La diversitat, una oportunitat evolutiva

Fa entre sis i tres milions d’anys, els hominins africans es van encarregar de reproduir-se i de generar un espectre demogràfic que a través del temps adquiriria molta diversitat, la qual generaria condicions de lluita intraespecífica i faria que es perfeccionessin les formes d’adaptació als diferents ecosistemes, de manera que els uns progressarien i els altres desapareixien.

Gèneres com l’Ardipithecus, l’Australopithecus i el Paranthropus, com l’Homo, serien en el substrat de la nostra història humana. Probablement, sense ells no hauríem perfeccionat la nostra habilitat per sobreviure als diferents medis fins a l’actualitat. Aquesta diversitat, però, es va perdre i només ens vam quedar el col·lectiu sapiens.

Imatge de l’arbre evolutiu humà, en què podem observar com en diferents moments han conviscut diverses espècies del gènere Homo, al qual pertanyem nosaltres - Crèdit: © Carlos Lorenzo Merino

Per tant, aquesta variabilitat ha tingut efectes positius per a la nostra pervivència i actualment, gràcies a la selecció cultural i tecnològica, generarem diversitat específica en el nostre gènere, que no tan sols servirà per reproduir i modificar allò que coneixem, sinó també per generar allò que la natura no ha propiciat.

Considerem que aquest tipus d’actuacions en un primer moment hauran d’estar orientades a millorar la salut i l’adaptació de l’espècie, fins que serveixin al progrés humà; s’ha d’avançar, doncs, en el marc de l’evolució responsable i el progrés conscient.

La creació de paraespècies del nostre gènere, generades per enginyeria biotecnològica, ens assegura una adaptació millor al medi que vulguem conquerir i la nostra supervivència com a ens amb consciència còsmica. Aquesta nova realitat ens garantirà que emergeixin idees i plantejaments diferents dels que hem tingut fins avui, tant pel que fa a conductes i comportaments, com al progrés de tipus biològic i tecnològic.

Es tracta doncs d’un avantatge adaptatiu que frenarà la parsimònia evolutiva de la selecció natural i alhora accelerarà la selecció funcional, cultural i tecnològica del nostre gènere d’una manera que no s’ha viscut mai. En aquest sentit, també es recuperarà la diversitat d’espècies d’Homo que va desaparèixer al Paleolític.

En un escenari futur, seguint la nostra inèrcia evolutiva en el marc de la selecció natural, seran els humans sense modificació o naturals els que continuaran formant el gruix de la població, independentment del desenvolupament tecnològic i biotecnològic, almenys en el futur més immediat. O sigui, espècimens que no admetran cap modificació genètica.

Una segona possibilitat seran els humans que ja han estat modificats genèticament, o bé per preservar-los d’alguna patologia o perquè voluntàriament han alterat els processos de la selecció natural.

Un tercer grup o llinatge seran els humans editats genèticament en factories i laboratoris de producció de vida humana. S’aplicaran tècniques de manera sistemàtica per produir vida, tant terrestre com, probablement, extraterrestre, quan es creïn les primeres colònies fora del nostre planeta. Probablement, es tractarà de criatures modificades i preparades per sobreviure en altres ambients, fins i tot canviant el metabolisme basal perquè siguin adaptables a temperatures, gravetat i respiració diferents dels altres grups. Aquests transhumans ja disposaran, per la seva forma particular d’adaptació, de mecanismes de consciència molt diferents dels nostres i potser, fins i tot, de formes de reproducció basades en mètodes ja coneguts actualment, com la clonació.

Un altre grup, el quart, que constituirà un llinatge diferent, seran els cíborgs. Espècimens artificials construïts, gràcies a la biomecatrònica, amb diferents materials, tant orgànics com inorgànics, susceptibles d’adaptar-se a situacions amb forts contrastos. En aquest cas, es tractaria de paraespècies que, tot i ser de factura humana, podríem anomenar humanoides, atès que són estructures artificials diferents dels altres grups que ja hem enumerat.

A part d’aquests grups o llinatges més o menys específics, es podria plantejar l’existència d’híbrids produïts tant per encreuament sexual o per altres procediments experimentals, cosa que generarà una transhumanitat amb una gran variabilitat adaptativa, probablement mai coneguda en el nostre llinatge ni estirp.

Una visió genial i molt il·lustrativa del nou panorama podria representar-se amb l’escena de la cantina a la pel·lícula La guerra de les galàxies, dirigida per George Lucas, en què diferents tipus d’organismes vius i intel·ligents comparteixen conversa i copes. Una situació sorprenent per a una espècie humana única com la nostra que encara ara discrimina pel color de la pell o per la riquesa o cultura de cadascú.

Hauríem de reflexionar sobre allò que estem proposant per poder-nos fer conscients de les possibilitats que se’ns obren per configurar un projecte amb gran futur. Cal pensar en la diversitat com una oportunitat evolutiva del present, perquè sigui una forma cultural d’aplicació crítica de la tecnologia i la biotecnologia.

Imatge de capçalera: © De lliure ús. Imatge generada amb IA. Pixabay (ai-generated-7952069_1280-cibirg-pixbay)