: La versió inicial d’aquest article va ser publicada al suplement “Lectura” del diari Segre el 22 de març de 2026