L'horitzó de l'eclipsi

Quan ens preparem per observar un eclipsi de Sol en una localitat, el primer que cal és assegurar-nos que realment estiguem en la franja del planeta Terra on l’eclipsi és visible i també si allí serà total o només parcial. En el cas de l’eclipsi de Sol del proper 12 d’agost, un cop ja tenim escollit un lloc on es produeixi la totalitat pot no ser suficient per gaudir de l’espectacle.

Si revisem vídeos o imatges d’eclipsis passats en altres punts del planeta segurament ens apareixeran moltes imatges amb un eclipsi molt alt en el cel amb els espectadors mirant cap amunt. En el nostre cas, però , això no serà ben bé així: hi ha un element molt determinant, l’horitzó. L’eclipsi serà al capvespre amb el màxim cap a les 20.30 hores, amb el Sol molt baix, i això vol dir que la seva visibilitat dependrà tant de les condicions meteorològiques com del paisatge.

El fet d’enfrontar-nos a un eclipsi amb el Sol a punt de pondre’s el farà especial però també fràgil. Un turó, una línia d’arbres o fins i tot edificis llunyans poden escurçar —o anul·lar— l’experiència. Llavors ens hem de preparar adequadament per saber si el lloc que hem escollit realment es òptim. Com es ben conegut el Sol no es pon cada dia exactament per l’oest, ni tan sols es pon cada dia pel mateix lloc sinó que va variant al llarg de l’any. 

Hi ha, però, una manera senzilla de preparar-se. Els darrers dies del mes d’abril, el Sol recorre una trajectòria molt semblant a la que descriurà el 12 d’agost. És una mena de simetria respecte al solstici d’estiu, també a vegades li diem el dia mirall ja que tenim el Sol en la mateixa posició que el dia de l’eclipsi i ens serveix d’assaig. Per simplificar-ho, es tracta de comptar quants dies hi ha entre el solstici d’estiu i el 12 d’agost i aquest nombre de dies aplicar-lo simètricament abans del solstici i anem a parar als dies 29-30 d’abril, per tant llavors el Sol farà un recorregut quasi idèntic al de l’eclipsi, això sí sense eclipsi. 

Què hem de fer? Doncs aprofitar aquestes tardes per observar la posta de Sol des del lloc on voldríem veure l’eclipsi. On s’amaga exactament? Hi ha obstacles a l’horitzó? El Sol desapareix darrere una muntanya abans d’arribar al límit real? Aquest exercici, aparentment trivial, pot marcar la diferència entre veure l’eclipsi complet o perdre’n els instants finals.

Sabies que…?

Durant un eclipsi amb el Sol molt baix, com el del 12 d’agost, l’atmosfera juga un paper clau. La llum solar travessa una capa més gruixuda d’aire i això pot fer que el Sol es vegi més vermellós o ataronjat, tal i com passa en la posta de Sol de qualsevol altre dia. En alguns casos, fins i tot, la refracció atmosfèrica pot fer que el Sol sigui visible uns instants tot i estar geomètricament ja per sota de l’horitzó, per tant tindrem un eclipsi total molt especial.

Si vols saber una mica més...

El fet que el Sol segueixi una trajectòria gairebé idèntica el 29 d’abril i el 12 d’agost no és casual. Tot es deu a la seva posició aparent al cel, que els astrònoms descriuen mitjançant la declinació, una coordenada equivalent a la latitud però projectada sobre l’esfera celeste. La declinació indica fins a quin punt el Sol es troba al nord o al sud de l’equador celeste.

Al llarg de l’any, la declinació del Sol varia de manera regular a causa de la inclinació de l’eix de la Terra. Després del solstici d’hivern, el Sol “puja” cada dia al cel fins arribar al màxim al solstici d’estiu, i després inicia el camí invers. Això fa que hi hagi dues dates, una abans i una després del solstici, en què el Sol té pràcticament la mateixa declinació. En conseqüència, descriu un recorregut molt semblant al cel i es pon en una direcció gairebé idèntica.

Tanmateix, aquesta simetria no és perfecta. Si volem reproduir amb precisió la posició del Sol del 12 d’agost, no n’hi ha prou amb observar-lo el 29 o 30 d’abril a la mateixa hora. Cal fer-ho uns minuts abans —aproximadament uns 9 minuts— a causa del que es coneix com a equació del temps.

Aquest concepte reflecteix la diferència entre el temps solar “real”, basat en la posició del Sol al cel, i el temps dels nostres rellotges, que és uniforme. Aquesta discrepància es deu principalment a dos factors: l’òrbita el·líptica de la Terra i la inclinació del seu eix. Com a resultat, el Sol no arriba exactament a la mateixa posició al mateix minut cada dia de l’any.

A la pràctica, això vol dir que si volem utilitzar el “dia mirall” per preparar l’observació de l’eclipsi, cal avançar lleugerament el moment de la prova. Un petit ajust que permet afinar encara més la simulació i assegurar que, quan arribi el 12 d’agost, l’horitzó no ens jugui cap sorpresa.

Nota: La versió inicial reduïda d’aquest article va ser publicada al suplement “Lectura” del diari Segre el 19 d'abril de 2026