Ulugh Beg

Avui continuarem revisant alguns personatges històrics de l’astronomia que són poc coneguts per diversos motius, a més, en aquest cas, ens remuntarem a finals del segle XIV i principis del XV i ens traslladarem a l’imperi timúrida. Segurament per a molts de nosaltres aquest imperi no és conegut, tot i que es tracta d’un imperi que va governar des del 1370 fins al 1526 una extensa zona de l’Àsia Central, en un espai comprès entre l’est de l’actual Turquia fins a arribar al peu de l’Himàlaia passant per territoris que actualment conformen països com l'Iran, l'Afganistan o l'Uzbekistan.

L’imperi timúrida s’inicia amb l’emperador Tamerlà, també conegut com a Timur, i és un imperi musulmà d’arrels turcomongoles. A la mort d’aquest poderós emperador, van començar les lluites entre fills i nets per al control de l’imperi i és aquí on trobem el nostre protagonista, Ulugh Beg.

Ulugh Beg va néixer el 22 de març de 1394, ara just fa 630 anys, a Sultaniyya, a l’actual Iran. Era net de Tamerlà i fill del també governant Xah-Rukh, fet que el va fer créixer rodejat de coneixement de l’Orient Pròxim i de l’Índia a causa de les conquestes de la seva família, això el va fer interessar de forma molt especial per les matemàtiques i l’astronomia.

L’any 1409 va ser nomenat pel seu pare governador de la regió de Transoxiana i el Turkestan, a l’Uzbekistan actual. La majoria de les fonts històriques confirmen que Ulugh Beg no va destacar per ser un governant especialment exitós, tot i que va participar en diverses conquestes, però també en algunes derrotes de la seva dinastia.

Malgrat tot, ell sempre es va centrar a dedicar temps a la ciència i, fruit d’això, l’any 1428 va construir un observatori astronòmic enorme anomenat Gurjani Zij, considerat un dels millors del món musulmà i equiparable a l’Uraniborg de Tycho Brahe. En aquells moments en què no hi havia telescopis, els observatoris consistien principalment en estris geomètrics per mesurar la posició dels estels, així es coneix que Gurjani Zij comptava amb rellotges de Sol enormes i sextants amb radis de 36 metres que permetien una precisió angular d’una vintena part d’un grau.

Observatori d'Ulugh Beg a Samarcanda (2001) - Imatge: (cc) Michel Benoist

El gran resultat científic d’Ulugh Beg va arribar l’any 1437 amb la determinació més precisa fins aquell moment de la durada de l’any sideri, amb menys d’un minut d’error, per fer-ho va utilitzar, entre altres, un gnòmon de 50 metres. Aquesta mesura va ser després millorada per l’il·lustre Nicolau Copèrnic l’any 1525.

Sabies que...?

Ulugh Beg va construir a la ciutat de Samarcanda l’esmentat observatori que va ser redescobert l’any 1908 i que al segle XXI ha esdevingut un museu astronòmic. A més, també va construir una madrassa que va ser un gran centre de coneixement astronòmic on va reunir els més grans experts de l’època. Però poc es podria pensar que, pocs dies després d’una derrota bèl·lica que el va portar a decidir de dedicar-se només a la ciència, seria decapitat per una revenja de sang i el seu cap exposat en un arc en aquesta madrassa.

Podeu llegir més sobre Ulugh Beg i l'observatori a l'article Samarcanda, de l'obra Biosfera que es pot consultar al portal www.enciclopedia.cat.

Nota: Una versió inicial d'aquest article va ser publicada al suplement “Lectura” del diari Segre (24 de març de 2024)